Amb més de 12 anys a l'esquena com a jugadora professional del FSC Gironella, Clàudia Pons, deixa la pista per entrenar i aportar un alt grau d'experiència a les jugadores de la selecció catalana de futbol sala. La millor jugadora catalana de l'any 2012 premiada a la Gala de les Estrelles ha aixecat 3 copes Catalunya i s'ha proclamat tres vegades subcampiona d'Espanya amb la selecció catalana absoluta.

1. Aquesta temporada és especial per tu. I és que després de penjar les bambes, agafes un nou camí a les banquetes, i, concretament, a la Selecció Catalana sub 17 femenina. Què suposa aquest canvi?

És tot un repte per a mi. De fet, tenia clar que, d’alguna manera o altra, volia seguir vinculada al món del futbol sala femení. Quan em va arribar la proposta va ser tota una sorpresa, però no vaig dubtar en acceptar-la. Espero aportar el meu granet de sorra per ajudar a fomentar el futbol sala femení català.

2. Diuen que mai és fàcil deixar de jugar, però que el somni de qualsevol professional és arribar a poder entrenar. Ho creus així?

El més complicat és decidir que deixes de jugar, que no és gens fàcil, i més, quan ho vius o ho has viscut tant intensament com ho he pogut fer jo. Sempre he intentat viure l’esport de la manera més professional possible, tot i que mai m’he sentit professional del tot. Compaginar la vida esportiva amb la laboral no és gens fàcil, però només es tracta de lluitar per allò que vols, posar-hi il·lusió, i treballar per aconseguir-ho, moltes vegades, sacrificant altres aspectes de la teva vida. No entenc cap altra manera de fer les coses. Per tant, intentaré agafar-me aquesta nova etapa amb la mateixa il·lusió i ganes de voler fer les coses bé, com ho he fet quan he estat jugadora, que penso que no m’ha anat malament.

3. De quina manera afrontes aquest nou repte com a seleccionadora catalana?

Amb molta il·lusió, però sobretot amb molta responsabilitat. Penso que la Selecció Catalana femenina porta anys treballant molt bé. El Víctor Delgado va iniciar un projecte del qual jo me’n beneficiaré, i intentaré seguir avançant amb la mateixa línia. Per mi, el Víctor és un gran entrenador i un gran formador, un molt bon referent. Penso que els principals objectius d’aquesta categoria han de ser la formació i el creixement de les jugadores. Tenim potencial, però fan faltes hores de feina.

4. Quin valor afegit pot aportar una jugadora professional com tu a les jugadores de la Selecció?

Probablement l’experiència que he tingut al llarg de la meva carrera esportiva. Penso que puc aportar aquell punt de “realitat” que hi ha en la vida d’una jugadora de futbol sala. La meva intenció és intentar ajudar a fer el camí més fàcil a les jugadores, sempre i quan tinguin ganes de treballar i de millorar.

5. Què destacaries del fet de dirigir a una Selecció integrada per jugadores sub 17, les quals es troben en plena etapa de l’adolescència?

Això t’ho podria contestar en un parell de mesos, jeje! Ara mateix no tinc l’experiència d’haver dirigit jugadores d’aquestes edats... Crec que el més important és tenir motivades a les jugadores, però no per guanyar, sinó motivar-les per aprendre, per entrenar, per treballar i per voler superar-se. Ningú regala res, i en el nostre món, encara menys. Poder no només és voler.

6. En què es basa la teva metodologia de treball de cara a la preparació de les jugadores de la Selecció Catalana que competiran a nivell estatal?

La nostra idea és realitzar dos entrenaments i un partit de pre selecció que ens ajudin a treure un grup de 15 jugadores, de les quals 12 seran les que competiran al Campionat d’Espanya. Tal com ja he comunicat alguna vegada, potser aquestes 12 jugadores no seran les millors de Catalunya, sinó que seran les més adequades al que nosaltres busquem, al que nosaltres necessitem i al que nosaltres volem.

Tenim 12 sessions de treball, amb vacances de Nadal pel mig i també amb algun compromís personal. Dins d'aquestes sessions, hi haurà distribuïts tres o quatre partits de preparació. Per tant, caldrà planificar molt bé els continguts a desenvolupar, ja que el temps de treball és poc. La meva idea és continuar el treball que es portava fent l’any passat i l’anterior, amb matisos, degut a que les jugadores no seran les mateixes, però intentant seguir la línia de treball del Víctor.

7. Serà el factor psicològic determinant per a l’entrenament de les teves jugadores?

En noies, el factor psicològic és important sempre. Tot i que no sé fins a quin punt ens ajuda o ens perjudica. Crec que hem de tenir clar el concepte competició, ja que això ja implica un alt component psicològic. Per tant, preparem un Campionat d’Espanya, anem a competir, i hem d’estar preparades en tots els nivells, tant físic, tàctic, tècnic com psicològic.

8. Quins valors intentaràs inculcar a la Selecció Catalana que dirigiràs?

Intentaré transmetre aquells valors que m’han ajudat a créixer a mi: compromís amb l’equip, responsabilitat, sacrifici, treball i ganes de superar-se. Res més. Penso que és el que cal perquè un grup de persones lluitin per un objectiu comú.