El passat dimecres 12 de juny un periodista de Maresme Esport es va desplaçar a la seu del CTA del Maresme, a Mataró. Allà va entrevistar el seu delegat, sr. Manuel Romero, el responsable de capacitació Jose Luis Silva i l'àrbitre de 2a Divisió B i professor de les regles de joc, Óscar Sauleda.
A continuació us exposem l'àrticle que apropa més el món de l'arbitratge a l'afeccionat a aquest esport:

Parlem amb el col·lectiu d'arbitres del Maresme

El dimecres passat dia 12 de juny, Maresme Esport va estar a la seu de la Delegació del Col·legi d'Àrbitres del Maresme de futbol i va mantenir una interessant xerrada amb tres dels seus representants. Els àrbitres són un col·lectiu que també existeix en el món de l'esport, però moltes vegades no ho sembla ja que es considera com una figura que està allà més per molestar que no una altra cosa, no se'l considera esportista, i no ho dic en un to despectiu, sinó que ho dic en l'aspecte que és l'objectiu de totes les persones que estan en un camp de futbol, aquesta és la impressió que un té després d'entrar a molts camps de futbol base i posant l'orella del que es diu a les grades i al camp. Jugadors dels dos equips, entrenadors i ja no diem els aficionats, el consideren la diana de les seves crítiques i insults, en molts partits, i encara que el partit no tingui cap problema, sempre s'escapa alguna paraula mal sonant cap a la seva persona. Aquestes coses no és exclusiu només la futbol ja que és extensible a tots els esports i és per això que també se'ls ha de donar el seu espai. Maresme Esport ha volgut parlar amb ells, ha volgut donar-los la paraula, tenir com una xerrada amb ells per saber quin és el seu funcionament, de com formen als seus afiliats i mostrar als nostres lectors que no són uns senyors que van als camps, fan sonar el xiulet i després van a cobrar, sinó que al darrera de tot això, hi ha una organització molt ben estructurada, molt ben preparada i que també té una escola que forma a la seva pedrera.
Ens hem assentat amb Manuel Romero Herrera Delegat Comarcal, José Luis Silva Duran Responsable de Capacitació i Oscar Sauleda Torrent Professor i Àrbitre de 2ª B, amb tots ells hem estat més d'una hora per saber més d'ells i aquí està el resultat. Doncs comencem. La delegació del Maresme del Col·legi d'Àrbitres fa més de 30 anys que existeix a Mataró, la primera seu va estar en el carrer República Dominicana del barri de Rocafonda, passant pel carrer Pujol i actualment estan al Passeig Carles Padrós. On estan des de fa 15 anys.
Aquest any, la delegació del Maresme, té més de 150 col·legiats inscrits, i la seva edat per iniciar-se en el món del xiulet és des dels 14, com a mínim, fins als 25 anys, a partir d'aquesta edat ja no pots entrar per exercir aquesta professió, i als 56 anys ja han d'agafar les botes i penjar-les ja que és la seva edat de jubilació. Els preguntem, si són un òrgan independent de la seva central a Barcelona en la designació dels àrbitres i ens indiquen que des de Segona Catalana fins tot l'esport base, les assignacions dels àrbitres es fan des de la Delegació, i cap amunt, ho fan des de Barcelona, es a dir, és un òrgan independent en el relatiu a l'esport base.
Preguntem sobre la promoció d'àrbitres del Maresme a les categories de futbol més professional i actualment tenim l'àrbitre Oscar Sauleda, present a la sala, que està en la Segona Divisió B i fa de quart àrbitre en partits de la màxima categoria, però aquesta delegació ha tingut àrbitres a Primera Divisió, com àrbitre Antonio Artero que també va ser assistent internacional, Xavier Moreno Delgado també àrbitre de Primera Divisió i President actual del Comité d'Arbitres Català i Ramón Torralba Giménez de Segona B i retirat fa un parell d'anys, Manuel Soto o Miranda Torres, també amb el xiulet penjat. entre altres àrbitres que van començar aquí, en aquesta delegació. Parlem sobre la seva visió de l'esport base, ja que com a persones que estan a primera línia, els preguntem si els clubs fan prevaldre la competitivitat per sobre l'esportivitat ja que ens donem compte que l'ambient en els camps de futbol és més tens, i sembla que es vol guanyar sempre i que els entrenadors apretant molt en aquest aspecte, la victòria al preu que sigui. Per ells creuen que aquesta