Nascut a Barcelona fa 44 anys, Alfons Àlvarez Izquierdo va donar les seves primeres passes al món del futbol com a jugador i, posteriorment, com a entrenador. Amb 17 anys va decidir canviar-se a l’arbitratge, i amb treball, constància, sacrifici i esforç s’ha fet un lloc a l’elit del futbol espanyol. Aquest divendres recollirà un guardó a la Nit de l'Arbitratge Català com a reconeixement als partits 200 a Primera Divisió que assolirà aquesta tarda xiulant l'encontre entre el Deportivo i el Betis.

Com i quan et vas interessar per l’arbitratge?

Va ser mitjançant un amic meu àrbitre, Jose Fèlix Acedo Díaz, quan jo era entrenador d’un equip escolar a Sant Joan Despí el 1989. Tenia 17 anys.

Recordes el teu primer partit?

Sí, va ser un partit de Benjamins a Pallejà (Baix Llobregat), un matí d’octubre de fa 27 anys.

Què vas sentir?

Una sensació nova i estranya. Sempre havia estat a l’altre banda com a jugador. El cuquet no em va aparèixer fins setmanes més tard.

Tenies algun referent en el món de l’arbitratge?

I tant. He tingut i tinc referents dins d’aquest món. És inevitable i necessari tenir certs companys de l’arbitratge com a referents.

A on havies jugat a futbol?

Des dels 8 fins als 18 anys vaig jugar al FC Levante Las Planas de Sant Joan Despí. El fet d’haver estat jugador t’ajuda a iniciar-te en l’arbitratge, ja que reconeixes els diferents perfils de futbolistes i et pots avançar a certs problemes.

Aquest vespre arribaràs als 200 partits a Primera Divisió, la màxima categoria del futbol estatal. Què suposa per a tu assolir aquesta xifra i rebre un guardó com a reconeixement a la teva trajectòria professional?

Estic molt agraït al reconeixement personal que hem fa el Comitè d’Àrbitres de la FCF. El faré extens a tots els companys i companyes que m’han ajudat a arribar aquesta xifra simbòlica.

Quins reptes et vas marcar en arribar a Primera Divisió? Els has aconseguit?

El meu objectiu principal sempre ha estat arribar a la Primera Divisió Nacional, consolidar-me i ser respectat arreu. No he pogut assolir la categoria Internacional perquè altres companys que lluitaven pel mateix repte ho van fer millor i esportivament ho he acceptat. Actualment, em sento realitzat i feliç de continuar formant part de la plantilla d'àrbitres de la Primera Divisió i comptar amb la confiança del CTA.

Quin són els teus propers objectius?

Poder mantenir aquest nivell d’arbitratge i poder guanyar-me plaça per l’any vinent, el darrer de la meva carrera.

Què has après gràcies a l’arbitratge?

Ho resumiria en dos apartats. En primer lloc, he après que la família arbitral som uns esportistes dedicats a la defensa del futbol i el seu bé més preuat: els jugadors. I, en segon terme, he après a conèixer-me a mi mateix i a ser la persona que sóc.

Quin és el teu millor record?

Tinc molts grans records. Jo diria que, més que haver assolit reptes esportius i/o grans designacions, els grans moments vénen de la vessant humana, de les persones que demostren fidelitat, suport i unió en situacions difícils, sense arronsar-se. Els pitjors moments són quan prens decisions errònies importants.

Ets partidari de la implantació de les noves tecnologies al futbol? 

Estic d’acord amb aquelles tecnologies que poguessin augmentar el percentatge d’encert de l’àrbitre del 90-95% al 100% en jugades de gol/no gol i agressions.

Quina valoració fas de la tasca que realitza el Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol?

Actualment, és un òrgan modernitzat, defensor i preocupat per la seva formació i la dels seus àrbitres.

Què li diries a un àrbitre que acaba de començar?

Que no permeti que ningú li tregui la il·lusió, i acabarà amant l’arbitratge i estimant aquest esport.

Què tens pensat fer quan et retiris de l’arbitratge?

El cor i el cap em demanen estar vinculat a ell.