Joan Méndez (Sta. Maria Palautordera, 1988) va ingressar com a àrbitre en el CTA a l'edat de 14 anys, i després de passar tres temporades com a cursetista, la temporada 2006-07 va accedir a la categoria d'àrbitre oficial. Va militar quatre temporades en les categories territorials, i la temporada 2010-11 va decidir el seu ingrés en el grup d'àrbitres assistents específics de Tercera Divisió. Com a assistent va ser promocionat a Segona Divisió "B" l’any 2012-13, i la temporada passada va accedir a la LFP com a assistent de Segona Divisió. Enguany ha ascendit a la Primera Divisió (LFP), havent debutat al partit At. Madrid - Las Palmas.

Actualment, acaba d'arribar a una fita molt important en la seva carrera arbitral, ja que ha estat seleccionat per participar en la primera fase del curs CORE de UEFA, la qual cosa suposa un pas fonamental amb vistes a la seva promoció a la categoria internacional.

Hem parlat amb Méndez per conèixer el funcionament del CORE, així com les seves impressions sobre la participació en el curs i el futur de la seva carrera arbitral.

Què és el CORE?

CORE vol dir "Centre Of Refereeing Excellence" i és una iniciativa impulsada per UEFA per ajudar a joves àrbitres i assistents europeus a que assoleixin, d’una manera més ràpida i eficaç, tots els mecanismes que els ajudaran a arbitrar en un futur en partits internacionals.

Això s’aconsegueix a través de la supervisió i l’ajuda d’antics àrbitres de primer nivell en una sèrie de cursos organitzats a les instal.lacions de UEFA a Colovray (Suïssa). Cada any s’organitzen 4 cursos i hi són presents 7 països europeus i un de convidat. Cada associació és invitada a presentar un trio arbitral, el qual no ha de ser necessàriament de la lliga de la màxima divisió. Aquest ha estat el primer any que els tres representants espanyols venim de la Primera Divisió.

Com s’organitza el curs?

El curs consta de dues fases: la primera s’anomena fase d’introducció i dura 10 dies. Aquí es fa una aproximació al món UEFA presentant-nos el que UEFA espera de nosaltres. La segona part del curs consta de set dies on s’avalua l’evolució de cadascú durant els sis mesos que hi ha entre fases. A més a més, individualment, davant de tots els companys ens hem de comprometre a millorar tres elements, com per exemple l’idioma, la condició física i el posicionament, entre molts d’altres.

Qui són les persones que dirigeixen i quins objectius treballa el programa CORE?

El director del curs, David Elleray, membre del comitè d’arbitratge de UEFA, ens va explicar durant la presentació del curs que el que s’espera de nosaltres és l'excel·lència. UEFA no ha organitzat aquest curs per buscar només bons àrbitres. El curs serveix per preparar-nos en l'excel·lència. El que volen de nosaltres és que en un futur puguem estar preparats per arbitrar en partits importants a nivell internacional. Durant aquests 10 dies de curs es fan diferents activitats, com ara xerrades sobre teamwork, posicionament, avantatges o entrenaments, on se’ns ensenya com introduir la presa de decisions dins de la nostra preparació física.

A més a més, algunes de les sessions són gravades per poder analitzar quines situacions es poden millorar. Un dels entrenaments tracta de decidir si és fora de joc o no en un total de 12 jugades amb diferent nivell de dificultat. Aquestes jugades són gravades per dos tècnics i analitzades al moment. 

Els ponents de les xerrades són David Elleray, Kyros Vassaras, Nathalie Qaqaya, treballadora de UEFA que ens va parlar sobre les xarxes socials i el perill que tenen, Adriaan Inia i Stefan Wittberg.

I l’últim dia es convida a un àrbitre FIFA del grup d'elit. Aquest any he tingut la sort de poder assistir a la xerrada de Nicola Rizzoli sobre management del partit. Un altre dels punts importants del curs és que un dels dies està dedicat íntegrament a l’arbitratge d’un partit a Suïssa o França. En el meu cas, el partit va ser a la ciutat suïssa de Berna on vaig poder arbitrar amb els meus companys Ricardo de Burgos Bengoetxea i Iker de Francisco Grijalba un partit de la Quarta Divisió. L’encontre va enfrontar el filial del Young Boys amb el Solothurn. El partit va ser molt ràpid i amb moltes jugades d’àrea (vam xiular dos penals) i va acabar 3-3. Si féssim una equiparació amb Catalunya, aquest dos equips tindrien un nivell similar al de Primera Catalana.

Un dels elements que més ens van remarcar els coaches és que ells no ens donarien respostes, sinó que serien guies que ens ajudarien a que nosaltres trobéssim la solució. Per tant, la metodologia utilitzada era la de grups de treball on discutíem les diferents jugades. En el meu cas, els coaches que ens dirigien eren el danès Jorn West Larsen i el neerlandès Adriaan Inia. Aquesta norma la porten a la pràctica en tots els àmbits. Per exemple, una vegada acabat el partit no ens van permetre comentar res amb ells fins dos dies més tard. El motiu va ser que volien veure la nostra capacitat d’autoanàlisi. Vam fer un petit informe sobre aspectes positiu i aspectes a millorar i vam analitzar diferents jugades amb l’ajuda del vídeo.

Quina és la valoració personal del present i futur de la teva carrera arbitral?

A nivell particular valoro molt positivament l’aprenentatge adquirit durant aquests primers deu dies. He millora’t els meus coneixements sobre condició física i he pogut veure diferents metodologies d’entrenament. A nivell tècnic m’han ajudat a millorar petits desajustaments en la manera de marcar amb la bandera. A més, durant aquests dies he recordat la feina que va fer amb mi en Xavier Dauder, ja que veia companys d’altres països que feien autèntiques barbaritats.

Poder conviure amb àrbitres d’altres països europeus m’ha fet veure les diferències culturals que hi ha. Ha estat una experiència molt enriquidora i ja tinc ganes de fer la segona part del curs. Estic molt content i il·lusionat en aquesta etapa de la meva vida arbitral. Fa només quatre temporades estava a la Tercera Divisió i ara mateix estic fent un curs UEFA. Hi ha moments en què no m’ho acabo de creure. Ara per ara, estic concentrat en arbitrar els últims partits de la temporada i després començar a pensar en la temporada vinent. Aquest primer any a la Primera Divisió ha estat molt positiu. L’adaptació ha estat ràpida i he pogut arbitrar en camps increïbles.