El mestre signa el seu retorn a la banqueta. Jordi Gay, director tècnic de les Seleccions Catalanes de Futbol Sala, i actualment seleccionador de la sub 20 femenina, ha tornat a agafar el timó del combinat català per intentar repetir el gran èxit de la temporada passada, quan la sub 21 de Clàudia Pons es va coronar com a campiona d'Espanya. L'experiència i el mestratge de Gay liderarà la Selecció Catalana en una Fase Prèvia dels Campionats d'Espanya en què les quadribarrades s'enfrontaran a les Canàries i a l'Aragó per intentar accedir a la Fase Final de Las Rozas (Madrid).     

Després de dirigir aquesta Selecció durant les darreres dues temporades, i que l’actual seleccionadora espanyola, Clàudia Pons, ho fes el curs passat, aquest any Jordi Gay torna a ser l'entrenador de la sub 20 femenina. Ho afronta amb una Il·lusió especial?

Sempre hi ha il·lusió per afrontar els Campionats d’Espanya de Seleccions Territorials, siguis seleccionador o estiguis al costat de qualsevol cos tècnic. Aquest any em toca viure’ls com a seleccionador, ja ho vaig ser durant dos anys, i sempre s’aprenen coses noves quan ets tu la persona qui dirigeix l’equip, coses que es fan bé i d’altres que no es fan tan bé, penso que estic preparat per encarar aquest repte.  

Amb quins objectius encara els Campionats d’Espanya de Sabadell?

L’objectiu principal sempre és el de treballar bé des d’un principi. Aquesta fita és molt important amb totes i cadascuna de les seleccions. És molt rellevant fer una bona feina per poder estar preparat, sobretot pel que fa a les jugadores, que treballen i es preparen a través del dia a dia, de les sessions d’entrenament, dels partits de preparació... Aleshores, quan arriba el moment, s’han de tenir les coses molt clares. A partir d’aquí, el destí marcarà quins són els nostres resultats durant els Campionats. L’objectiu és passar la Fase Prèvia i estem preparats per això, però en el futbol sala i en l’esport en general, ja sabem que no sempre es pot guanyar. 

La temporada passada, abans del canvi de categoria, la sub 21 femenina es va proclamar campiona d’Espanya. Tenint en compte aquest magnífic resultat, encara el repte de Sabadell amb més pressió, o amb més motivació per intentar repetir aquesta gesta?

No sentim pressió perquè penso que hem fet una bona feina de preparació. És cert que per mi, i suposo que per tots, el més bonic és guanyar, no ens volem limitar a participar, i també no podem amagar que tenim moltes ganes de tornar a viure la felicitat de la temporada passada. La sort que tinc és que ja vaig estar amb moltes jugadores d’aquest grup l’any passat, per tant, ens coneixem molt bé i tots tenim una part de motivació i de responsabilitat d’intentar repetir els resultats de l’any passat. 

Aquest cap de setmana han celebrat la tercera edició de les Jornades de Convivència. Com sorgeix la idea d'organitzar aquestes expedicions?

La idea sorgeix de la voluntat i del desig de poder encadenar dues o tres sessions d’entrenaments consecutives, i de que els membres del cos tècnic, però sobretot les jugadores, puguin conviure dins d’un àmbit allunyat de les seves rutines per potenciar els vincles entre elles i per crear una cohesió única. Això és més complicat aconseguir-ho quan només es veuen un cop per setmana. En aquestes jornades, es veuen les relacions entre les integrants de la Selecció, es copsen alguns errors de convivència a l’hotel i es fixen unes normatives que ajuden a fer que les jugadores tinguin els conceptes bàsics clars quan arriben als Campionats d’Espanya. 

Quin grau de rellevància li dóna en aquestes Jornades de Convivència per tal d’encarar amb garanties els Campionats d’Espanya?

