INTRODUCCIÓ
El MED-ARB (mediació-arbitratge) és un dels mètodes alternatius de resolució de conflictes que pot tenir major implantació en l'àmbit del futbol. La seva característica principal resideix en la seva naturalesa mixta, en combinar una primera fase de mediació regulada segons el Reglament de Mediació Esportiva de la Federació Catalana de Futbol, després de la qual, en el cas de no haver arribat a un acord total sobre el litigi que situa a les parts amb interessos contraposats, es procedirà a desenvolupar una segona fase d'arbitratge, segons estableix el Reglament d'Arbitratge Esportiu de la Federació.
La Junta Directiva de la Federació Catalana ha considerat que la implantació d'aquest mètode de lliure elecció per a les parts facilitarà la resolució dels conflictes que es plantegin en el context del futbol català. Aquest mètode es beneficia de l'aplicació dels dos grans mètodes alternatius de resolució de conflictes, com són la mediació i l'arbitratge.
Les parts hauran de decidir si desitgen dur a terme el procediment MED-ARB amb el mateix tercer com a àrbitre, que prèviament havia actuat com a mediador en la fase de mediació, o bé si desitgen dur a terme el procediment arbitral amb un tercer diferent, l'àrbitre, que no pugui estar influenciat pel succeït en la primera fase. Potser pugui ser recomanable aquesta opció, sobretot si la mediació esportiva no ha complert amb les expectatives entre les parts, però es reservarà a la lliure decisió de les parts l'elecció del tercer ja que la continuació del mediador inicial com a àrbitre té també els seus avantatges. En conseqüència, el mediador durà a terme la primera fase, i una vegada la mateixa hagi finalitzat, traslladarà a l'àrbitre els possibles acords parcials aconseguits per les parts –si existissin- i la informació i documentació que li hagi estat facilitada, però no aquella de la qual se li hagi donat trasllat de forma confidencial en la seva posició com a mediador.
Com a avantatges d'aquest mètode, sens dubte, hem d'exposar la seva eficiència en qüestions de temps i diners –no oblidem que la mediació inicial pot acabar amb acord total per resoldre la controvèrsia-, l'incentivament de l'acord, i la garantia que el conflicte es resol, sigui de forma convencional per acord de les parts o mitjançant la decisió arbitral materialitzada en forma de laudo. És un procés centrat en les parts en conflicte, que els converteix en protagonistes de la resolució de les seves discrepàncies en ocasió del futbol, sense renunciar a la seguretat que hi haurà decisió final sobre el problema que els separa. Si les parts escullen el mètode MED-ARB, les parts acudiran a la mediació esportiva amb una actitud més conciliadora i menys radical en les seves posicions, doncs saben que els seguirà la fase arbitral; el que, en principi, pot ajudar a l'èxit en la primera fase de mediació. En definitiva, mitjançant la implantació del MED-ARB estem davant una gran oportunitat en la resolució de conflictes en el futbol català.
En definitiva, la Federació Catalana de Futbol aposta fermament per la implantació de mètodes de resolució de conflictes que es presentin en l'àmbit esportiu, com són la mediació i l'arbitratge. En aquest sentit, la Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol va sotmetre a aprovació en l'Assemblea General Ordinària, celebrada el 27 de juny de 2015 al Centre d'Arts Escèniques d'Osona L'Atlàntida de Vic, la modificació dels seus Estatuts, incloent en l'article 67 la regulació de la Comissió de Mediació i Arbitratge com a òrgan competent en la gestió i supervisió dels procediments de mediació i arbitratge que puguin realitzar-se en aquest context i posteriorment a l’Assemblea General Ordinària, celebrada el 25 de juny de 2016, a Santa Margarida de Montbui, l’aprovació del Codi de Resolució de Conflictes Esportius. Els clubs que van estar presents a les dos Assemblees van aprovar per unanimitat aquest projecte federatiu, d'aplicació immediata en el futbol català.
