Nascut a Lleida fa 28 anys, Joel Garcia Ribera serà un dels guardonats el divendres 2 de març a la 6a Nit de l’Arbitratge pel seu ascens a Segona Divisió Nacional la passada temporada. Garcia va iniciar-se en el món de l’arbitratge als 15 anys. Amb constància i sacrifici va anar escalant categories i, després de vuit temporades xiulant a Segona Divisió ‘B’, el curs passat va assolir l’ascens a Segona Divisió Nacional. Ambiciós i perfeccionista, Garcia aspira a millorar dia a dia per seguir creixent professionalment.

Què suposa per a vostè el guardó que rebrà a la 6a Nit de l’Arbitratge pel seu ascens a Segona Divisió Nacional el curs anterior?

És un reconeixement a l’esforç, dedicació i perseverança dins del món de l’arbitratge des dels meus inicis. Em fa especial il·lusió rebre aquest guardó per part del CTAFS de l’LCFS de la Federació Catalana de Futbol. Aquest reconeixement no hauria estat possible sense la gran família que tinc, als quals els estaré sempre agraït. També m’agradaria donar les gràcies als companys i excompanys del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Lleida i, en especial, a Amador Melero i José Melero per la seva confiança en mi, i a David Núñez, gran company i millor amic, del qual vaig aprendre i créixer com a àrbitre i com a persona.

Quina valoració fa de la tasca que realitza actualment el CTAFS de la Lliga Catalana de Futbol Sala?

Els àrbitres cada vegada estan millor preparats. Reben una formació molt completa i estan perfectament capacitats per afrontar amb garanties qualsevol situació que es produeixi durant un partit. En les pistes es nota que els col·legiats catalans tenen un nivell molt elevat. En aquest sentit, el CTAFS està realitzant una gran tasca i els animo a seguir treballant en aquesta línia.

Com valora les campanyes que ha impulsat l’FCF en les últimes temporades com ‘Zero insults a la grada!’ o ‘Joc Net’?

Qualsevol iniciativa per eradicar la violència, ja sigui física o verbal, em sembla perfecte. Malgrat tot, penso que s’hauria de conscienciar més els clubs perquè prenguessin accions sempre que es detecti algun incident, sobretot a la grada. Malauradament, avui en dia encara hi ha molts pares que no tenen un comportament adequat quan van a veure jugar els seus fills. Entre tots hem de contribuir a fer del futbol sala un esport millor.

Com recorda el seu debut a Segona Divisió Nacional?

El meu primer partit a Segona Divisió Nacional va ser un encontre entre el CFS Bisontes Castelló i el Manzanares. Recordo que vaig arbitrar amb un company de La Rioja, que precisament també debutava en aquesta categoria aquell mateix dia. Vam quedar per dinar junts a Castelló i, d’aquesta manera, ens vam poder conèixer una mica abans del partit. Considero que és important fer grup fora de la pista. Tot i que estava nerviós en els moments previs al duel, quan vaig fer el xiulet inicial em vaig endinsar dins de la meva bombolla per estar 100% concentrat en fer la meva feina el millor possible. Va ser una experiència fantàstica que sempre recordaré.

Quina valoració fa d’aquests primers mesos arbitrant en aquesta categoria?

La valoració és molt positiva. Estic gaudint d’una nova categoria, de viatjar, d’un ambient extraordinari a les graderies i d’un joc més ràpid i intens que a Segona Divisió ‘B’. També m’ha sorprès la mentalitat dels futbolistes en aquesta categoria. És cert que durant el partit em donen molta guerra, però quan s’acaba, independentment de si guanyen o perden, s’apropen per felicitar-nos i reconèixer la difícil tasca que realitzem els àrbitres.

Quins reptes s’ha marcat en la seva primera temporada a Segona Divisió Nacional? 

El repte que m’he fixat és gaudir de cada partit. Em considero un privilegiat per poder estar arbitrant en aquesta categoria. De fet, el millor moment de la setmana per a mi és quan arriba el cap de setmana i em toca xiular. Tinc la immensa sort que l’arbitratge és el meu hobby.

Quins és el seu somni esportiu?

Tot i que enguany he debutat com a tercer àrbitre en partits de Primera Divisió, el meu somni sempre havia estat arbitrar un partit de Primera Divisió al Palau Blaugrana amb la presència del meu avi a la graderia. Com que això ja no podrà ser, el meu somni és aconseguir-ho per poder-li dedicar.

Què ha après gràcies a l’arbitratge durant la seva trajectòria esportiva?

L’arbitratge m’ha fet créixer en molts aspectes de la meva vida, tant a nivell personal com professional. M’ha ensenyat a tractar i empatitzar amb persones, a treballar en equip, a gestionar conflictes, a comunicar-me millor i a saber utilitzar el llenguatge no verbal, entre altres aspectes. Sempre que em faig aquesta pregunta em ve la imatge al cap d’aquells jugadors que em doblaven o, inclús, triplicaven l’edat, i veien un àrbitre jove de 15 anys que els hi deia el que havien de fer. Tanmateix, els sacrificis que comporta ser àrbitre m’han permès saber apreciar i valorar tot el que tinc.

Quin consell li donaria a un àrbitre que està començant?

Que ho provi per saber si li agrada i si el motiva, ja que considero que l’arbitratge és vocacional. Si realment l’entusiasma, l’animaria a fer una inversió en dedicació i sacrifici per complir els seus objectius. Al final, l’arbitratge és extrapolable a qualsevol cosa en aquesta vida: un ha de gaudir fent el que li agrada i al final, amb esforç, constància i treball, els èxits acaben arribant.