Paciència, constància i confiança: les virtuts del pacient lesionat
Mutualitat FCF | 12/09/2020
Com recuperar-se d'una lesió? El pacient que ha necessitat una cirurgia reparadora complexa sovint passa per diferents fases psicològiques, on és fonamental no caure en el desànim.
Paciència, constància i confiança: les virtuts del pacient lesionat

Per descomptat, l'elecció de l'especialista és clau en aquest procés. S'ha de triar aquella persona amb els coneixements, l'experiència i la capacitat tècnica per superar amb èxit la rehabilitació. També és capdal que es mostri propera, que generi confiança, que animi al pacient si la recuperació s'allarga i que, si sorgeix una complicació, sigui capaç de trobar solucions, mantenint una comunicació honesta i sincera amb el pacient, amb el seu benestar com únic objectiu.

És normal que una persona que ha patit una lesió greu caigui en el desànim davant el panorama que se li presenta d'un llarg i, moltes vegades, sacrificat període de recuperació. Si el pacient és un esportista professional o realitza un treball que requereix activitat física, aquest desànim s'accentua amb la incertesa de quines conseqüències tindrà aquest període d'inactivitat en la seva economia i carrera professional. La biologia del pacient i l'experiència del cirurgià prevalen sobre qualsevol altra consideració. Les dreceres només poden conduir al desastre d'haver de tornar a la casella de sortida si no s'atenen les pautes marcades.

En termes generals, els dos o tres primers mesos habitualment són els més difícils pel jugador lesionat. Aquest període és la fase crítica de cicatrització, per la qual cosa les pautes rehabilitadores i d'estil de vida seran molt més conservadores i, els progressos, exasperadament lents. Aquest és el temps en el qual el més important és el "que no s'ha de fer", fet que genera frustració i impaciència. Tanmateix, s'ha de remarcar que és precisament en aquests primers mesos quan es col·loquen els fonaments sobre els quals s'edificarà una teràpia exitosa més endavant, en la que els avanços seran cada vegada més visibles i ràpids.

És també en aquests primers mesos quan el pacient a vegades li poden sorgir els dubtes sobre l'evolució de la seva lesió. "Això no avança", es pot preguntar un mateix, i és quan no es pot cometre l'errada de preguntar a persones del nostre entorn (o buscar a internet) que han patit teòricament "la mateixa lesió". Seria un gran error, ja que no hi ha dues lesions iguals, per la mateixa raó que no hi ha dos pacients iguals. La biologia mana, i no serà el mateix una lesió que una altra, un tractament que un altre, o l'evolució en un jove esportista de 20 anys, enfront de l'evolució d'una persona amb hàbits de vida menys saludables, sedentari o de major edat.

Per tant, consultar a terceres persones, fins i tot metges, que no hagin analitzat curosament la lesió i el tipus de cirurgia exactament al que s'ha estat sotmès només pot ser focus d'estrès, confusió i frustració. Si és un amic o conegut que ha estat operat i li ha anat molt bé, sovint amb una lesió més banal, segurament dirà que és bufar i fer ampolles, i que en quatre dies se supera la rehabilitació. Per contra, si li ha anat malament, la seva visió serà contrària. En el primer cas, com a pacient t'estressaràs, sobretot si l'evolució està sent lenta -malgrat que sigui normal-; en el segon supòsit, igualment et pots arribar a sentir temorós davant el pessimista horitzó que se't presenta.

Superats els primers mesos, és en aquest moment quan cal aquest pacient optimista, animat, treballador, disposat a arribar al límit de l'acceptable per assolir la recuperació. El risc de recaiguda és molt menor, i el compliment estricte de les indicacions mèdiques ens portarà a avanços ràpids i visibles. Aquí, la constància és fonamental i fins i tot, fins que no passin 18 o 24 mesos des de la lesió, no es produeix millora. Amb independència del perfil de la persona lesionada, dedicar el temps requerit a la recuperació provocarà una progressió de la qual no es beneficiaran qui, per diferents motius, no mantinguin la mateixa constància.

L'especialista també ha de ser un professional honest amb el pacient i advertir-li de les possibles complicacions que poden sorgir després d'una cirurgia i durant el procés de rehabilitació. Les estadístiques existeixen per algun motiu, i encara que és evident que hi ha cirurgians amb millors resultats que altres, depenent de la gravetat de la lesió, del tipus de pacient i de la complexitat de la intervenció, hi ha sempre un reduït percentatge de casos en els quals sortirà alguna contrarietat. En aquests casos un cirurgià amb experiència sabrà exposar la situació i resoldre el problema. La missió dels pacients és romandre positius mantenint una comunicació oberta amb el metge sobre les seves pors i sensacions.

En la majoria dels casos, hi ha una solució a cada lesió, fins i tot les més greus, i és infreqüent que un pacient no pugui recuperar una vida normal i fins i tot esportiva després d'un tractament correcte. Mentre aquesta recuperació arriba, la vida tampoc ha de girar tot el temps entorn d'aquesta lesió i les seves limitacions temporals. És clau mantenir la confiança en tu mateix i ser constant en el compliment de la rehabilitació.

Dr. Gonzalo Samitier
Institut Cugat



TOTA LA INFORMACIÓ DE LA
LLIGA E-FUTBOL FIFA20 - PS4
A què esperes, inscriu-te ja!
Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Més informació.