El departament de premsa de la Federació Catalana de Futbol ha pogut parlar amb ell per tal de saber quina valoració fa de la seva trajectòria així com del homenatge que rebrà a l'Hotel Hesperia Tower divendres.

-          Com et vas iniciar en el món de l'arbitratge?

Als vint anys, exactament durant el mes d'octubre de la temporada 1996/1997, sota la presidència de Francesc Casajuana Rifài amb Josep Sala Famades com a delegat del CTA a Lleida.

-          Tenies alguna relació personal amb el col·lectiu arbitral?

Cap. De fet, la meva família es va quedar molt sorpresa quan un dia els vaig comentar que em volia inscriure com a àrbitre. En aquella època jo jugava a futbol sala i tenia curiositat pel món de l'arbitratge. M'agradava el futbol i, a més, el practicava. Es van posar d'acord tots els condicionants necessaris per començar aquesta carrera.

-          Com vas viure el teu pas per les categories de base i les amateurs?

Recordo moments de tot, però els més importants a nivell arbitral han estat els mals moments, perquè d'una manera o una altra m'han ajudat a ser millor àrbitre i millor persona. En recordo un que va ser un punt d'inflexió en la meva vida: portava relativament poc temps arbitrant i vaig ser agredit en un partit de l'antiga Tercera Regional. Aquell episodi em va fer reflexionar profundament i vaig estar a punt de deixar d'arbitrar, però després vaig tenir molt clar que la mala actuació d'alguns no em faria llençar per la borda allò que em realitzava, que era arbitrar. De totes maneres, guardo un bon record de cada una de les categories i de les temporades que porto arbitrant. Els grans moments m'han servit per celebrar l'èxit amb la família i els amics i els mals moments m'han servit per aturar-me, reflexionar, actuar i créixer més ràpidament.

-          Quan vas arribar a Primera Divisió?

La temporada 2009/2010, debutant en un Mallorca – Xeres. Recordo que em van comunicar l'ascens de categoria quan estava de viatge de noces amb la meva dona a Califòrnia. Tot va ser meravellós i ho vaig gaudir acompanyat de la persona que més m'ha ajudat: la meva dona.

-          Què suposa ser àrbitre internacional?

Més responsabilitat com a àrbitre, ja que s'obre una nova fita. La de seguir gaudint i treballant més fort per millorar i avançar. Penso, honestament, que encara no he arribat al sostre i que encara em queda camí per recórrer.

-          Quines diferències trobes entre el futbol amateur i el futbol d'elit?

La més important és la pressió  mediàtica. També canvia la tècnica, la velocitat d'execució i els plantejaments  dels jugadors i dels equips. El futbol amateur, d'altra banda, permet gaudir d ela naturalesa bàsica del futbol.

-          És més fàcil o més difícil xiular un partit de Primera Divisió que no pas un de Primera Catalana?

Sincerament crec que és més fàcil xiular a Primera que a una categoria amateur o de futbol base. En primer lloc perquè en el futbol professional, els jugadors solen realitzar menys faltes que els amateurs, fet que implica prendre menys decisions i, per tant, menys possibilitats d'errar-la. Alhora, les jugades amb més dificultat i exigència tècnica per part de l'àrbitre a nivell reglamentari passen al futbol base i cal estar actualitzat constantment per poder respondre davant una situació d'aquest tipus. Per aquests motius mai he deixat de xiular partits de futbol base. Penso que si parés em trairia a mi mateix i a la meva essència, perquè cal retornar al futbol el que m'ha donat i no hi ha millor manera que fer-ho gaudint amb la canalla, per tal de transmetre'ls-hi els coneixements al camp i que et vegin proper.

-          Un àrbitre internacional té tots els elements a la seva disposició per preparar correctament un partit important?

Els elements se'ls busca cadascú. En el meu cas sempre m'ha agradat indagar sobre els equips que xiularé. La clau, però, és tenir un bon equip per treballar en les condicions òptimes. Potser m'agradaria tenir més contacte amb l'entrenador i els jugadors, perquè crec que seria una bona manera d'acostar-nos als elements que participen en un partit. Al final, tenim la necessitat d'entendre'ns i quan abans ho acceptem, més aviat millorarem el nostre futbol en general.

-          Quin consell donaries a tota la gent que s'està preparant per arribar on ets tu?

Gaudir del que es fa i no obsessionar-se en arribar a primera divisió. Quan jo vaig començar vaig ser molt escèptic sobre on podria arribar. Compaginava el futbol amb l'arbitratge i els estudis i tenia molt clar que els estudis eren la primera i l'única opció. A casa meva sempre m'han ensenyat que sense treball propi, esforç, sacrifici, constància i perseverança res de tot això seria possible. He anat descobrint que he de donar sempre el 100% en tot allò que únicament depèn de mi.

-          ­Com valores la distinció que t'atorgarà el CTA durant la Nit de l'Arbitratge?

És una gran satisfacció rebre aquest guardó, ja que premia una trajectòria professional i de vida de molts anys de treball i, alhora, em dóna més energia per poder aconseguir grans i noves fites. Si a més tenim en compte que feia 21 anys que no hi havia cap àrbitre internacional català, doncs podeu imaginar que l'alegria es multiplica. Però sé que això ha estat possible gràcies a totes aquelles persones que han estat al meu costat durant la meva trajectòria i en els moments més difícils.