Els jugadors i jugadores musulmans s'adapten a una nova situació a l'hora d'alimentar-se i hidratar-se per seguir el costum de la seva religió, la musulmana, durant aquest temps del ramadà, o no es pot menjar ni beure durant el dia.

Alguns petits clubs amb jugadors musulmans s'uneixen per mantenir les plantilles a les comarques. És el cas de l'AE Unió Remences, a Àngles. El seu president, Noureddine Boubes ens parla "d'un projecte que ha estat possible gràcies als acords amb UE Osor, Ter-Brugent, CF les Planes i la UE Hostolets. Amb la unió sortim guanyant tots, ja que això repercuteix directament en el turisme rural. La unió està pensada perquè en un futur els seus jugadors puguin jugar a les diferents categories dels clubs que formen la unió. Si no volen que els jugadors marxin a altres clubs de la comarca de la província necessitem la unió. Perquè ara mateix tenim des d'escola a juvenil amb l'objectiu de tenir un juvenil i tenir equips a totes les categories. La gent del poble els rep amb els braços oberts, pel fet que a mi com a marroquí i musulmà m'han donat l'oportunitat de tenir un juvenil i acabar tenim tots els equips. M'han donat l'oportunitat de dirigir aquest equip meravellós".

A Catalunya són centenars els jugadors i jugadores musulmans, que fan un esforç, extra per seguir la tradició. És el cas d'Adam Boubes, Jugador de l'AE Unió Remences, que ha d'adaptar-se al ramadà: "És veritat que és molt cansat, això de no poder beure aigua i menjar. Es nota en el camp que no pots seguir tot el temps que vols jugar el partit. En els entrenaments, quan estic molt cansat, el meu entrenador em deixa acabar quinze minuts abans de la finalització per anar-me a dutxar i tinc temps de menjar".

A Salt, Douaa Lemghari El Khatibi, jugadora CE Penya Bons Aires s'ho pren amb normalitat: "Fer ramadà i jugar al futbol és fer vida normal. No té res més addicional. És un esforç físic. Si estic cansada prefereixo que una companya entri i que doni el cent per cent, que no jo donant només el cinquanta per cent. Hi ha molt bona convivència són molt comprensives i molt curiosos perquè et pregunten sobre el ramadà la religió i més coses. Suplir la falta d'aliment, la suplim a primera hora del matí, abans que surti el sol, ens alimentem i hidratem bé. Si és com un secret psicològic, ja que depenem de la nostra força de voluntat i la teva creença amb Déu. Jo crec que al futbol mai prendre decisions per la meva religió"

El jugador del FC Amer, Iburahima Ceesay Hydara, també parla de la seva experiència de jugar en temps de ramadà: "És jugar al futbol, però amb el hàndicap que fa hores que portem sense menjar i sense beure, però al final acaba sent el mateix i si tens ganes de jugar no és un problema. Jo, per exemple, intento seguir jugant sempre i si veig que no puc demano el canvi. És millor que surti un company que podrà donar més de si, però jo normalment aguanto bé i continuo jugant. El que cansa més és no poder beure. Intento beure més quan toca, però menjo el mateix quan no hi ha ramadà. Ens donen molt suport, és molt bona la convivència, ens entenen, i ho portem molt bé junts. És un suport molt gran"