La temporada 2015-2016, Borja Burgos l’haurà d’emmarcar. Primer, per l’ascens del FS Castellar a 3a Divisió Nacional i, segon, per la classificació de l’equip a la fase final de la Copa Catalunya Sènior de Futbol Sala. Dues fites que l’han fet ser guardonat en el 5è Dia de l’Entrenador. Com assumeixes aquest premi?

Primer de tot vull agrair a la Federació per convidar-me a un acte com a aquest i per pensar en mi com a un dels guardonats. La veritat és que és un premi molt inesperat. Sincerament, no esperava estar entre els premiats, però, alhora em fa moltíssima il·lusió. Crec que és el premi a una gran feina de l’any passat, no només meva com a entrenador, sinó de tota la plantilla, del cos tècnic i de tot el club que ens va donar totes les facilitats possibles per a que l’any fos immillorable.

Aconseguir fer història d’aquesta manera en un club no és una tasca fàcil. T’havies marcat aquests dos objectius a principi de temporada?

A principi de temporada no ens marcàvem aquests objectius, de fet l’any es preveia relativament complicat. La plantilla la composaven 15 jugadors, tots ells molt joves i només 5 jugadors estaven al primer equip del club la temporada anterior. L’objectiu principal que ens vam marcar era aconseguir acoblar totes les peces i anar creixent tant en equip com individualment, per un cop avançada la temporada veure quines podien ser les nostres opcions en lliga. La copa la vam plantejar molt diferent. És una competició que als jugadors sempre els ha motivat molt i ens vam marcar l’objectiu de passar la primera ronda per a poder enfrontar-nos a un equip de 2a B. Per nosaltres poder jugar contra l’Escola Pia ja era el premi, a partir d’aquí vam sortir a competir el màxim cada partit i vam aconseguir estar a un nivell molt alt.

Aquest premi és fruit d’una trajectòria. Des de l’any 2006 forma part del FS Castellar, passant com a jugador i, actualment, com a tècnic. Ara que dirigeixes el primer equip del club, quina visió tens de tot aquest procés?

Vaig començar al club sent Juvenil i ràpidament em vaig enganxar a aquest esport. Mai hagués imaginat arribar a entrenar el primer equip i menys amb 25 anys. Ha estat un procés molt maco. La meva trajectòria com a jugador es va veure interrompuda per una greu lesió de genoll que em va impedir seguir jugant. Arrel d’això vaig buscar millorar i créixer com a entrenador, entrenant a quasi bé totes les categories. Estic molt agraït al club pel recolzament que he rebut sempre, en especial per part de l’ex president Josep Tous i el Rubén Jiménez, qui va ser l’anterior entrenador del primer equip i sempre m’han mostrat una gran confiança. Van ser els primers que van confiar en mi per dirigir el primer equip.

És cert que és un punt a favor el fet d’haver estat abans jugador per poder treballar millor des de la part tècnica?

És cert que el fet d’haver estat jugador, ajuda a l’hora d’entrenar en molts aspectes. El primer d’ells és que de cada entrenador que hagis tingut com a jugador pots aprendre moltes coses, en tots els aspectes, i aquestes les pots anar utilitzant per trobar el teu estil d’entrenament. Un altre factor en el que ajuda el fet d’haver estat jugador, és que et permet conèixer també com funcionen els vestidors. És molt important aconseguir que el grup estigui cohesionat i que lluiti per uns objectius comuns i, per això, es vital conèixer com funciona el vestidor.

La teva carrera com a tècnic va començar l’any 2012 entrenant equips de base, i a partir de la temporada 2015-2016, vas agafar les regnes del primer equip. Una evolució que ha anat molt ràpid. Com ha estat possible?

Vaig començar a entrenar la temporada 2009-2010, amb només 18 anys, un equip escolar. Els tres primers anys vaig entrenar el Benjamí, l’Aleví i l’Infantil fins que a la temporada 2012-2013 vaig deixar de jugar definitivament i vaig començar a entrenar el filial del club a 2a catalana. La decisió de deixar de jugar i dedicar-me exclusivament a entrenar crec que va ser el que em va marcar més en aquells anys. Vaig dedicar molt temps a llegir, veure partits i formar-me, i cada cop m’agradava més. La meva passió pel joc la vaig dedicar íntegrament a entrenar. A partir d’aquest moment, la veritat és que tot ha estat molt ràpid: dues temporades al filial, després d’això el club va confiar en mi per portar el Juvenil, una gran generació que havia aconseguit dos ascensos consecutius i ens vam quedar a les portes del tercer en el playoff d’ascens a Divisió d’Honor, i l’any següent, el salt definitiu al primer equip. Han estat uns anys de molta feina i esforç per seguir creixent com a entrenador i per intentar que els equips que entrenava evolucionessin el màxim possible. Crec que això va ser el que va fer possible tenir aquesta oportunitat.

A més, ha estat arribar al primer equip i aconseguir èxits, plantant-se, ni més ni menys, que a la 3a Divisió Nacional de Futbol Sala. Quina és la clau per aconseguir-ho? 

