Després de quatre temporades dirigint la Selecció Catalana Infantil femenina de futbol sala, com afrontes aquest Campionat d’Espanya?

Estem en un bon moment de forma i il·lusionades en poder arribar el més lluny possible. Hem fet onze sessions preparatòries i les jornades de convivència per cohesionar i crear complicitat entre unes jugadores que no es coneixien entre elles. Som un grup més solidari, més compacte i més segur que fa uns mesos. Estic satisfeta amb el progrés que han fet les noies des que vam començar aquest projecte. Ara falta arrodonir aquest treball amb una gran actuació al Campionat d’Espanya.

Com has enfocat els entrenaments previs a l’inici de la competició?

Hem estat a l’expectativa fins al darrer moment. Malauradament, no hem pogut comptar durant força temps amb algunes jugadores per culpa de les lesions. Per exemple, les nostres porteres han estat lesionades durant un mes i mig, i simular situacions de competició sense elles ha estat complicat. Actualment, tenim només a dues futbolistes amb molèsties, però confiem que estiguin recuperades per a l’inici del campionat. Necessitem la millor versió de cadascuna d’elles.

Quin és l’objectiu que us fixeu de cara aquest campionat?

Aixecar el títol de campiones. Som ambicioses i lluitarem per aconseguir-ho. Tenim la sort de disposar d’un grup de futbolistes fantàstic. Si som capaces de gestionar correctament les emocions i competir tal com estem entrenant, crec que tenim força opcions de guanyar-lo. No obstant això, hem d’anar poc a poc i concentrar-nos en el primer partit davant Madrid, sense posar-nos una pressió afegida.

Quins són els punts forts de Catalunya? I en quins aspectes consideres que heu de millorar?

La nostra principal virtut és la solidaritat i companyonia a la pista. Malgrat que les 12 noies que venen amb nosaltres són d’onze clubs diferents, som una pinya i tenim molt clar els objectius que ens hem fixat. Pel que fa als punts dèbils, som un equip inferior físicament a la majoria de seleccions. Som petites d’estatura, però ho suplim amb intensitat, qualitat tècnica i picardia.

Quina importància li dones a la vessant tàctica?

És un aspecte capital en un torneig d’aquestes característiques. Normalment, les jugadores d’aquestes edats no treballen gaire els conceptes tàctics als seus clubs. A les sessions preparatòries que hem realitzat, els hi hem donat recursos perquè elles decideixin durant els partits. No som partidaris de marcar-les amb unes pautes concretes.

Els vostres rivals de grup seran Madrid i Castella-La Manxa. Quina valoració fas dels adversaris?

No tenim gaire informació d’ells. Només disposem dels llistats de les dues seleccions de la passada temporada. En cada equip hi ha quatre o cinc jugadores que repeteixen de l’any anterior. Haurem d’analitzar aquells vídeos per intentar trobar els punts forts i les mancances de cada combinat. Tanmateix, la nostra prioritat és poder desplegar el nostre joc habitual. Si les nostres futbolistes estan encertades, els rivals tindran molt complicat guanyar-nos.

Saber gestionar els nervis pot resultar decisiu en un campionat d’aquestes característiques?

Sí, des del cos tècnic li donem molta importància a l’aspecte psicològic. De fet, la passada temporada algunes futbolistes es van quedar bloquejades durant alguns moments puntuals. Les jugadores de la Selecció tenen una gran qualitat tècnica, destaquen als seus equips per sobre de la resta, però juguen en unes lligues poc competitives. Per tant, quan arriben a un campionat d’Espanya i han d’enfrontar-se a altres seleccions d’un potencial similar poden acusar aquesta manca de ritme competitiu. Per això hem fet un treball específic enfocat en saber com reaccionar en aquest tipus de situacions.

Quines activitats heu realitzat perquè les jugadores arribin preparades mentalment a un Campionat d’Espanya?

Hem fet moltes dinàmiques de grup per ensenyar a les noies com enfrontar-se a les pors, inseguretats i a diverses situacions que es poden produir durant la competició. Una d’elles és com saber gestionar els nervis en cas d’anar per darrere en el marcador i haver de remuntar. Segons el meu punt de vista, la passada temporada l’aspecte psicològic va resultar decisiu perquè quedéssim eliminades en la fase de grups. Hem treballat de valent perquè això no ens torni a passar.

El fet de jugar a casa amb el suport de l’afició suposa un al·licient més per a vosaltres?

Crec que és beneficiós per a nosaltres. Les jugadores se sentiran més recolzades jugant a prop de casa i amb el suport dels pares i mares a les graderies. Hem de treure-li profit al factor pista a favor.

El futbol sala femení ha crescut força en els últims anys. Has notat molt el canvi respecte a fa uns anys?

Sí, les campanyes que porta a terme la Federació Catalana de Futbol estan donant els seus fruits. Actualment, hi ha més jugadores i tenen un nivell més alt que uns anys enrere. Els clubs també haurien de seguir l’aposta de l’FCF i fomentar més el futbol sala femení. Estem en el camí correcte, però encara queda molta feina per fer.