Després de tres mesos d’entrenaments, quines són les sensacions del cos tècnic?

Tot i que ens ha faltat fer més entrenaments amb els dotze jugadors convocats, les sensacions són positives. Aquest any, per diferents imprevistos, no hem pogut estar amb tots els jugadors en les diverses sessions d’entrenament que hem fet. Tanmateix, a ells els veig bé, han treballat dur i estem a punt per competir.

Heu preparat d’alguna manera especial els partits?

Coneixem els rivals d’altres anys i hem preparat la fase prèvia sabent a qui i a què ens enfrontem, per això hem planificat la manera en la que jugarem.

Què destacaries d’Aragó, València i Andalusia?

D’Aragó destacaria la seva actitud i intensitat. És un equip que juga molt fort i dur. Als de València els conec menys, però sé que és un equip ràpid, que juga molt bé a futbol sala. I d’Andalusia tenim el precedent de la setmana passada de la fase prèvia de la sub 16 masculina, on es va veure que l’equip sap a què juga i que sap aprofitar molt bé els punts forts que té.

I Catalunya com contrarestarà aquestes qualitats?

Nosaltres tenim moltes armes per competir davant d’aquestes seleccions. Per a cada una tindrem un tipus de jugador o un altre. El que intentarem és que a cada partit els jugadors donin el que els hi exigim.

Quin és el joc que veuran els espectadors que vinguin a Manresa?

Veuran a una Catalunya que anirà a per la victòria, que jugarà per guanyar, que defensarà fort, dur, que serà alegre en atac, que buscarà combinar. Serà un equip que buscarà el gol.

Fa tres anys que ets el seleccionador sub 19 masculí de futbol sala i has guanyat el campionat les tres vegades de manera consecutiva. Com s’aconsegueixen aquests èxits?

Els primers que tenen la culpa són els jugadors. Hem tingut la sort de tenir tres grups impressionants. Cada any, cada un d’ells han estat els millors. Amb actitud, treball i ganes hem aconseguit guanyar tres campionats.

Aquests èxits també formen part del treball que realitzen els clubs catalans, juntament amb la Lliga Catalana de Futbol Sala de la FCF?

És una mica de tots. Nosaltres els hi donem un plus de formació i la oportunitat de participar en una competició important on hi ha molta qualitat. El que s’ha vist en aquests tres anys és perquè abans s’ha treballat bé amb ells. Els nois ja vénen sabent el que han de fer i com s’han de comportar. He tingut la sort de trobar-me en el final d’etapa d’un treball que ja han fet altres seleccionadors, ja que el 75% dels jugadors ja han competit amb les categories inferiors de la Catalana, i això per mi és bo.

Catalunya és la vigent campiona i, a més, juga a casa. Aquests factors afegeixen més pressió?

Per nosaltres no, perquè sempre treballem per guanyar. No coneixem una altra manera de concebre aquest esport, però sempre amb honestedat i sabent que no tot val per guanyar. Ens sabem comportar i tenir l’actitud correcte dins i fora de la pista. És el nostre objectiu. Crec que en aquestes edats, quan arriben als 19 anys, hem de treure el màxim rendiment dels jugadors. I per apropar-los a l’objectiu, se’ls hi ha d’inculcar que s’ha de guanyar, sinó l’esport no té sentit.

Per tant, els jugadors tampoc senten aquesta pressió?

Ells la notarien si nosaltres tinguéssim aquesta pressió. Hem de donar una bona imatge, competir al màxim i si s’aconsegueix bé, però sinó no passa res, no tot a la vida és guanyar. Si s’ha competit bé, s’ha donat una bona imatge i no s’ha guanyat, estarem contents perquè, com a mínim, els jugadors hauran aprés alguna cosa.

La Selecció sub 19 és la categoria prèvia per fer el salt a la Sènior. Què els hi aporta als jugadors la Selecció Catalana?

És veritat que la temporada que ve molts d’ells ja competiran en la categoria Sènior i crec que en aquestes competicions tan curtes, en les que viuen una concentració, els jugadors aprenen quina és la diferència entre competir sense cap objectiu a fer-ho amb un objectiu clar, que és aconseguir la victòria en un campionat. Surten amb una experiència que els hi servirà per quan competeixin amb jugadors més veterans. En Sènior no es regala res, és una competició molt exigent i aprenen que quan els hi arriba el seu moment sempre serà així. Quan estàs a la base es permeten moltes coses per tal de millorar la seva formació, però quan et trobes en una categoria superior ja no es permeten aquestes coses.

Aconseguir el quart campionat es presenta com un repte complicat...

Ho veig complicat, però com cada any, no significa que aquest sigui diferent. Sempre m’ho plantejo com una dificultat. No ens ho posaran fàcil, els equips ja ens coneixen, saben a què s’enfrontaran. Serà difícil tornar a guanyar, però hem treballat per aconseguir-ho i estem preparats.