Mouad Saoud és cursetista de segon any i Coral Couso de tercer any, és a dir, que arbitren partits de futbol base. Daniel Luque dirigeix partits de Segona Catalana, i Marcos Fernández de Primera Catalana.

Quina valoració en feu de la campanya?

Dani: “Des de sempre els àrbitres hem comentat que fins que no s’aturés un partit, els insults no pararien mai. Amb la campanya ara tenim l’oportunitat de posar-ho en marxa”.

Mouad: “Per a mi és una proposta molt bona perquè, primer, fa que els nens gaudeixin millor del futbol sense estar tan pendents dels pares i, segon, nosaltres tenim una eina per poder solucionar part dels problemes que tenim en els partits, que normalment el gran problema és el públic i no el jugador, el qual ve a gaudir i a jugar. El públic és el que sempre vol guanyar i això no pot ser. Jo he aturat un partit d’alevins només 15 segons perquè es va arreglar tot molt ràpid. És una eina que si sabem utilitzar-la pot anar bastant bé”.

Coral: “La campanya pot ser un recurs molt bo si ho sabem utilitzar bé, tal com diu en Mouad. És molt important que els nens que juguen a futbol tinguin un bon aprenentatge i que no escoltin insults. Els jugadors veuen que el partit s’atura perquè hi ha una cosa que s’ha fet malament, i és una bona manera d’ensenyar que els insults no formen part de l’esport”.

Marcos: “Moltes vegades els pares no se n’adonen que són nens els que juguen, aleshores s’escalfen i diuen unes bestieses brutals. Si atures el partit, queden retratats i ells mateixos s’avergonyeixen del que han fet i ja no diuen res més. Em sembla bona idea que s’aturi el partit del seu fill i tothom el miri perquè la seva conducta no ha estat apropiada. Crec que en el futur tothom interioritzarà aquesta campanya i podrem xiular els partits sense cap tipus de problema”.

Esteu començant a notar els efectes?

Dani: “A les categories de base sí que he vist algun canvi, però en el futbol amateur tot segueix igual. En aquestes categories costarà més aplicar aquesta campanya”.

Mouad: “En un partit que arbitrava vaig escoltar com un pare cridava alguna cosa, i vaig sentir com un altre pare li demanava que no digues res perquè es podria parar el partit. De manera que els pares ja són conscients que hi ha aquestes mesures i que les podem aplicar. El públic ja va interioritzant la campanya i ho van parlant entre ells. I això ens ajuda molt, perquè ara són els propis pares els que frenen aquestes persones que insulten”.

Marcos: “Crec que la base de la campanya és que els nens se n’adonin que un partit s’atura perquè s’estan dient o fent coses que no es poden tolerar. S’ha d’educar els nens i que vegin quina és la conducta adequada i què no es pot fer. Si des de petits veuen com s’han de comportar i que el futbol no deixa de ser un joc, crec que podrem fer del futbol un esport net. I no com fins ara, en què hi havia partits que semblava la guerra”.

Rebeu molts insults en cada partit?

Mouad: “Depèn del camp perquè hi ha llocs que saps que no passarà res, encara que sigui en un partit on pot haver-hi molta tensió, però hi ha altres camps on saps que et trobaràs als típics pares que sempre et diuen coses. Però les coses van millorant”.

Coral: “Cada partit és un món. Sempre és una minoria de l’afició, i si aturem el partit aquesta persona es donarà compte que no està bé el que està fent i quedarà retractada”.

Marcos: “La gent està més conscienciada que és un esport i que els nens van a jugar. Sempre hi ha un que es passa, però crec que amb aquesta campanya aquest individu se n’adonarà”.

Amb aquesta campanya la vostra autoritat guanya pes?

Marcos: “Més que guanyar pes, es guanya en sentit comú. És un esport, els nens van a jugar i no deixa de ser una manera de passar-s’ho bé. L’autoritat de l’àrbitre, dins del terreny de joc, és la mateixa, però la conducta dels jugadors sí que millorarà perquè el 99% dels casos, quan els jugadors s’alteren ve provocat per la grada”.

