|
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
La Federació Catalana de Futbol segueix aquest divendres amb l’entrega dedicada als entrenadors històrics del futbol català, amb la publicació d’un nou capítol en reconeixement dels tècnics referents de casa nostra. Salvador Artigas, Josep Otero, Pepe Mauri, Joan Martínez Vilaseca, Jaume Sabaté i Toni Llebaria són els noms que protagonitzen el quart volum de la recerca, amb el repàs de la seva trajectòria en equips d’arreu del territori on han marcat una època.
En una iniciativa conjunta del Comitè Tècnic d’Entrenadors, amb la col·laboració del membre de l’òrgan i representant a Barcelona, Julià Garcia, l’FCF centra aquest nou recull en la figura de sis entrenadors nascuts al llarg de la primera meitat del segle XX, respectant l’ordre cronològic de la seva data de naixement, amb l’ànim de documentar la seva àmplia experiència a les banquetes des de les categories d’elit fins a la territorial i la base, al llarg de les últimes dècades.
SALVADOR ARTIGAS
Anomenat entre els futbolistes com a ‘Míster KO’, per la duresa dels seus mètodes de preparació física, Salvador Artigas (Barcelona, 1913 – Benidorm, 1997) aconseguia que els jugadors s’hi avinguessin gràcies al seu caràcter cordial i afable. Amb un somriure constant a la cara, l’altra característica de la seva vida futbolística fou que es produí constantment a cavall d’Espanya i França, per la seva condició de republicà, que el va portar a ser aviador durant la Guerra Civil.
A més, va compaginar el tram final de la seva trajectòria als terrenys de joc amb la faceta tècnica, en el paper d’entrenador-jugador durant tres temporades amb l’Stade Rennais FC, amb qui va calçar-se les botes fins als 42 anys d’edat. Així mateix, va dirigir la Real Sociedad i el FC Girondins de Bordeaux, abans d’aterrar a la banqueta del FC Barcelona, amb qui va aixecar la Copa d’Espanya del curs 1967-1968, en la coneguda com “la final de les ampolles” davant el Real Madrid CF al Santiago Bernabéu, i va portar l’equip a una final de la Recopa d’Europa.
Durant la seva estada a Can Barça també va ser simultàniament seleccionador espanyol absolut en un breu període, formant tàndem amb Miguel Muñoz i Luis Molowny. Posteriorment, també es faria càrrec del Valencia CF —conjuntament amb Enrique Buqué—, i novament en solitari va entrenar l’Elche CF, l’Athletic Club i el Sevilla FC, el seu últim club en la 1972-1973.
Format al FC Gràcia, el FC Catalunya i les categories inferiors del FC Barcelona, Artigas va arribar al primer equip blaugrana en la posició d’interior dret, i també va vestir la samarreta de Selecció Catalana Absoluta. El Levante UD, el FC Girondins de Bordeaux, el Le Mans UC 72, la Real Sociedad i finalment l’Stade Rennais FC, en dues etapes diferents, completarien el seu expedient com a futbolista professional.
JOSEP OTERO
“I recordeu: intenteu educar i formar als xiquets i no farà falta renyar als homes”. És una de les múltiples cites carregades de valors que va deixar per al record Josep Otero (Tortosa, 1929 – 2013), qui dona nom a l’Estadi Municipal de Tortosa com un dels màxims emblemes de la història del futbol ebrenc. Amb una intel·ligència emocional avançada en el temps, el seu valuós llegat no va quedar només a sobre la gespa, sinó també com a formador d’algunes de les millors fornades de jugadors del territori de les últimes dècades.
Tretze temporades al capdavant del CD Tortosa, dividides en set etapes diferents, descriuen la seva relació inseparable amb un equip del qual manté el rècord de partits dirigits com a entrenador, en 325 ocasions, i amb qui va aconseguir un ascens a Preferent Territorial a la banqueta (1980-1981), i un altre a Tercera Divisió com a secretari tècnic (1981-1982). Tanmateix, vinculada al club roig-i-blanc, va ser el fundador de l’EF Dertusa l’any 1978, l’escola de futbol d’on han sortit noms com Edu Albacar, Gerard Badia o José Luis Margalef, entre d’altres.