competitivitat o aquesta exigència va més com a filosofia de club que com a filosofia de l'entrenador, entenen que hi ha clubs que fins i tot ho posen per davant de l'educació. També creuen que la situació actual, la crisi també afecta als valors, ja que hi ha molts pares que venen a desfogar-se en els partits dels seus fills. I això crea més competitivitat que la que realment hi hauria, ens diuen que sobretot això es nota molt en les categories més inferiors del futbol base que també porta més públic que no pas en categories superiors. Ells creuen que gran part de les coses que passen als camps és per culpa dels familiars que treuen les seves frustracions. Per sort hi ha poques incidències en el Maresme.
Ells com a col·lectiu, i a diferència d'alguns clubs, no volen formar Messis, ni Cristianos Ronaldos, el que volen és formar un àrbitre primer com a persona, després com un hobie i si amb tot això el noi propera el formarem perquè sigui un bon àrbitre que pugui arribar al més alt possible. Com a col·lectiu no poden entendrà que en els nens se'ls indiqui que a un jugador se li ha de fer una traveta o que no torni a passar. Hi ha clubs que ho practiquen i altres que per sort no, com a àrbitres no hi podem fer res, no podem fer callar al públic, i no podem parar un partit per aquests fets, és molt complicat. Insisteixen que hi ha molts clubs que tenen molt esperit formatiu, que formen persones i donen valors. Parlem de la part formativa dels àrbitres Aquest professió o feina com qualsevol altre porta la seva fase formativa, els nois que comencen no s'ha apunten i al dia següent ja els deixant en un camp de futbol, sinó que els formen en la teoria i en la pràctica abans de portar-lo a un camp de futbol.
Els preguntem com és la seva part formativa. Els nois que comencen tenen un treball de formació teòrica durant tres mesos, com a mínim depenent de com va el temari, i els dilluns fan dues hores i mitja de coneixements teòrics. Tota la formació bé programada de Barcelona i és estandarditzada per totes les escoles i finalment es fa un examen teòric també unificat per tot Catalunya. Els nois i noies que superen aquetes proves passen a fer unes altres proves de caràcter físic i una vegada superats aquest dos filtres ja els podem anomenar àrbitres. Durant la fase final de l'aprenentatge tenen la part pràctica, ja que amb la col·laboració dels clubs, passen pels camps de futbol per xiular els partits dels nens de l'escola, i acompanyats d'un monitor, van fent les seves pràctiques. Allà van veient les evolucions dels seus estudiants per veure si han de tornar a l'escola per reforçar alguns coneixements o realment ja estan preparats per iniciar-se en el món de l'arbitratge. Els seus inicis sempre són amb els partits de prebenjamins i si és possible perquè hi ha dos terrenys de joc, a l'altre camp hi ha un àrbitre més especialitzat o també una persona del comitè que està allà per acompanyar-lo, mai per fer-lo rectificar. En cas de dubte, però, l'àrbitre podria anar a consultar a la persona externa per verificar alguna decisió presa. En els primers partits, a diferència de la pel·lícula, no els deixen mai sols davant el partit.
La formació és continuada i realitzen classes tots els dilluns i dijous per consolidar coneixements i per explicar els possibles canvis de reglamentació. També realitzant durant la temporada tres controls a nivell teòric. Hem de pensar que els àrbitres també tenen els seus controladors que van passant pels camps per veure la seva evolució i que són avaluats per aquestes persones. Els àrbitres del Maresme poden canviar de categoria d'una a una altre i un àrbitre de Segona B, pot anar a pitar un partit de prebenjamins. Els preguntem sobre com es financen, com fan front a les despeses de formació i les altres pròpies de l'activitat de la delegació No tenen cap quota mensual, el seu sistema de finançament és mitjançant una quota inicial de inscripció i llavors de cada partit, el que cobra l'àrbitre hi ha una petita part que es queda com a concepte de formació. Son un estament ben preparat i avançats informàticament, ja que estan obligats a penjar els resultats a la mitja part i al final del partit, fins i tot l'acte que al cap de poca estona d'haver finalitzat ja passa al Comitè.

