Nascut fa 33 anys a Sabadell, David Medié Jiménez serà un dels premiats el proper 2 de març en la 6a Nit de l’Arbitratge pel seu ascens a Primera Divisió la passada campanya. Superat l’equador de la present temporada, el col·legiat sabadellenc analitza els seus primers mesos a l’elit del futbol estatal, destaca la tasca que realitza el CTA de l’FCF i assegura que amb esforç i dedicació és possible arribar a xiular a Primera Divisió.

Què suposa per a vostè el premi que rebrà a la 6a Nit de l’Arbitratge pel seu ascens a Primera Divisió la passada temporada?

Suposa, entre altres coses, ser valorat pels anys de dedicació i esforç. Amb el ritme frenètic del futbol, a vegades no et dóna temps a gaudir del que has aconseguit.

Quina valoració fa de la tasca que realitza el Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol?

El nombre d’àrbitres actual que estem al futbol professional, tant masculí com femení, és un exemple de la bona tasca que s’està fent a la base.

Quina anàlisi fa de les campanyes que ha impulsat l’FCF en les últimes temporades com ‘Zero insults a la grada!’ o ‘Joc Net’?

Són bones iniciatives per intentar eradicar la violència al futbol, tant física com verbal. Malauradament, la freqüència amb la que tenen lloc aquests incidents provoca que, de vegades, els afrontem com a normals. El que fan aquestes campanyes precisament és fer-nos reflexionar a tots sobre situacions que no s’haurien de produir.

Va debutar a Primera Divisió el 21 d’agost de 2017 xiulant un Màlaga-Eibar a la Rosaleda. Com recorda aquell moment?

Va ser un dia inoblidable. Quan vaig començar a arbitrar m’imaginava que algun dia podria arribar a xiular un partit de Primera Divisió. Va ser la constatació de què si treballes i lluites per un somni, al final es fa realitat.

Com valora els primers mesos arbitrant a Primera Divisió?

Em costa fer una valoració general dels dotze partits que he arbitrat perquè n’hi ha dels que em sento molt content i, d’altres, que no tant. El futbol d’elit és tant bo com cruel, et pot donar les millors satisfaccions i les pitjors decepcions.

Quines són les principals diferències que ha trobat entre arbitrar a Primera i Segona Divisió ‘A’?

Principalment la velocitat del joc i la qualitat dels jugadors. A nivell extern, tot és molt mediàtic i qualsevol detall del partit no passa desapercebut.

Quins reptes s’ha marcat en la seva primera temporada a l’elit del futbol estatal?

La meva experiència en l’arbitratge m’ha fet veure que s’ha de pensar només en el partit següent. Marcar-te reptes et pot suposar anar tibat a arbitrar o a no aconseguir els teus propòsits inicials. Intentar fer el millor partit i anar jugada a jugada és el meu pensament. Crec que si treballes bé i fas tot el que està a les teves mans, els resultats acaben arribant sols.

Quins és el seu somni esportiu?

Prefereixo pensar en reptes més immediats. Això és un aspecte que he anat canviant amb el transcurs dels anys. És curiós que quan arbitrava al futbol base m’imaginava xiulant a Primera Divisió i, ara que ho he aconseguit, no penso més enllà del següent partit.

Li agrada tornar a veure un encontre que ha xiulat per analitzar la seva actuació?

Tots els partits que arbitro els veig a la setmana següent, els analitzo i trec conclusions per al futur. Quan he tingut alguna errada, no em ve tant de gust veure’l, però és quan més m’ajuda de cara als següents compromisos. Amb la meva manera de ser, no entendria desaprofitar repassar un duel.

Què ha après gràcies a l’arbitratge durant la seva trajectòria esportiva?

Crec que seria més fàcil, i més ràpid, parlar del que no m’ha donat l’arbitratge. Dels 33 anys que tinc, 17 han estat com a àrbitre. Aquesta professió m’ha format com a persona, m’ha fet sentir-me molt implicat amb la justícia, la igualtat, amb ser una persona formal i a tenir valors. Li dec molt més jo a l’arbitratge que a l’inrevés.

Quin consell li donaria als àrbitres que estan començant?

Recordo perfectament el primer partit que vaig arbitrar. Era l’inici d’una trajectòria que m’ha portat a ser qui sóc ara. Aquest camí no ha estat sempre de baixada, ni molt menys, així que hi ha hagut bons moments i situacions desagradables. Explico això perquè els àrbitres que tot just ara comencen han de pensar que, encara que puguin passar per moments complicats, l’arbitratge compensa amb escreix a llarg termini. Diríem, en l’argot de l’atletisme, que és una cursa de fons, i no de velocitat. Arribar a l’elit depèn de l’esforç i el rendiment de cadascú.