Sempre he cregut que la clau per aconseguir èxits és el treball, i això és el que intento inculcar als equips i així ho vam fer. Vam començar fent una pretemporada llarguíssima de 7 setmanes, volíem acoblar tot l’equip i que els jugadors coneguessin el millor possible el model de joc. Això ens va permetre arribar molt bé a l’inici de lliga i els bons resultats sempre ajuden. Teníem jugadors de molt talent, amb molt poca experiència en categories Sèniors però amb molta ambició per guanyar i per aprendre. La predisposició dels jugadors sempre va ser excel·lent, inclús quan en el moment clau de la temporada es va proposar fer un tercer dia d’entrenament setmanal, l’equip ho va acceptar i va treballar més fort que mai. Crec que el treball i l’actitud de jugadors i cos tècnic, sumat al talent i ambició dels jugadors, van ser les claus per assolir l’ascens.  

I, per si fos poc, la temporada passada vas escriure una pàgina més en la històrica del teu club, portant, per primer vegada el primer equip a la fase final de la Copa Catalunya Sènior de Futbol Sala. Com has viscut l’experiència d’eliminar fins a 5 equips de Nacional i plantar-se, ni més ni menys, que davant del Barça?

Tota la Copa ha estat molt especial per a nosaltres. Vam tenir la sort de jugar tots els partits de la competició a casa i això va fer que tot el club i inclús el poble es bolqués amb l’equip i visquéssim unes nits increïbles. Vam preparar a consciència cada partit, visualitzant sempre una hora abans del partit el vídeo del rival, i això ens va ajudar moltíssim. La concentració i la motivació dels jugadors en aquests partits sempre va ser altíssima i el públic, cada eliminatòria que passàvem, encara ens ajudava més. L’ambient era increïble. Recordo que el partit contra la Pia era molt especial per a nosaltres, tenim alguns jugadors que van jugar allà i existeix amistat entre molts dels jugadors dels dos equips. El partit va ser d’infart i després d’anar guanyant per 4 a 1 ens van empatar a 5 en la última jugada del partit, però vam tenir la sort de cara en la tanda de penals. En els següents partits, el fet de no tenir res a perdre ens va fer jugar sense pressió i veure la millor versió de l’equip. 

El dia del Barça va ser històric pel club. Pels jugadors va ser un dia molt intens, tot el que envolta la Copa: entrevistes, actes, el trajecte en autobús també és especial per a nosaltres, etc. Són coses a les que no estem acostumats i poder jugar davant de jugadors professionals que dies abans estaven jugant el Mundial va ser una gran experiència. Mai no ho oblidarem.  

Està clar que l’experiència és un grau important pels tècnics però, en el teu cas, potser és l’exemple més clar que la formació també és imprescindible. Com creus que t’ha influït la formació rebuda?

El nivell formatiu del futbol sala català es altíssim i l’aposta que fa la Federació per a la formació de tots els tècnics és una oportunitat per no deixar mai d’aprendre. En el meu cas, crec que ha estat importantíssim. Als 18 anys vaig fer el nivell de monitor i posteriorment els nivells 1 i 2. A part de la formació en titulacions, l’aposta de la Federació en els Clínics considero que és molt encertada, és una gran oportunitat per aprendre dels millors i m’agrada assistir-hi.

Actualment, disposes del curs avançat de futbol sala, anteriorment conegut com a 2n  nivell. Quin nivell creus que tenim tècnicament a Catalunya en aquest esport?

El futbol sala català té un nivell molt alt en tots els aspectes. Hi ha grans entrenadors en tots els clubs. Considero que les oportunitats formatives que et dóna la Federació motiven a aquest alt nivell de tècnics. També la convivència de tècnics de diferents clubs en els campionats comarcals és molt positiva per conèixer altres formes de treballar. Tot això ho acompanya un nivell de jugadors molt alt, ho podem veure en totes les categories de les Seleccions Catalanes, sempre mostren un bon nivell competitiu i això es gràcies a la feina dels clubs i dels seleccionadors.

Tens la intenció de treure’t el 3r nivell de futbol sala?  

Sí, és una cosa que tinc prevista fer, però a mig termini. Crec que el tercer nivell esta més enfocat a l’àmbit professional i considero que puc treure-li més profit en un parell o tres d’anys, quan tingui més experiència. Tot i així no descarto fer-ho abans, ja que considero que mai s’ha de deixar de formar-se.  

Com valores el treball que es duu a terme des del Comitè Tècnic d’Entrenadors de Futbol Sala per aconseguir la major i millor formació possible pels tècnics catalans?

L’esforç que fa el Comitè Tècnic d’Entrenadors és molt gran, tot el professorat és d’un nivell molt alt, tots ells són referents en el nostre esport i amb molts coneixements. Tot això fa què la formació que rebem els entrenadors sigui de molta qualitat. A part, l’esforç que fa el Comitè per portar grans professionals com a ponents en els Clínics és d’agrair.