El seleccionador català Aleví de futbol sala afronta aquesta setmana el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques a Malgrat de Mar amb la il·lusió de revalidar el títol i fer campiona a una generació de jugadors única.
Preparat per tornar a brillar. La Selecció Catalana Aleví de futbol sala debutarà aquest pròxim dijous (18.45h) al Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques, que se celebrarà fins diumenge a les localitats de Malgrat de Mar (on Catalunya jugarà tots els seus partits), Palafolls i Tordera. Els quadribarrats, liderats des de la banqueta pel seu seleccionador, Gerard Pusó, defensaran el tron de campions després d'adjudicar-se el títol la temporada passada a Cantàbria. El tècnic de Callús, que aquesta temporada compleix el seu segon any com a seleccionador Aleví, intentarà repetir l'èxit del curs passat i proclamar-se campió d'Espanya per segona vegada en poc menys de dues setmanes, concretament 14 dies més tard de guanyar el títol estatal amb la Selecció Infantil el 31 de març a El Ejido (Almeria).
Ve de guanyar el Campionat d’Espanya Infantil el 31 de març passat. Aquest títol li dóna un afegit de motivació per afrontar el Campionat Aleví?
Per mi la motivació és la mateixa. És un grup de jugadors diferent, però que també ha treballat per merèixer tot allò bo que els pugui venir. Haver guanyat el Campionat Infantil és un sentiment d'alegria i de satisfacció que recompensa totes les hores de feina i de dedicació, però personalment hagués gaudit igual de tot el procés encara que no haguéssim acabat aixecant el títol. Al final, això és el que intento inculcar als meus jugadors: que el més important és l'aprenentatge i les vivències que adquireixen cada diumenge d'entrenament sense pensar més enllà. Lògicament, si després tenim el doble premi de veure cares d'alegria i d'emoció en tots ells, un cop acabat el campionat, el sentiment que ens envaeix és incalculable. Això però, ja no depèn únicament de nosaltres. En canvi, gaudir i aprendre del camí recorregut, sí.
Com es troba vostè personalment, i el seu cos tècnic, dos dies abans de debutar a Malgrat de Mar?
Amb ganes ja que arribi el dia d'iniciar la competició i, alhora, amb certa tranquil·litat i confiança per tota la feina que hem realitzat durant tots aquests mesos. Tenim un cos tècnic increïble, replet de professionals que tenen passió pel que fan, i això ens ajuda a assolir tots els nostres objectius i a viure la nostra professió cada dia al màxim.
L’any passat es van proclamar campions d’Espanya a Cantàbria i aquest any defensen el títol a casa. Això els motiva o els afegeix més pressió?
D'entrada, no crec en això de defensar títol perquè les generacions de jugadors cada any són diferents, i aquesta temporada no n'és una excepció. Personalment, no l'hi dono massa importància al fet de jugar a Catalunya o a fora de casa. Crec que és positiu pels jugadors estalviar-se un desplaçament llarg, veure que els seus familiars estan a prop, i és per això que ho afrontem de forma positiva. Si això ens motiva o ens afegeix pressió? Els jugadors només tenen una obligació: gaudir al màxim de cada moment del Campionat.
Com arriba la seva selecció al Campionat?
Els jugadors han realitzat dotze sessions d'entrenament i tres partits molt exigents a un nivell competitiu molt alt. Estan preparats per afrontar les situacions que es puguin trobar durant el campionat i els veig amb moltes ganes de jugar. A més, hem pogut treballar molt la cohesió d'equip, un aspecte molt important per fer-nos forts en moments potencialment complicats. Hi ha molt bon ambient al vestuari i els jugadors estant molt units entre ells, dos ítems a tenir en compte que crec que són molt importants per oferir una gran versió. Un cop arribats aquí, la feina ja està feta.
Afrontarà aquest nou repte amb un equip amb moltes cares noves pel que fa al de la temporada passada. Com valora aquest escenari?