‘Els àrbitres són els primers que haurien de respectar els jugadors i no ho fan’. És una frase que s’està dient molt a les xarxes socials. Què n’opineu?

Marcos: “Sempre se’ls hi ha de parlar amb respecte i quan ja són adults tractar-los de vostè. Aquesta ratlla no la passem mai perquè si nosaltres volem que ens respectin, hem de respectar, sinó ho tenim tot perdut. A més, si no respectes estàs perdent tota la credibilitat, has traspassat la línia i ja no hi ha filtre. És un tu a tu i se’t poden encarar”.

Dani: “No és parlar malament a un jugador, sinó marcar el territori i sempre amb respecte, mai amb insults, sinó de manera seca i contundent perquè sàpiga que estàs allà i que no s’ha de passar”.

Mouad: “Jo he arribat a cridar ‘prou, aquí s’acaba’, però mai faltant el respecte. I això ho fas per ells, perquè si no crides a vegades s’acaben pegant entre ells. Mai no he faltat el respecte a ningú i no ho faré, perquè de la mateixa manera que m’agrada que em respectin, jo respecto a la gent”.

Coral: “El que volem els àrbitres és que els jugadors i els entrenadors es respectin entre ells, i si nosaltres faltem el respecte no estem donant una conducta adequada. Som els primers que donem exemple”.

Com a dona has tingut més problemes en l’arbitratge?

Coral: “En segons quines categories, al principi, quan em veuen els impressiona que vingui a arbitrar una noia, i a més jove, però la funció és la mateixa, és igual de complicant per a mi que per a ells. L’únic que a vegades sí que em poden dir uns insults diferents als dels meus companys, però la dificultat és la mateixa”.

La campanya ‘Zero insults a la grada!’ pot tenir bona acollida al futbol amateur?

Marcos: “Depèn, perquè si vas a un camp on hi ha 800-1.000 persones, crec que és impossible aturar el partit cada vegada que s’escolti un comentari fora de to. Ara bé, si estem parlant d’un partit on hi ha 100 persones, aquí sí és possible, però és molt difícil delimitar-ho”.

Coral: “És molt complicat controlar a tanta gent. S’ha de fer de manera molt progressiva i necessita temps”.

Mouad: “En els nens ha funcionat bastant bé perquè encara són receptius, però quan arribes a categories amateurs, on ja són adults i els jugadors són més grans que tu, si atures el partit els mateixos jugadors et diran d’anar a jugar perquè ells passen del públic. No és el mateix en nens, que els hem d’educar i donar-los un bon exemple, que en persones més grans que ja saben el que hi ha. Sí que serviria per donar una mica més de poder a l’àrbitre, però res més. Crec que si la campanya va avançant, els nens que ara veuen l’aplicació de la campanya sí que podria funcionar quan ells arribin a les categories amateurs. Ara, però, en un partit de Tercera Divisió o Primera Catalana, intentar inculcar-ho de cop, d’un cap de setmana a un altre, és molt difícil”.

Quines mesures adoptaríeu per aturar la violència verbal en les categories amateur?

Marcos: “El club és qui té més potestat i pot posar més mà que nosaltres en una graderia. Des del terreny de joc és molt complicat conscienciar a persones adultes”.

Mouad: “Des dels clubs crec que també poden fer alguna cosa amb el cos tècnic perquè, per exemple, hi ha delegats que no saben quines són les seves funcions. S’han de formar millor, ja que ells tenen més poder a l’hora de dirigir-se al públic, nosaltres no podem fer res contra un espectador. La gent sap que si el delegat comunica al club que una persona determinada s’ha dirigit malament a algú, el club li pot denegar l’entrada. El nostre poder es delimita al camp i als vestuaris, no tenim més potestat”.