A més, també va entrenar el CF Benicarló —amb qui va fer debutar un jove Pitxi Alonso—, el Club Gimnàstic de Tarragona, el CF La Sénia, el CD Alcanar, el CF Amposta i el CE Ginestar.
La disputa de dues fases d’ascens a Segona Divisió com a davanter insígnia del CD Tortosa dels cinquanta marquen la carrera com a futbolista d’Otero, que durant la seva etapa en actiu també va defensar els colors de la UD Jesús i Maria, el Girona FC, el Club Gimnàstic de Tarragona, la Real Balompédica Linense i la UE Rapitenca.
PEPE MAURI
Parlar de Josep Mauri (Barcelona, 1930 – 1998), conegut popularment com a Pepe Mauri, és fer-ho d’un autèntic home de club del RCD Espanyol. Fort i noble com a jugador, i metòdic i honrat com a entrenador, és un símbol de l’entitat blanc-i-blava, on va desenvolupar la majoria de papers possibles sempre prioritzant la institució per davant de l’interès personal.
Un cop va penjar les botes, va entrar com a tècnic a les categories infantils del RCD Espanyol, des d’on va passar a segon entrenador del primer equip al llarg de tretze temporades, com a ajudant de Ferdinand Daucik, José Emilio Santamaría, Heriberto Herrera, José Antonio Irulegui, Vicente Miera i José María Maguregui. Després d’un impàs en què va dirigir el CE L’Hospitalet, va tornar al vell Estadi de Sarrià per fer-se càrrec del conjunt periquito com a entrenador principal en un curt període, i hi seguiria unit com a secretari tècnic fins la seva jubilació.
En agraïment per la seva dedicació, fou nomenat membre del consell d’administració del club, treballant en l’àrea social i de forma estreta amb els grups d’animació, que van crear la Penya Espanyolista Pepe Mauri el 1996.
Iniciat al CF Atlètic Turó, el CA Poble Nou i el CF Mollet, Mauri va viure la seva eclosió com a atacant a les files del CE Europa, des d’on va donar el salt al RCD Espanyol, on va formar part de “la davantera de l’oxigen” d’un equip que va causar sensació a la Primera Divisió. El Granada CF i el Levante UD, on va adjudicar-se el pitxitxi de la Segona Divisió en la 60-61, amb 19 gols anotats en lliga, van tancar la seva trajectòria vestit de curt.
JOAN MARTÍNEZ VILASECA
Vint-i-vuit anys desenvolupant responsabilitats tècniques al FC Barcelona i tota una vida dedicada a entrenar i descobrir talents són la carta de presentació de Joan Martínez Vilaseca (Manresa, 1943), peça clau en l’engranatge de La Masia durant l’època en què van ingressar-hi Guillermo Amor, Iván de la Peña, Xavi Hernández, Carles Puyol, Andrés Iniesta o Cesc Fàbregas.
Iniciat com a tècnic a la pedrera del RCD Espanyol, paper que va compaginar amb el de seleccionador català infantil, res més arribar a Can Barça va guanyar dos Campionats d’Espanya infantils de clubs (1979-1980 i 1980-1981). Això va projectar-lo cap a la banqueta del FC Barcelona Amateur, a qui va ascendir a Segona Divisió ‘B’ (1983-1984), un nou èxit que li permetria agafar les regnes com a entrenador del FC Barcelona Atlètic.
Posteriorment, es faria càrrec del juvenil, amb qui va aixecar dues Copes del Rei de la categoria (1988-1989 i 1995-1996), pas previ al seu nomenament com a coordinador general del futbol base, juntament amb Oriol Tort. Amb l’arribada de Louis Van Gaal al primer equip, passaria a ser director de fitxatges i responsable del departament d’scouting del club, càrrec que renovaria amb els cossos tècnics de Llorenç Serra Ferrer, Carles Rexach, Radomir Antic i Frank Rijkaard, fins posar el punt i final el 2008.
Així mateix, durant la seva extensa trajectòria també va exercir com a professor de l’Escola Catalana d’Entrenadors, i com a director adjunt de la competició de futbol en els Jocs Olímpics de Barcelona’92, al costat de Mariano Moreno.
