Introducció

La mediació esportiva és un mètode adequat per a la resolució extrajudicial dels conflictes que es generen en l'àmbit del futbol, que sovint no són resolts o el desenllaç del qual no sol ser satisfactori per a totes les parts implicades en el conflicte. La flexibilitat del procediment de mediació esportiva i la facultat de disposició de les parts implicades sobre l'objecte de la controvèrsia, així com sobre el procediment, facilitaran acords amistosos que conduiran a solucions més eficients i duradores. Acudir a un procediment de mediació esportiva en el futbol amplia l'elenc de respostes possibles a una situació de conflicte.

La Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol és conscient de la necessitat que les parts siguin capaces de resoldre les seves controvèrsies de la millor forma possible i, per això, aposta per la mediació en l'àmbit del futbol per millorar el seu funcionament i organització.

Gràcies a la mediació esportiva, les parts implicades en el conflicte podran desenvolupar acords o transaccions favorables per a elles, que no s'oposin a la normativa vigent i que cap òrgan competent federatiu, administratiu o judicial hagués estat capaç de dissenyar. Es tracta d'un mètode en què guanyen totes les parts, a diferència del que succeeix en l'arbitratge o en un procés judicial, on una part guanya –encara que potser tampoc queda satisfeta- i l'altra perd segur, sigui parcialment o del tot. La confidencialitat i la reduïda durada del procediment per resoldre les controvèrsies converteixen a la mediació com el mètode estrella per resoldre els conflictes en l'esport en general, i, en el futbol, en particular.

La mediació esportiva genera un espai de creativitat, en el que destaca l'autonomia de la voluntat de les parts. Cada persona que participa com a protagonista d'un procediment de mediació esportiva es responsabilitza i decideix sobre la seva situació particular, sent assistida per una persona o equip mediador. Durant les sessions de mediació, les parts descobriran quins són els punts forts i febles de les seves posicions inicials i, basant-se en això, les postures se suavitzaran i l'acord serà possible, sigui total o parcial. I si finalment no hi ha acord, segurament hauran millorat les relacions personals entre les parts enfrontades pel conflicte, que no ha d'oblidar-se que, sovint, continuaran compartint el mateix entorn esportiu (vestuari, club, federació, instal·lacions esportives, etc.), sigui quin sigui el resultat del procediment.

D'altra banda, la disponibilitat de persones mediadores formades en l'àmbit jurídic-esportiu garantirà una alta fiabilitat dels procediments. En aquest sentit, la Federació Catalana de Futbol també aposta decididament per la formació en el marc de la resolució de conflictes en el futbol, amb la finalitat de millorar constantment les prestacions de les persones mediadores federatives.

En definitiva, la Federació Catalana de Futbol aposta fermament per la implantació de mètodes de resolució de conflictes que es presentin en l'àmbit esportiu, com són la mediació i l'arbitratge. En aquest sentit, la Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol va sotmetre a aprovació en l'Assemblea General Ordinària, celebrada el 27 de juny de 2015 al Centre d'Arts Escèniques d'Osona L'Atlàntida de Vic, la modificació dels seus Estatuts, incloent en l'article 67 la regulació de la Comissió de Mediació i Arbitratge com a òrgan competent en la gestió i supervisió dels procediments de mediació i arbitratge que puguin realitzar-se en aquest context i posteriorment a l’Assemblea General Ordinària, celebrada el 25 de juny de 2016, a Santa Margarida de Montbui, l’aprovació del Codi de Resolució de Conflictes Esportius. Els clubs que van estar presents a les dos Assemblees van aprovar per unanimitat aquest projecte federatiu, d'aplicació immediata en el futbol català.

QUI POT UTILITZAR LA MEDIACIÓ ESPORTIVA?

