Aquest jugador, nascut a Sòria l’any 1981, va arribar a Catalunya de la mà del CE L’Hospitalet l’any 2006, i amb la Selecció Catalana UEFA Amateur ha guanyat tots els títols que ha disputat. Una greu lesió l’ha retirat dels terrenys de joc, però no li impedirà continuar les seves classes amb els alumnes d’infantil i primària del Tecla Sala de L’Hospitalet.

1. Quin balanç fas de les set temporades a la UE Cornellà?

És molt bo perquè ha coincidit amb la meva última època com a futbolista i amb els èxits més notables de la meva carrera. Aquests dos últims anys, especialment, han estat una cirereta al pastís per totes les coses aconseguides.

2. La lesió que vas patir al 2014 és el motiu real de la teva retirada del futbol?

En un partit de Segona B davant el Mallorca vaig topar amb el davanter i em vaig trencar el lligament creuat posterior del genoll dret. I tot i que en els últims anys, a l’acabar la temporada deia que ho deixava, a Cornellà sempre em convencien per continuar. Aquest any també ho volia deixar, però si no hagués tingut la lesió segurament hagués continuat.

3. Quin ha estat el moment més important de la teva carrera?

Jugar contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu, va ser com si em toqués la grossa. A més, va arribar en el moment culminant. En broma deia als meus companys que després de jugar contra el Madrid ja em podia retirar, però uns  mesos més tard vaig tenir la lesió, així que la broma es va convertir en un fet real.

4. I quina ha estat la situació més difícil que has viscut?

A nivell futbolístic la lesió, però a banda dels aspectes que es viuen en un camp, el món del futbol no és gaire just. Quan arribes a un nivell on es mouen molts diners hi ha molts interessos pel mig, i hi ha molta gent que no té paraula.

5. Què representa per a un jugador no professional disputar una eliminatòria de la Copa del Rei contra el Reial Madrid?

Jugar al camp del Madrid és molt gratificant, és com una recompensa a tota la teva trajectòria perquè nosaltres venim dels camps de fang. No és com ara que tot és gespa artificial. Jo he passat la meva infància a Sòria i el fred i la duresa dels camps els he viscut en primera persona. A més, al ser porter, fins als 18-19 anys no he jugat en camps amb cara i ulls. Després de tants entrenaments, de tants partits i de recórrer tots els camps de Catalunya arribar al Bernabéu és un gran premi.

6. Una fita important va ser disputar el primer partit europeu oficial UEFA a Kiev (2012). Com vas viure aquest partit com a porter titular?

Amb molta responsabilitat, era una fita històrica, i molt content perquè que vam guanyar a l’últim minut. Totes les finals que he jugat amb la Selecció Catalana Amateur han tingut final feliç, les he guanyat totes. A més, aquest partit va ser el més complicat de tots els que he jugat. A nivell de seleccions, Bèlgica era el millor equip al que ens havíem enfrontat. Aquest i els altres partits de la Selecció Cat UEFA són una de les millors experiències que he tingut en el món del futbol.

7. Al 2013 vas ser l’heroi de la Selecció Catalana UEFA perquè vas aturar tres penals a la semifinal de la fase estatal jugada contra Múrcia a Los Ángeles de San Rafael. Què va suposar per a tu aquesta semifinal?

Una felicitat immensa, especialment per als companys, perquè vam anar a Segòvia el dia anterior, jugàvem al matí i si ens eliminàven tornàvem cap a casa. El partit va ser molt igualat, i a la tanda de penals estàvem a un gol de ser eliminats. Vaig aturar aquest últim, que era el segon que parava, i van continuar els llançaments. Aleshores, vaig aturar el tercer. Em vaig quedar al centre de la porteria i ho vaig encertar. Miraves la cara de l’expedició, dels jugadors, dels de premsa, dels directius... i veies la felicitat. Va ser perfecte perquè després vam guanyar la final.

8. Què va significar per a un jugador amateur com tu aixecar el títol de la Fase Estatal de la Copa de les Regions a Segòvia?

A nivell modest no es pot guanyar més. Poca gent poc dir que ha guanyat el títol de Campió d’Espanya. A mi em va arribar tard, amb 32 anys, però em vaig posar igual de content.

9. Què t’emportes de la Selecció Catalana UEFA?

Tot el grup: jugadors, cos tècnic... l’expedició en general. Tot el bloc que fèiem, que va començar a Ucraïna al 2012, i la pinya que vam fer. A més, passava el temps i es mantenia aquesta unió i la bona relació, perquè després coincidies amb ells com a rivals i et portaves molt bé. Guardo molt bons records.

10. T’agrada estudiar els rivals?

M’agrada fer les anàlisis i els penals sempre se m’han donat bé. En el món del futbol és el que més èxits m’ha donat. A Cornellà el que sempre m’han valorat és que he aturat penals decisius al llarg de la meva trajectòria en aquest equip. Aquests detalls crec que han estat molt importants, tant al club com en la Selecció Catalana Amateur.

11. Què significa per a tu , que vens de Sòria, la Selecció Catalana?

Em sento molt orgullós pel fet que, venint de fora, em valorin tant aquí.  Quan he anat a Sòria sempre ho he recalcat, em sento molt integrat i valorat per la gent de Catalunya. Sempre he dit que m’han tractat molt bé i que m’han valorat millor aquí que a la meva terra.

12. Quan i per què vas començar a jugar a futbol?

El meu germà jugava a futbol, jo era més petit, i sempre em deia que em posés a la porteria perquè havia de practicar. I a l’escola també jugava molt. Moltes vegades m’he plantejat canviar de posició, però quan estava de jugador era molt agressiu i m’expulsaven ràpidament. Anava molt fort a les pilotes dividides. Al final, però, ha estat la porteria el que més m’ha agradat.

13. Per què vas venir a jugar a Catalunya?

A la temporada 2005-06 jo jugava a la Gimnàstica Segoviana, on havíem quedat campions de la Tercera Divisió amb uns números espectacular i havia estat el porter menys golejat. Aleshores, L’Hospitalet em va fer una oferta i la vaig acceptar.

14. Com veus el futbol amateur avui en dia?

S’ha notat la crisi en tots els sentits. Ja no és tan mercantilista i ara es juga més per afició. Quan vaig arribar es guanyaven diners, però ara és difícil viure del futbol. El que sí m’agradaria que canviés és la crispació que hi ha entre els espectadors que van a veure un partit. No m’agrada anar amb un nen per culpa de l’ambient que es viu en un camp de futbol, no ho considero educatiu. Estic totalment a favor de la campanya de la FCF ‘Prou violència al futbol’, perquè quan veig la violència verbal desitjaria que canviés. Per eradicar-ho crec que la millor manera és posant sancions i que la gent sàpiga comportar-se.

15. I les Seleccions Catalanes?

La Selecció Catalana és l’única que té una estructura d’equip com a tal. Exceptuant Euskadi, que se li assembla molt, les altres seleccions abans no tenien aquesta infraestructura. Aquí ho teníem tot muntat i crec que no hi ha gaire diferència amb la logística i l’estructura d’una selecció europea. Això no ho trobaràs en una altra selecció autonòmica.