Crescut a les files del Club Gimnàstic Manresa i el CE Manresa, Martínez Vilaseca no va trigar en fitxar pel RCD Espanyol, on va destacar reconvertit al lateral esquerre al llarg de nou temporades com a jugador blanc-i-blau. El Levante UD, i ja de retorn a Catalunya el CE Europa i el CE L’Hospitalet van completar la seva nòmina com a futbolista.
JAUME SABATÉ
Entrenador seriós i temperamental, però a la vegada amb la implicació i mà esquerra necessària per conduir amb enginy un vestidor, Jaume Sabaté (Badalona, 1946) és un altre dels entrenadors amb solera del futbol català dels anys vuitanta i noranta, un cop conclosa la seva carrera professional com a futbolista de Primera Divisió.
Iniciat a la banqueta del CF Ripoll, va dirigir la UE Sant Andreu en tres etapes diferents, amb la consecució d’un títol de lliga de Tercera Divisió i l’accés al play-off en la temporada 1984-1985 amb els quadribarrats. El CF Badalona i el CE L’Hospitalet serien els seus següents destins, abans de recalar en un breu període al capdavant del RCD Espanyol, on també va acompanyar a continuació com a segon entrenador a Javier Clemente i José Manuel Díaz Novoa.
L’AEC Manlleu pletòric que va acaronar amb la punta dels dits la Segona Divisió ‘A’, a qui va portar a disputar una promoció d’ascens, fou el seu darrer full de serveis com a tècnic, per donar pas a una estreta relació amb la Federació Catalana de Futbol, d’on va ser president del Comitè Tècnic d’Entrenadors entre els anys 1999 i 2007.
Format i fet futbolista al vell Camp del Centenari, amb el CF Badalona, Sabaté va passar pel RCD Espanyol en tres períodes que va alternar amb la UE Lleida, la UE Olot i la UE Sant Andreu. Consolidat com a defensa central, va militar al RCD Mallorca i el Real Betis, amb qui va guanyar la Copa del Rei la temporada 1976-1977, en una fase on va formar part de la junta directiva de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), abans de tornar a casa per viure la retirada dels terrenys de joc amb el CF Badalona, l’equip de la seva ciutat natal.
TONI LLEBARIA
638 partits dirigits, en 17 temporades, amb 6 ascensos i 4 play-offs. Són els números d’or de Toni Llebaria (Barcelona, 1948) amb el CF Gavà, la història del qual no s’entendria sense l’aparició d’un autèntic home rècord del futbol català. El club va créixer extraordinàriament de la mà d’un entrenador amb una formidable capacitat per crear plantilles d’alt nivell i amb un gran valor humà, la clau de l’èxit d’un excel·lent gestor de vestidor que va esdevenir tota una institució a l’entitat del Baix Llobregat.
Des del seu primer curs al capdavant del conjunt gavanenc, va encadenar 4 ascensos seguits que van portar l’equip de Primera Territorial a Segona Divisió ‘B’ (1991-1992, 1992-1993, 1993-1994 i 1994-1995), amb tres títols de lliga consecutius. Una projecció meteòrica que, després de dos breus parèntesis fora de La Bòbila, va engrandir en tornar i pujar de nou dos cops més l’equip a la categoria de bronze (2001-2002 i 2006-2007), i classificant-lo per una promoció d’ascens a Segona Divisió ‘A’ com a colofó d’una relació per a la posteritat amb els blaugrana.
Anteriorment, havia passat també triomfant pel CD La Plana, d’Esplugues de Llobregat —ascens a Primera Territorial en la 1982-1983—, el Santfeliuenc FC i el FC Levante Las Planas —ascens a Primera Catalana en la 1990-1991—, mentre que el seu últim conjunt va ser el CF Badalona, amb qui es va acomiadar de les banquetes.
En actiu, i sota pals com a porter, Llebaria va formar-se a la Penya Barcelonista Cinc Copes, per anar posteriorment al FC Barcelona Amateur, el CF Igualada, l’Atlètic Ciutadella CF menorquí, el CE Mataró i la UE Sant Andreu. Uns anys després, també va defensar les porteries de la UE Esplugues, el Santfeliuenc FC i el CF Capellades, com a pas previ a la seva brillant carrera com a tècnic.
També pots recuperar:
|
|
|
