La Federació Catalana de Futbol enceta aquest dimarts un cicle dedicat als entrenadors històrics del futbol català, amb el primer capítol posant la mirada en el record de tècnics referents de casa nostra. En una iniciativa conjunta del Comitè Tècnic d’Entrenadors, amb la col·laboració del membre de l’òrgan i representant a Barcelona, Julià Garcia, l’FCF documentarà la trajectòria de tècnics que han marcat una època en alguns dels equips d’arreu del territori per on han passat.

En aquesta entrega inicial, el tribut se centra en la figura de sis entrenadors nascuts durant la primera meitat del segle XX, amb un ampli bagatge en les banquetes de tota Catalunya i predecessors del futbol modern, en l’etapa de pilotes de cuir, botes amb tacs de rosca intercanviables i, en molts cops, camps amb gespa i fang a parts iguals. Ells són Domingo Balmanya, Jaume Olivé, Francesc Ricart, Xavi Agustí, Manolo Buján i Nitus Granados. Aquesta és la seva història, un per un.

DOMINGO BALMANYA

El carismàtic Domingo Balmanya (Girona, 1914 – Barcelona, 2002) fou el primer tècnic català en dirigir la Selecció Espanyola Absoluta. El seu periple com a entrenador va portar-lo per les banquetes del Club Gimnàstic de Tarragona, el Girona FC, el Real Zaragoza, el Real Oviedo, el FC Barcelona —una Copa d’Espanya—, el FC Sète francès, el Valencia CF —una Copa de Fires—, el Real Betis Balompié, el Málaga CF i l’Atlético de Madrid, amb qui es va proclamar campió de la lliga de Primera Divisió la temporada 1965-1966. Aquest èxit va portar-lo a ser seleccionador espanyol absolut al llarg dels dos cursos següents, per passar posteriorment pel Cádiz CF i la UE Sant Andreu, on finalitzaria la seva carrera com a tècnic.

Retirat ja com a entrenador, Balmanya seguiria lliga al món del futbol. Així, en els anys següents exerciria la tasca de secretari tècnic, tant del FC Barcelona com del RCD Espanyol, actuant igualment com a director de l’Escola Catalana d’Entrenadors. També, i durant molts d’anys, va realitzar tasques de comentarista en els diferents programes radiofònics dirigits pel periodista esportiu José María García.

Com a futbolista va ocupar la posició de migcampista, amb el seu debut l’any 1934 amb el Girona FC.  Entre d’altres, també va militar a les files del FC Barcelona, el FC Sète i el Club Gimnàstic de Tarragona. Així mateix, durant el període de la segona república espanyola, va defensar la samarreta de la Selecció Catalana Absoluta.

JAUME OLIVÉ

Jaume Olivé (Barcelona, 1934) està considerat com un dels pares de La Masia del FC Barcelona, de la mà d’Oriol Tort. Ell va ser un dels màxims responsables del futbol base blaugrana, des del 1971 fins la dècada dels 90, i juntament amb l’estructura d’entrenadors de l’època va fer un tomb al model del club, passant a formar jugadors a partir d’un patró similar de joc. L’any 1979 ser protagonista directe de la creació de la residència de jugadors, en l’edifici del recinte del Camp Nou, i al llarg de la seva carrera com a coordinador va formar part de l’equip de cercatalents que van descobrir jugadors com Pep Guardiola, Xavi Hernández, Carles Puyol o Andrés Iniesta, entre molts d’altres.

De la mateixa manera, va ser ajudant del cos tècnic de Rinus Michels al primer equip, i també va dirigir com a entrenador principal equips com la UE Figueres, el FC Martinenc, el FC Santboià, el CE Premià, la UE Sant Andreu, el Vilobí CF, l’AE Prat i el CE Júpiter.

FRANCESC RICART

Francesc Ricart (Molins de Rei, 1936) destaca per la seva trajectòria lligada al servei de l’esport català, com a director de l’Escola Catalana de l’Esport al llarg de vint anys, a més de professor de l’Escola Catalana d’Entrenadors, durant l’època en què va estar encapçalada per Domingo Balmanya.

Alhora, a més de la seva tasca com a docent, com a entrenador de futbol va passar per les banquetes del FC L’Escala, la UE Rubí, el CF Igualada, la UE Sitges, l’antic CE Cerdanyola, la UE Sant Andreu, el FC Vilafranca i el CE L’Hospitalet.

Anteriorment, com a jugador va estar a la UE Rubí, el Sant Cugat FC i el CE Sabadell ‘B’, faceta que va compaginar amb l’atletisme, on va proclamar-se campió de Catalunya en la modalitat dels 3.000 metres.

XAVI AGUSTÍ

Xavi Agustí (Banyoles, 1940) és una institució viva del futbol gironí. Va servir el Girona FC al llarg de 32 anys, des de jugador, passant pels càrrecs de secretari tècnic o directiu fins a convertir-se un dels entrenadors més il·lustres de la història de l’entitat. Després d’haver penjat les botes i ocupat la presidència del CE Banyoles, va recalar al club blanc-i-vermell, on estendria gran part de la seva carrera les banquetes.

Així mateix, també va ser entrenador del CE Banyoles, la UE Olot, el FC Andorra, l’AD Guíxols, la UE Figueres, l’AE Roses, el FC L’Escala, l’Aro CE i el Vilobí CF.

Golejador nat al camp, com a futbolista va passar per les categories inferiors del RCD Espanyol, el Real Madrid CF ‘C’, el CE Banyoles i el Girona FC, club de la seva ànima al qual posteriorment dedicaria gran part de la seva trajectòria.

MANOLO BUJÁN

Manolo Buján (Monforte de Lemos, Lugo, 1941 – Lleida, 2018) fou un gallec que, tot i arribar a Lleida amb 26 anys per estar-s’hi uns mesos, va acabar fent de la capital de la Terra Ferma casa seva. Format entre d’altres a les categories inferiors del Real Madrid CF, va recalar a les files de l’extinta UE Lleida el curs 1967-1968 cedit pel CE Sabadell. Com a futbolista, va jugar al llarg de deu temporades al club, disputant un total de 312 partits.

Un cop retirat, va exercir el càrrec d’entrenador del primer equip blau en tres etapes diferents, a més de secretari tècnic de l’entitat, convertint-se en una figura estimada del futbol a Lleida pel seu caràcter i tracte humà proper, tant amb la plantilla com l’afició.

Posteriorment, també va entrenar el FC Andorra, amb qui va alçar una Copa Catalunya, la UD Fraga, el CD Binéfar i la UD Barbastro.

NITUS GRANADOS

Nitus Granados (Olot, 1945) és el fundador i alma mater de l’Escola Futbol Garrotxa, projecte que encapçala des de 1.982. Des d’una vessant social, educativa i formativa, l’entitat combina la competició amb la integració a través del futbol. Ell exerceix des de fa prop de quaranta anys com a guia esportiu de les fornades de joves jugadors que creixen com a futbolistes en els dos camps de gespa natural del club.

Defensor del futbol de carrer, com a entrenador va pertànyer a les disciplines del CE Banyoles i el CE Abadessenc, mentre que com a futbolista va destacar pel seu pas pel Girona FC.

A més, l’altra seva altra gran passió és el col·leccionisme, amb la creació d’un museu de peces i records de futbol, on hi guarda pilotes de roba, de cuir, samarretes de porter de llana, guants, diaris antics o fotografies d’època del futbol gironí.