Marcelino Blázquez Sierra, de 48 anys i nascut a Barcelona, va jugar a futbol fins que es va passar al món de l’arbitratge. Com a professional, va xiular 19 temporades a Primera Divisió, 10 d’elles també com a àrbitre internacional. A més, va dirigir l’Eurocopa de Budapest, 2 Mundials femenins a Madrid i Fortaleza (Brasil), la final del Mundial Universitari Brasil-Ucraïna, partits de la UEFA Futsal Cup i les màximes competicions nacionals: 11 finals de Lliga, 5 de Copa LNFS, 3 de Supercopa i 3 Tornejos Intercontinentals. Des de l’any 2013 és el director del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Futbol Sala de l’LCFS.

Xavier Moreno Delgado, nascut fa 49 anys a Premià de Mar, va ser futbolista fins al darrer any de Juvenil. Com a àrbitre, va xiular 4 temporades a Primera Divisió, 6 a Segona Divisió ‘A’ i 1 a Segona Divisió ‘B’. Des del 2009 és el director del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol.

Què suposa la celebració de la 6a Nit de l’Arbitratge per als àrbitres catalans?

XAVI MORENO: Suposa un reconeixement per tots els àrbitres de futbol i futbol sala que, amb el seu esforç, han aconseguit assolir noves categories i, per tant, nous reptes. També serveix per homenatjar a les entitats o persones que han destacats per fets puntuals o bé se’ls reconeix la seva trajectòria en el món del futbol i per haver contribuït en la millora de la feina dels àrbitres catalans. A més, sempre tenim un especial record per a les persones que porten molts anys vinculats al CTA de l’FCF.

MARCELINO BLÁZQUEZ: És d'agrair que l'FCF pugui brindar-nos un escenari com aquest, específic per al món arbitral. El reconeixement que els arbitres rebran a la 6a Nit de l'Arbitratge és el resultat i la culminació del treball de tota una temporada.

Com ha evolucionat l’arbitratge des que éreu col·legiats en actiu fins a l’actualitat?

X.M.: Ha evolucionat molt positivament, tant a nivell de formació tècnica com de preparació física i d’organització en el Comitè Tècnic d’Àrbitres.

M.B.: Hi Ha hagut una millora de forma progressiva, ja que, actualment, hi ha més mitjans per la formació física i tècnica. També es treballa molt i molt bé l'aspecte psicològic de la gestió dels partits.

Quina valoració feu de les campanyes impulsades per l’FCF en les últimes temporades com ‘Zero insults a la grada!’ o ‘Joc Net’?

X.M.: Molt bona. Aquestes campanyes són imprescindibles per tal de conscienciar els participants i assistents en els partits de futbol que el nostre esport ha de ser el reflex de la vida diària de la societat. És a dir, respectuós i sense males actuacions i conductes que ningú entendria que succeïssin en el nostre dia a dia al carrer, a l’escola, als comerços...

M.B.: Les campanyes impulsades per l'FCF són positives i necessàries, tot i que encara resta molt per fer per part de totes les parts implicades en el nostre esport. S'ha de tenir paciència, ja que aquest tipus d'iniciatives requereixen anys de conscienciació per recollir els fruits desitjats.

Com es treballa perquè la formació que reben actualment els àrbitres sigui la més completa possible?

X.M.: Tots els àrbitres del CTA de la Federació Catalana de Futbol, del primer a l’últim, tenen l’obligació d’assistir a classes setmanalment a cada una de les delegacions que hi ha per tot el territori català, així com passar satisfactòriament els controls tècnics i físics. En cas de no superar les proves es queden sense arbitrar.

M.B.: Tots els àrbitres reben formació tècnica. En cada delegació s'ofereix aquesta formació obligatòria continua durant el transcurs de la temporada, les quals es notifiquen a través d'agendes anuals a principi de curs. Es realitzen jornades de tecnificació per potenciar els aspectes no reglats en les regles de joc. També es porten a terme jornades grupals d'informadors amb l'objectiu de disposar del mateix criteri, pautes i directrius a l'hora de qualificar els àrbitres. Anualment, i per concloure la temporada, es realitza el Clínic d'Àrbitres de Futbol Sala amb l'assistència obligatòria de la totalitat dels col·legiats del CTAFS, on s'imparteixen ponències de temes específics que ajuden en la seva millora.

