La Laura Valls, àrbitra de categoria base de futbol sala, està vinculada a aquest esport des de ben petita i va entrar al col·lectiu arbitral amb la primera promoció de l'Escola d'Àrbitres de FS.
Laura Valls Díaz (8 de desembre de 1990)
La Laura Valls és una de les darreres incorporacions dins del col·lectiu arbitral que va entrar amb la primera promoció de l'Escola d'Àrbitres de Futbol Sala. Amb 23 anys, va decidir-se per iniciar un nou camí dins d'un món que sempre li havia cridat l'atenció i, al febrer del 2013, va començar a formar part del Comitè Tècnic d'Àrbitres de Futbol Sala de la Federació Catalana de Futbol. Actualment, compagina les tasques d'àrbitre de categoria base amb el de jugadora de futbol sala.
1- Per quin motiu va decidir accedir dins del col·lectiu arbitral?
Principalment, la meva passió pel futbol sala i tot el que l'envolta. La meva parella porta molts anys exercint d'àrbitre i sempre que he pogut l'he acompanyat en el seus partits. La seva dedicació per aquest món em van fer venir ganes d'endinsar-me a l'arbitratge i, d'aquesta manera, poder conèixer el futbol sala des d'un altre punt de vista.
2- Després de gairebé dues temporades xiulant, quina és la teva visió actual sobre l'arbitratge, i com ha influit en la teva vida quotidiana?
Cada partit és diferent i cada designació la plantejo com un nou repte. Al ser jugadora, la meva visió cap als àrbitres és diferent, ja que disposo d'una visió privilegiada a l'estar als dos bàndols. I és que hem de tenir en compte que l'àrbitre ha d'estar pendent de moltes coses a la vegada i es pot equivocar.
En la meva vida quotidiana m'ha influenciat pel simple fet que al ser jugadora puc entendre millor, mentres xiulo, algunes actituds dels jugadors dins de la pista.
3- Quin paper desenvolupa la dona dins del món arbitral del futbol sala?
Mica en mica la dona va entrant dins del món de l'arbitratge, gràcies a la tasca que s'està desenvolupant des del Comitè Tècnic d'Àrbitres de Futbol Sala de la FCF. De fet, reconec que la selecció femenina d'àrbitres, que el CTAFS està tirant endavant, és un gran encert, ja que, els equips ens van coneixent i és una forma d'arribar a possibles candidates a l'arbitratge. A més, és molt important la gran connexió que hi ha entre les integrants d'aquesta selecció, fet que ens ajuda a millorar dins de la nostra tasca arbitral.
4- En la teva primera temporada hi havia un grup de treball diferent a l'actual. Ha notat algun canvi al respecte?
Hi ha un aspecte que ha millorat respecte a la primera temporada, i és que quan varem començar ens designaven pocs partits, estava mal repartit entre veterans i debutants, fet que dificultava la nostra projecció. Per tant, crec que la millor manera d'evolucionar, d'aprendre i d'anar agafant confiança és arbitrant. D'aquesta manera s'agafa experiència i es poden anar corregint errors.
5- Quins beneficis pensa que s'obtenen a curt i a llarg termini amb la formació que s'imparteix a l'Escola d'Àrbitres?
Gràcies a l'Escola d'Àrbitres s'ha aconseguit una gran millora al realitzar unes sessions pràctiques, una vegada finalitzat el curs teòric de com col·locar-se a la pista, de com gesticular i d'utiltizar correctament certs moviments, entre d'altres. El fet de que un cop al mes tinguem classe teòrica, tots els àrbitres, ho considero molt encertat, donat que sempre hi ha situacions noves que cal exposar i comentar amb els professors.
6- Quin és el teu objectiu de cara al futur com a àrbitre?
Noto que he evolucionat en l'arbitratge i m'agradaria pujar de categoria en un futur no molt llunyà. Tot i així, cal ser conscients de que cal tenir una constància, una continuitat i un treball que dificulten compaginar altres tasques com la feina i el jugar a futbol sala. Per tant, cal anar poc a poc per obtenir uns bons resultats.
