Des de fa dues temporades, Mira Navarro és jugadora de la UE Sant Andreu i aquest any ha estat jugant amb el Benjamí Femení ‘A’ del club barceloní. El que la fa diferent de les seves companyes és que ella és sorda-profunda. Utilitza dos audiòfons, però a l’hora de jugar i entrenar se’ls ha de treure per evitar lesions corporals i la ruptura dels aparells.

Per comunicar-se i rebre les instruccions de la seva entrenadora, l’Elisabet Cólera, utilitza la llengua de signes catalana. La única intèrpret, però, és la seva mare, la Montse Muñoz, qui li fa arribar totes les indicacions. El tret distintiu de la Mira és fa molt més evident en els partits, ja que no sempre pot mirar les mans de la seva mare perquè està centrada en el joc. Aleshores, no pot seguir les indicacions que transmet l’entrenadora a l’equip.

Els avenços tecnològics estan facilitant la vida a moltes persones amb diversitat sensorial, però encara s’ha d’investigar i invertir més per trobar solucions tècniques que facilitin la comunicació no verbal en aquestes persones. La Mira Navarro és un gran exemple que dona visibilitat als problemes que pateixen les persones amb diversitat funcional en el món de l’esport i, per aquest motiu, la Fundació Catalana de l’FCF li va entregar el tercer guardó del Premi Jugadora durant els V Premis Solidaris que es van celebrar el passat 21 de febrer a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, a Barcelona.