És cert. De fet, respecte a la temporada passada, no repeteix ningú, però si ens fixem en aquesta mateixa generació d'ara fa dos anys, al Campionat Benjamí, repeteixen quatre jugadors. No és un aspecte que em preocupi, ja que no tinc cap dubte que aquests quatre jugadors que ja van venir amb nosaltres, els va servir de molt l'experiència que vam viure junts en categoria Benjamí. Hem treballat de forma que ells quatre estiguin a disposició d'ajudar als companys que no han viscut un Campionat d'Espanya. No obstant això, la resta del grup està format per jugadors amb personalitat, talent i confiança que ja han viscut, en un moment o un altre, situacions similars, i estic segur que també faran un gran paper i que ens donaran moltes alegries.
Quines diferències percep entre la selecció d’aquesta temporada i la de la passada?
Tot i que cada grup és diferent, igual que em passava amb la Selecció Infantil, percebo més similituds que no pas diferències entre els dos conjunts. De la mateixa manera que a l'Aleví de la temporada passada, o a l'Infantil d'aquesta, els jugadors d'aquesta generació han tingut una predisposició a l'aprenentatge i a la millora diària genial. Són jugadors humils, que pregunten, que mostren interès, que volen créixer dins d'aquest esport i que tenen una capacitat d'esforç i de sacrifici brutal en els entrenaments. La gran similitud que els hi veig respecte a altres generacions, és que fa goig veure'ls entrenar i sentir que estan predisposats a tot allò que els demanem.
A la fase de grups s’enfrontarà a Castella-la Manxa i a Ceuta. Està satisfet amb aquests encreuaments?
Castella-la Manxa és un rival contra qui ja ens vam enfrontar ara fa dues temporades. Ho vam fer en categoria Benjamí, en un partit molt igualat que va acabar 4 a 4. Disposen de bons jugadors pel que fa al vessant individual. Quant a Ceuta, no disposem de massa informació, però sempre és un rival incòmode, amb bones individualitats i molt intensos com a col·lectiu. Nosaltres sempre afrontem aquests partits com si fossin els rivals més complicats de tot el Campionat, però amb una confiança cega en nosaltres mateixos de poder fer un bon paper i per seguir superant rondes.
Té alguna superstició abans de disputar un Campionat com el que es presenta?
Intento repetir certes rutines, com per exemple, portar berenar als jugadors en l'últim dia d'entrenament abans de marxar cap on sigui que competim. Ho faig per fer pinya tots junts, per fer-los veure que estan preparats i per agrair-los l'actitud i la dedicació que han mostrat durant tots els mesos que han estat amb nosaltres. Normalment, també acostumo a entregar-los algun petit detall de record abans de la disputa del Campionat. A nivell personal, m'agrada fer una sessió de reflexoteràpia abans d'afrontar un repte com el que ens espera aquesta setmana, perquè considero que són 4 o 5 dies en què haig de donar el millor de mi, i aquesta litúrgia em fa estar bé en l'aspecte emocional.
Arriba al Campionat amb més de quatre mesos d’entrenaments i tres partits amistosos jugats: Un empat, una derrota i una victòria. Està satisfet amb el rendiment del seu combinat?
Sí. Hem jugat tres amistosos exigents i en cap dels tres hem pogut comptar amb la totalitat dels nostres jugadors. Això té el hàndicap que no hem pogut estar en cap partit els dotze jugadors junts, però la part positiva és que hem jugat contra rivals molt potents, equips d'un molt bon nivell contra els quals hem ofert una molt bona imatge a nivell competitiu. Tots els partits ens han servit per créixer, els hem lluitat fins al final i hem anat de menys a més. Això ens demostra que el nostre nivell és bo. El nostre objectiu és crear l'ambient necessari perquè els jugadors gaudeixin de la competició, mostrin tota la seva personalitat i talent dins de la pista i que ho facin amb una confiança absoluta. Si ho aconseguim, això, de ben segur, ens ajudarà a mostrar la nostra millor versió com a equip.
Si hagués de fer un pronòstic de cara al desenllaç de la Fase Única, quin faria?
El meu pronòstic abans de jugar sempre és el de la victòria del meu equip. Penso que aquesta ha de ser la mentalitat. Després, com sempre m'agrada pensar, la competició posa a tothom on li pertoca. La nostra mentalitat és la de viure i gaudir de cada moment, a més de deixar-nos la pell per guanyar com estem fent des del primer dia d'entrenament.