Poden utilitzar la mediació esportiva, totes aquelles persones físiques o jurídiques que es trobin implicades en una situació de conflicte en l'àmbit de les seves activitats en ocasió del futbol, siguin associatives, empresarials, professionals o patrimonials. Poden ser considerades com a parts en procediments de mediació esportiva, entre altres:

• Futbolistes, siguin professionals o aficionats
• Representants legals dels futbolistes menors d'edat
• Entrenadores i personal tècnic, delegats
• Intermediaris de jugadors i entrenadores
• Delegats
• Àrbitres
• Personal sanitari, en sentit ampli del terme (metges, fisioterapeutes, recuperadors, massatgistes)
• Personal contractat laboralment per les entitats esportives
• Clubs, els membres de les seves juntes directives i els seus associats
• Societats anònimes esportives i els seus accionistes
• Proveïdors de les entitats esportives
• Patrocinadors de les entitats esportives
• Federacions esportives autonòmiques, estatals i internacionals
• Lligues professionals

QUÈ OFEREIX? BENEFICIS DE LA MEDIACIÓ ESPORTIVA

La mediació esportiva aporta molts beneficis a les parts implicades en els conflictes, entre les més importants poden trobar:

• Superació del conflicte de forma amistosa
  • Sense deteriorament de les relacions entre les parts, que estan cridades a reconciliar-se i entendre
  • Procés menys estressant que qualsevol altra opció per resoldre els litigis
• Rapidesa en la resolució de conflictes
• Inferior cost econòmic a l'arbitratge i a la via judicial
• Flexibilitat del procediment
• Confidencialitat
  • ... que és difícil d'aconseguir quan un tercer resol
• "Igualtat d'armes"
  • En funció del perfil de les parts, podria pressuposar un possible desequilibri en mitjans i recursos
  • Atenua o elimina el possible desequilibri entre les parts gràcies a la recerca de solucions fonamentades en la seva voluntat i no en les tècniques i argumentacions jurídiques o en els recursos econòmics de què disposa cada part
• La disponibilitat de mediadors formats en l'àmbit jurídic-esportiu garantirà una alta fiabilitat dels procediments
• Acudir a un procediment de mediació esportiva en el futbol amplia l'elenc de respostes possibles a una situació de conflicte

CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDIACIÓ ESPORTIVA

Voluntarietat i lliure disposició

• La participació en la mediació esportiva sempre és voluntària, de manera que les parts, prèviament informades, prenen la decisió voluntària d'iniciar el procediment
• Les persones mediadores permetran, en la mesura que sigui possible, que les sessions de la mediació no es regeixin per formalismes o protocols rígids, adequant-se a les necessitats de les parts i a les característiques de la controvèrsia
• Cap de les parts està obligada a mantenir-se en el procediment de mediació esportiva ni a concloure un acord
• Una vegada iniciada la mediació, si una part no desitja continuar, pot interrompre la seva participació i donar el procediment per acabat

Igualtat de les parts

• Les persones mediadores han de garantir que les parts intervinguin en el procediment de mediació esportiva amb plena igualtat d'oportunitats, mantenint l'equilibri entre les seves posicions i el respecte cap als punts de vista expressats per elles

Imparcialitat de les persones mediadores federatives

• Hauran de dirigir el procediment de mediació esportiva d'una manera imparcial, evitant conductes que traslladin a les parts una aparença de parcialitat

Neutralitat

• Les persones mediadores federatives no podran influir en els parts amb els seus valors o conviccions ni en el resultat del procediment

Confidencialitat

• El procediment de mediació esportiva i la documentació utilitzada en el mateix té caràcter confidencial.
• L'obligació de confidencialitat impedeix revelar la informació que pogués conèixer-se derivada del procediment i s'estén:
  • A les persones mediadores federatives
  • A les parts intervinents, així com als seus representants i assessors, i a totes aquelles persones que participin en la mediació esportiva en qualitat d'observadors
  • A tots els membres de la Comissió de Mediació i Arbitratge que tinguin coneixement dels procediments
• L'obligació de respectar el deure de confidencialitat subsistirà fins i tot després d'haver finalitzat el procediment de mediació esportiva

Transparència

• Per garantir la transparència en el procediment de mediació esportiva és necessari que les parts en conflicte, abans del seu inici, rebin tota la informació necessària per prendre una decisió amb coneixement de causa, especialment els costos, si els hagués, i els efectes que la mediació esportiva pugui comportar

funcions deL MEDIADOR

La persona mediadora federativa té, entre d’altres, les següents funcions:

