Tant la mortalitat que provoca la malaltia coronària com l'originada per altres situacions d'emergència, es poden disminuir si es realitzen una sèrie d'accions, totes elles importants i que configuren la denominada "Cadena de la Supervivència": l'alerta immediata davant una possible parada, l'inici precoç de la ressuscitació cardiopulmonar bàsica, la desfibril·lació primerenca i, finalment, el suport vital avançat en escassos minuts.

Minuts vitals.
     Hem de tenir en compte que l'única acció terapèutica capaç de revertir una fibril·lacióventricular és la desfibril·lació, és a dir, l'aplicació d'una descàrrega elèctrica que restableixi el ritme cardíac. I més encara si considerem que la supervivència disminueix un 7-10% cada minut de retard a aplicar la desfibril·lació, des de l'aparició de la crisi cardíaca.

El temps màxim què disposem per reanimar una persona que està patint una crisi cardíaca és de vuit minuts. A partir d'aquí, cada minut que guanyes suposa entre un 7 i un 10 per cent d'increment de la supervivència. La clau és formar el personal no sanitari perquè sàpiga respondre d'una manera ràpida i eficaç quan es produeix una fibril·lació ventricular. Si sabem activar correctament la cadena l'índex de supervivència passa del 2 al 70%. No hem d'oblidar mai que l'objectiu no és un altre que el de guanyar temps, aportant oxigen als teixits mentre arriben els sanitaris del Servei d'Emergències.

     Les aturades cardiorespiratòries poden ocórrer a tothom i en qualsevol moment. A Catalunya, es donen 10 morts diàries per aquest fet i l'única manera d'augmentar-ne la possibilitat de supervivència és la de disposar de desfibril·ladors en espais públics i privats, a més d'ensenyar les tècniques de reanimació i el propi ús de l'aparell a la població.

      És per aquest motiu, i tenint en compte l'exposat anteriorment, que des de la FCF volem conscienciar a tots els clubs de la importància que té que tots els seus equips juguin els seus partits en un espai declarat ' cardioprotegit' en un futur immediat.

      El proper gener entra en vigor el decret 82/2010 que obliga a totes les entitats i instal·lacions que acullin activitats esportives, comercials, administratives, de prestació? de serveis o de qualsevol altre tipus que tinguin una alta ocupació?, a disposar d'un desfibril·lador extern semiautomàtic (DESA) i personal format en el seu ús.

 Marc normatiu

»  Real Decreto 365/2009, de 20 de marzo, por) el que se) establecen las condiciones y requisitos mínimos de seguridad y calidad en la ulización de desfibriladores automáticos y semiautomáticos externos fuera del ámbito sanitario.

 »  Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres Obligats a adoptar mesures d'autoprotecció? i es fixa el contingut d'aquestes mesures

 »  European Resuscitaon Council Guidelines for Resuscitaon 2010 Secon 2.Adult basic life support and use of automated external defibrillators. Resuscitaon 81 (2010) 1277–1292

 »  Decret 151/2012, de 20 de Novembre, pel qual s'estableixen els requisits per a la Instal·lació? i l'ús dels desfibril·ladors externs fora de l'àmbit sanitari i per l'autorització? d'entitats formadores en aquest ús.