Sergi Amorós Boquet va debutar com a jugador de la categoria cadet de la delegació de Tarragona la temporada 2012-2013. Anys després, el delegat territorial i el coordinador tècnic, li notifiquen que ha estat escollit com a seleccionador comarcal i viu l’experiència des de l’altra figura clau de les seleccions d’aquests Campionats Comarcals.

En Sergi, que aquest any no havia estat convocat, no ha volgut perdre’s aquesta 6a edició i hem volgut donar a conèixer la seva vivència en primera persona com a experiència motivadora per a tots els nens de les categories base del futbol sala català.

Què vas sentir quan van comunicar-te que t’havien escollit entre tots els jugadors cadets de la teva delegació?

La veritat és que jo vaig començar a jugar a futbol sala una mica més tard que la resta dels meus companys i, per això, era conscient que havia d'implicar-me i esforçar-me per poder estar a l'altura de l’equip. Quan em van comunicar que havia estat escollit com a jugador, em va fer sentir orgullós i vaig veure que els meus esforços durant tot aquell temps havien tingut un reconeixement.

Què et va aportar com a jugador el fet de compartir pista amb jugadors amb els que no jugues habitualment al teu club?

Una situació d’aquestes característiques fa que et trobis amb situacions de joc molt diverses, amb companys amb els que no estàs habituat i que, potser, a primera instància, preferiries tenir-ne uns altres, però aquesta experiència t’ensenya que, independentment del nou context i els diferents perfils encara no adaptats entre ells, si tots remem en una mateixa direcció el resultat és sempre positiu. Amb un objectiu comú i treball conjunt de l’equip, l’objectiu acaba convertint-se en una realitat i això et realitza com a persona i com a jugador.

A més, la convivència que t’aporta i tota la gent que acabes coneixent, et permeten fer molts contactes i amistats que amb els anys mantens i recordes amb enyorança.

Quins avantatges i inconvenients et comporta com a jugador l'haver de donar el màxim de tu juntament a aquests nous companys i nou entrenador?

Quan els inconvenients, són “poc rellevants” i estan centrats en el fet de que la resta de jugadors no em coneixen, igual que jo a ells tampoc, i això fa que, tot i que el meu objectiu era donar el 100% de mi, la compenetració entre els companys i jo no està consolidada encara, i fa que el resultat no sigui el desitjat per a cap dels integrants de l’equip. Quan remarco “poc rellevants” em refereixo a que, precisament aquesta falta de compenetració que potser genera desmotivació en una primera instància perquè no sents que estiguis donant el millor de tu, es converteix en un repte per a tot l’equip i és el pilar que et fa no redir-te i millorar conjuntament. En aquest sentit, la figura i motivació de l’entrenador és una peça clau.

Els avantatges, principalment, són la possibilitat de conèixer els teus propis límits i els dels demés; els dels meus companys, els dels entrenadors, i poder aprendre moltíssim d’aquesta oportunitat.

Com viu un cadet aquesta experiència? És inevitable pensar en oportunitats posteriors?

En primer lloc, ho vius molt nerviós, només vaig entrar a la recepció del Complex semblava un flam, un cop transcorreguts els 10 primers minuts del primer partit, els nervis desapareixen i és quan el seny et diu que t’has de concentrar i donar-ho tot de tu. En el meu cas, recordo que va venir-me al cap un argument que ens donava el cos tècnic sovint i era que l’equip contrincant són cadets com tu, de la teva edat, no són ni tenen més que tu; si estàs aquí estàs per alguna cosa, per tant, aconseguir-ho és possible si l’equip segueix treballant i entregant-se per aquell mateix objectiu.

Quins consells els hi donaries als jugadors dels clubs, de cara a que poguessin tenir més possibilitats per a ser escollits en pròximes edicions?

Sobretot, que treballin, que treballin i que treballin. Que s’esforcin al màxim i que ho donin tot: el 100%, el 120%,... tant als entrenaments com als partits amistosos, perquè al final això serà el que et farà millorar cada dia; millorar cada dia et farà ser millor i ser millor et permetrà estar aquí. Tot i que hagin començat més tard que altres companys, que sentin que altres jugadors són millors que ells, etc... mai et pots donar per vençut, sempre has de treballar i esforçar-te; si caus, t’aixeques; si no has aconseguit fer la jugada d’estratègia, la intentes fer una altra vegada; si avui perds, demà millores aquella jugada que et va fer equivocar-te. Tot això sempre amb il·lusió i no oblidant mai que si hi creus, hi arribes.

Què vas sentir quan havent viscut les Comarcals com a jugador també tens l’oportunitat de ser seleccionador d’aquestes?

Doncs vaig sentir que podia reviure un somni, però aquesta vegada des de un altre punt de vista. Donat que jo era cadet de segon any, no tenia possibilitats de continuar jugant a les Comarcals, la qual cosa, després de viure l’experiència, em va saber greu. Però quan em van comunicar la possibilitat de ser entrenador, pensar que podia tornar a viure l’experiència des de una altra besant, venir aquí, viure de nou això, veure la il·lusió dels nens i recordar quan jo era un d’ells, conviure aquesta vegada amb altres entrenadors, àrbitres, delegats, coordinadors,... només puc descriure-ho amb una expressió... i és que “és una passada”. És tal l’experiència que negar-te davant un oferiment així seria un gran error.

Què valora o en què es fixa un seleccionador del Campionat Comarcal a l’hora d’escollir als jugadors integrants de la seva selecció?

La nostra estratègia és clara, anem als entrenaments de clubs i als partits de lliga a veure als nens jugar en plena competició, i escollim entre els que més s’esforcen, els que més treballen, aquells que destaquen dins l’equip, aquells que veiem que poden aportar aspectes rellevants, milers de petits detalls que són els que et fan decantar-te per uns o uns altres. Un cop s’ha fet aquesta selecció prèvia, els criteris de selecció final durant els entrenaments van encaminats en la mateixa línia: qui més s’esforça, qui té més visió de joc, qui aporta a l’equip en el seu conjunt,... són els que s’acaben escollint.

Com valoraries els Campionats Comarcals en general?

És espectacular, és un esdeveniment que sobrepassa qualsevol acte esportiu que hagi conegut mai, estem en un complex amb 6 pistes de futbol sala, 2 camps de futbol 11 i altres pistes polivalents. L'organització és excel·lent i es nota que la federació tracta de superar any rere any el Campionat.

Encara sóc jugador, tot i així, aquest és el primer any que sóc col·legiat del Comitè d’Àrbitres de Futbol Sala i la veritat és que durant el temps que porto he pogut aprendre i viure els valors d’aquest esport des de un altre punt de vista. No puc negar-te que em faria molta il·lusió tornar a les Comarcals, aquesta vegada com a àrbitre, per a mi seria fer un 3 de 3.