Un col·lectiu obert i transparent

Encara que sembla que el món dels àrbitres és un col·lectiu molt tancat, no es així, és un col·lectiu molt obert i transparent i com les assegurances també tenen les seves llistes de Bonus-Malus i estan a disposició de tothom ja que estan penjades a la Federació Catalana de Futbol. Estan en contacte amb els clubs per donar xerrades als entrenadors, estan oberts a està presents en actes que els clubs creguin oportuns, és a dir, a diferència de fa uns anys, volen estar més presents dins del món de l'esport.
Un altre aspecte que també volem indicar és que ells també tenen la nevera, que no només és un concepte de primera divisió, i que analitzen el comportament dels seus afiliats, per decidir si han d'estar un temps sense arbitrar, no tan per errors que puguin tenir en un camp, sinó per altres aspectes que van més enllà de dins d'un camp de futbol. És per això que es consideren un estament transparent, ja que volen ensenyar que són molt exigents i estrictes amb els seus i que ser àrbitre no és anar passar una estona per endur-se uns diners. Dins de la conversa se'ns ensenya el document intern que és un informe amb varis punts que indiquen una sèrie d'observacions. Ja se'ns està acabant el temps, però encara tenim dues qüestions que volem posar sobre la taula, la primera si és difícil promocionar. En aquest cas parla Oscar Sauleda àrbitre de Segona Divisió B, ens va dir que és una piràmide, com més puges, el pas cada vegada és més estret i que la promoció de Segona B a Segona A, és molt complicada ja que són molts àrbitres per poques places, hi ha el pas de 120 a 22 places. Ara hi ha un tema molt important de cara a la promoció d'un àrbitre que és el nivell físic i a vegades sembla que enlloc de demanar àrbitres demanin atletes, és un dels pilars que demana el nostra col·lectiu. Hem de pensar que l'exigència, a mesura que vas pujant, és molt més gran. Per últim parlem del perquè s'ha dedicat al tema de l'arbitratge, una figura que sempre serà criticada I en les respostes hi ha de tot, segons ens indiquen dins el propi col·lectiu hi ha moltes motivacions o altres aspectes que els ha portat a posar-se davant de dos equips i un públic. Des de una aposta feta en el seu dia, fins a motius familiars per que hi hagut algun parent que estava dins d'aquest món o per consells d'altres persones vinculades al àrbitres perquè provin d'entrar en aquest món. També hi ha altres raons, entre ells, i no ens hem d'enganyar, per motius econòmics, que són els menys. Una cosa si que coincideixen tots ells, que és un lloc que enganxa, que cada vegada hi estàs més a gust i que enganxa molt i any darrera any vas renovant i s'està formant més que un col·lectiu un grup d'amics, fet que s'havia perdut temps enrere.
Doncs fins aquí una xerrada molt interessant a la delegació amb tres àrbitres que de ben segur ens han fet canviar bastant la percepció que podíem tenir d'ells i que volíem ensenyar a tots els nostres lectors. Una estona divertida i entretinguda dins un estament important que també els podem considerar esportistes.

O si bé prefereiu, a continuació l'enllaç: http://www.maresmesport.cat/noticia.php?id_noticia=2018