Crec que tenen molta importància. En aquest cas, la convivència s’ha dut a terme pocs dies abans de la Fase Prèvia de Sabadell, i això ens ha donat un afegit per treballar i per tenir les coses més clares quan només queden quatre dies per la nostra estrena contra les Canàries. Les Jornades de Convivència et donen la seguretat que les jugadores tornaran a casa tenint clars els objectius que volem aconseguir en els dos partits de la Fase Prèvia, i això ens va molt bé per afrontar amb garanties aquest repte tan especial. 

Quines sensacions té de l’equip quan només queden quatre dies per debutar a Sabadell?

Crec que l’equip arriba preparat. Hem treballat la nostra idea de joc i penso que les jugadores ho tenen clar. Tanmateix, uns Campionats d'Espanya no tenen res a veure amb les sessions d’entrenament, els partits de preparació, o fins i tot els partits amb els seus clubs cada cap de setmana. És totalment diferent, hi ha molts nervis, molta pressió, es juga a Catalunya, hi ha els familiars, els entrenadors, els amics i les amigues, i tot plegat això suma per tenir una responsabilitat molt alta, cosa que es tradueix en més nervis a dins de la pista.

Jugar a Sabadell comporta més pressió o més motivació?

Motivació no perquè ja la tenim inclosa en el nostre ADN, i pressió tampoc. És cert que potser, jugant a Catalunya, els familiars i els amics es bolquen més i et vénen a veure més que no pas si juguessis fora. Això pot ser que creï una responsabilitat més gran, però també és molt bonic jugar amb aquest ambient. Hem d’intentar transformar aquesta pressió en concentració i en motivació, i tenir en compte que juguem a casa i que això és sempre bonic i especial. 

L’Aragó i les Canàries són els rivals de la sub 20 femenina a la Fase Prèvia dels Campionats d’Espanya. Què n’espera d’aquestes dues seleccions?

Pel que fa al nivell tècnic i tàctic de les Canàries i de l’Aragó, és complicat treure’n conclusions, ja que no tenim la capacitat de veure partits i entrenaments d’aquests dos combinats. Si mirem l’historial de les Canàries, per exemple, penso que no ha participat en massa Campionats d’Espanya d’aquesta categoria. Per la seva banda, l’Aragó ens va eliminar fa dues temporades, aquest és un aspecte que, com a entrenador i com a persona que li agrada competir, el tinc present. Per tant, intentarem passar a la Fase Final. 

Quins creu que són els punts forts i les millores que ha de fer la seva Selecció abans d’arribar a Sabadell?

Jo penso que no hem de millorar res, però sí deixar les coses clares, perquè sempre hi ha detalls de la nostra idea de joc que les jugadores han de tenir molt presents. Tenim diverses jugadores que repeteixen de l’any passat, i això és punt a favor. A més, un altre punt positiu és que tinc la sort de conèixer a totes les integrants de la Selecció. Porto molts anys involucrat amb totes les categories, però amb el femení tinc una motivació especial. Mereixen seguir creixent i mereixen viure el futbol sala igual que ho fan els nois. Fa molt temps que estic amb elles, saben com sóc i elles tenen moltes ganes de gaudir i de demostrar que el futbol sala femení està creixent a Catalunya, i d’això es tracta, d’anar millorant cada dia.

Com es pot garantir que el creixement del futbol sala femení continuï sent una realitat?

Pel que fa a les seleccions és complicat, no tenim massa sessions, i amb les que tenim intentem transmetre la nostra idea de com es viu el futbol sala: s’ha de viure amb passió i amb moltes ganes d’anar als entrenaments, de millorar i de donar el 100% tant en les sessions preparatòries com en els partits. Hem d’aconseguir que el futbol sala femení es faci seus aquests nivells d’implicació. Pel que fa als entrenadors i a les entrenadores, les jugadores necessiten tècnics amb qualitat que les ajudin a seguir protagonitzant una progressió que espero que no s’aturi.