• Ajudar a les parts a aconseguir per consens una solució satisfactòria del conflicte
• Gestionar el procediment, vetllant perquè no es produeixin desequilibris de poder entre les parts que els impossibilitin arribar a un acord satisfactori
• Promoure la creació de condicions positives per reconduir un conflicte a un procés de diàleg
• Facilitar i dinamitzar la comunicació entre les parts i la generació d'opcions de solució del conflicte

NORMES DE CONDUCTA DE LES PERSONES MEDIADORES

La mediació esportiva, com a mètode de resolució extrajudicial de conflictes en l'àmbit del futbol, requereix que sigui duta a terme per persones que basin les seves actuacions en l'ètica, en la professionalitat, en la bona fe i en el respecte mutu. La Federació Catalana de Futbol en la seva decidida aposta per la mediació esportiva, precisa consolidar la seva implantació de manera que les persones mediadores federatives actuïn d'acord amb unes normes deontològiques o de conducta. Aquest codi pretén recollir un conjunt més o menys ampli de normes i valors que guiïn les seves actuacions amb les parts enfrontades en un conflicte esportiu.

L'experiència demostra que els professionals que actuen en l'àmbit del futbol han de sotmetre els seus actes no sols a les normatives vigents sinó també a uns principis ètics i morals. Amb aquest objectiu, es presenten les Normes de Conducta de les Persones Mediadores Federatives, inspirades en els principis del vigent Codi d’Ètica Esportiva de la FCF, responent a la necessitat de situar a la mediació esportiva i a les persones mediadores federatives en un marc regulador amb principis rectors com, entre altres, la voluntarietat, la confidencialitat, l'equitat, la neutralitat, l'honestedat, la independència i la imparcialitat.

Amb l'objectiu de garantir la competència i professionalitat de les persones mediadores federatives, aquestes Normes de Conducta defensen una formació específica en mediació esportiva que permeti als qui l'exerceixen adquirir un coneixement adequat de la teoria i pràctica de la Mediació i del Dret esportiu, per poder escollir lliurement en la resolució de conflictes futbolístics el model d'intervenció que millor els convingui, tenint sempre present que la seva funció com a persona mediadora no és substituir o acumular les funcions d'un altre professional. En aquest context, una persona mediadora és només expressió d’això i, primer que res, ha de ser exemplar en totes les seves actuacions, perquè no ha d'oblidar-se que es tracta de professionals que són portadors de missatges pacificadors i respectuosos.

Les normes i principis que segueixen s'aplicaran a les persones mediadores federatives tant si actuen individualment com en companyia d'altres mediadors (co-mediació).

Caldrà que les persones mediadores federatives facin accessible aquestes Normes de Conducta a les parts en conflicte, perquè és necessari que elles mateixes puguin assegurar-se que la mediació esportiva es du a terme d'acord amb tota una sèrie de principis ètics i morals. No hi ha dubte que la millor manera perquè es consolidi la "cultura de la mediació esportiva" és disposar de persones mediadores federatives que basin les seves actuacions en els principis recollits en les normes deontològiques de les persones mediadores federatives que aquí es recullen.

En aquest sentit, la Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol va sotmetre a aprovació en l’Assemblea General Ordinària, celebrada el 25 de juny de 2016, a Santa Margarida de Montbui, l’aprovació del Codi de Resolució de Conflictes Esportius, que conté les Normes de Conducta de les Persones Mediadores. Els clubs que van estar presents a les dos Assemblees van aprovar per unanimitat aquestes normes, d'aplicació immediata en el servei federatiu de mediació esportiva.

DURADA DEL PROCÉS DE MEDIACIÓ

• Es pretén que el Procediment de Mediació tingui la mínima durada possible, intentant arribar a la solució del conflicte en una sessió. En cas que no sigui possible consensuar l’acord en una sola sessió, el màxim de sessions serà de tres.
• Cada sessió tindrà una durada màxima de noranta minuts.