Com encares aquesta competició?

Després de l’inici amb la preselecció de les jugadores i amb els entrenaments, l’encaro amb confiança, amb ganes que arribi perquè a mi m’agrada entrenar i aquesta és la oportunitat que estic esperant durant tota la temporada.

Després dels entrenaments que heu fet, tens bones sensacions respecte a les jugadores?

Sí. Hem tingut alguna baixa d’última hora, però les veig amb ganes. Ja toca que el femení, les jugadores de Catalunya, donin un pas endavant amb objectius individuals i col·lectius. És hora que el femení aposti pel futbol sala.

Jugant a casa, quines possibilitats creus que teniu enguany en aquest campionat?

L’any passat també vam jugar a casa i ens va sobrar un minut i mig. A nivell estatal, el món del femení no el tenim controlat. El masculí és molt més fàcil perquè coneixes els jugadors i saps on juguen, però en femení no sabem exactament quin nivell hi haurà. Coneixem Castella i Lleó de l’any passat i ens va costar guanyar aquell partit, o sigui que el nivell crec que serà igualat.

Aneu una mica a cegues, hi pot haver alguna sorpresa?

Confio en la meva Selecció. Sempre que he estat entrenador he pensat en com jugaria jo i treballo totes les opcions que ens podem trobar. En el moment del partit, expliquem com hem d’atacar o com hem de defensar.

Com veus el nivell de les jugadores aquest any?

S’assembla molt a anys anteriors. Hi ha jugadores que han marxat a competir a fora, però nosaltres creiem que hem convocat a les millors en cada posició. Cada jugadora té una tasca dins del camp i hem intentat convocar a les millors. Després ja veurem si estan o no estan bé, com afecten els nervis i la pressió.

Els rivals que us trobareu en aquesta primera fase són Aragó, La Rioja i Castella i Lleó. Què destacaries de cadascun d’ells?

Segur que vénen totes amb moltes ganes de competir per poder passar a la fase final. I aquest també és el nostre objectiu. Tenim ganes de lluitar, guanyar i arribar a la fase final, després ja veurem què passa, però l’actitud és molt important en el femení. S’ha de notar que volem fer una bona fase prèvia i que volem arribar a la final. Això s’ha de notar des del primer minut.

Tal com comentaves abans, l’any passat vau caure a la fase prèvia. Aquest any t’has plantejat d’una altra manera el campionat?

No. L’he plantejat igual, amb les mateixes intencions tàctiques i tècniques, amb la mentalitat positiva. He intentat que les jugadores creguin en elles, que no pensin en el rival. L’any passat vam quedar fora contra Madrid, que va arribar a la final, i com ja he dit, vam estar a un minut i mig de classificar-nos. L’objectiu és treballar igual i, sobretot, passar a aquesta fase final.

En les sessions d’entrenament heu preparat els partits d’alguna manera en concret?

Treballem tots els aspectes. Comencem amb un objectiu, però treballem totes les tàctiques que hi puguin haver. Hem treballat el 4 contra 3, una situació especial, però ho hem treballat per saber sortir de la pressió i atacar a mitja pista. L’estratègia és important en partits igualats. L’any passat vam defensar bé, però al final vam encaixar el gol. Totes les situacions de joc les hem treballat. A cada sessió s’intenta treballar una situació de joc i seguim treballant tot el que ja hem vist durant les setmanes anteriors.

Portes dos anys com a seleccionador de la sub 21 femenina. Personalment t’has marcat algun repte amb aquest equip?

Com a seleccionador de la sub 21 és el segon any, però al costat del femení porto des del primer dia que vaig entrar a la casa. Ara faig un treball amb totes les seleccions, però aquestes noies les conec des de fa molts anys, tinc molta confiança en elles, sé el que poden donar i això és un avantatge per mi. El repte és aconseguir que tinguin la mentalitat de voler aconseguir una finalitat personal i col·lectiva. Els partits sempre es compliquen, sempre tenim bones seleccions, però els nervis passen factura.

El que falta en el femení és que, des de ben petites, tinguin l’objectiu de jugar a Primera Divisió o d’arribar a la Selecció Espanyola amb les mateixes ganes que tenen el nois. A les jugadores de la Selecció intento motivar-les pel seu objectiu individual. Si ho volen de veritat ho podem aconseguir.

Des de la Lliga Catalana de Futbol Sala de la FCF quina importància creus que se li està donant al femení?

Portem tres o quatre anys molt bons. Vam anar a jugar a Hongria, a Euskadi i al Japó amb la Selecció Absoluta. Des de la LCFS apostem pel femení. Tot i això, la feina també ha de ser a nivell de club per tal d’augmentar aquesta mentalitat de competir, d’inculcar a les jugadores l’objectiu que comentava abans, el de millorar. I des de la LCFS, i jo personalment, apostem molt pel femení. Penso que s’ho mereixen, però també necessitem que aquesta aposta la faci tothom.

La feina que es fa des dels clubs i des de les Seleccions Catalanes per promocionar el futbol sala femení va en consonància?

Sí, va bastant en consonància. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que per un club deu ser complicat fer un equip femení. Hi ha clubs que ja porten molts anys, però n’hi ha d’altres que comencen, i esportivament el món femení és complicat. N’hi ha moltes que deixen de jugar i costa trobar jugadores per poder formar equips.