Quins aspectes creieu que els àrbitres necessiten millorar? I com es podria fer?

X.M.: Els àrbitres de l’FCF, com qualsevol esportista, han de millorar practicant el seu esport, en aquest cas es tracta d’arbitrar. Per tant, donada la joventut de molts col·legiats, necessiten l’experiència i el temps suficient que els portarà a la millora.

M.B.: Crec que la ‘gestió de partit’ és fonamental per saber controlar totes les fases d'un partit. Per aquest motiu, incidim molt en el treball psicològic per a què els col·legiats disposin de les eines adequades per gestionar correctament tots els aspectes d'un duel.

Els problemes a què s’enfronten avui en dia els àrbitres són els mateixos que teníeu vosaltres?

X.M.: La incomprensió, l’insult i la solitud és la mateixa que anys enrere, encara que, per sort, en molt menor escala que fa anys. Tanmateix, gràcies a les campanyes promogudes des de l’FCF, a la formació obligatòria dels tècnics dels equips i a l’evolució global de la societat tenim l’esperança que aquests problemes desapareguin en un espai curt de temps. Afortunadament, el que pràcticament sí ha desaparegut dels nostres camps de futbol són les agressions als àrbitres. Cada vegada se’l veu com a un esportista més que participa en els partits.

M.B.: Sortosament, no. La conscienciació que la societat està interioritzant gràcies a les campanyes de l'FCF fa que s'hagi fet un recorregut positiu. Hem de continuar en la mateixa línia i, com bé diu el Xavi, fer que es vegi a l'àrbitre com un esportista més dins del nostre esport.

Heu notat un creixent interès de les noies per ser àrbitres des que es va iniciar el projecte #Orgullosa?

X.M.: Des del CTA ja fa uns anys que estem treballant molt amb les noies àrbitres que tenim, i també amb la captació de noves incorporacions. Hem passat de tenir unes 30 àrbitres l’any 2009 a tenir-ne un centenar en l’actualitat. A més a més, gràcies a aquest treball i al seu esforç hem aconseguit tenir tres àrbitres i tres àrbitres assistents a la Primera Divisió Nacional Femenina, de les vint que hi ha a tot Espanya. Som l’única federació territorial amb aquestes xifres.

M.B.: Aquesta darrera temporada s'han incorporat més noies al col·lectiu i ja en són 54 les que formen part del CTAFS. Conjuntament amb la campanya #Orgullosa, s'està treballant en la captació de noies per al pròxim curs intensiu que s’inicia el proper mes de juny per tal de formar àrbitres de futbol sala.

Quina metodologia s’utilitza per intentar captar més àrbitres noies?

X.M.: Fem visites a diferents clubs per parlar amb jugadores que puguin estar interessades i també anem als instituts que ens ho permeten. D’aquesta manera els podem explicar en què consisteix l’arbitratge, els avantatges que tenen i la tasca que es fa des del Comitè.

M.B.: A través de l'apartat del web de l'FCF, on es publica el treball del CTAFS, i la publicació dels cursos que es realitzen. Igual que en futbol, també arribem als centres docents per captar aquelles noies que tenen la curiositat de provar-ho.

Sou partidaris de l’arribada de la tecnologia a l’arbitratge?

X.M.: Qualsevol ajuda que es doni a un àrbitre per fer millor la seva feina sempre és benvinguda, com en altres professions. És evident que els casos s’han de regular molt bé, però això no està en mans dels àrbitres ni dels Comitès d’Àrbitres, sinó dels organitzadors de les competicions.

M.B.: Exacte. Per qualsevol àrbitre, una ajuda per prendre una decisió sempre és ben rebuda. S'hauria de valorar fins a quin punt es podrien modificar les nostres actuacions, i saber si aquesta tecnologia és per ajudar al col·legiat o perquè algú altre prengui la decisió. La tecnologia no pot ser una eina per debilitar la figura de l'àrbitre, sinó per donar-li la possibilitat de minimitzar el marge d'error.