El seu entrenador Ibrahim Akkad no té dubtes: “Si la Lourdes no hi és, és com si no hi hagués equip”. La Lourdes Hernando juga a la Fundació Esportiva L’Hospitalet Atlètic en un equip amb edats compreses entre els 13 i els 52 d’ella. Per la seva veterania, però sobretot per la seva simpatia i companyonia, s’ha convertit en tota una referència per les seves companyes d’equip.

La Lourdes va començar a jugar al futbol als 17 anys. Eren temps diferents on no es veia amb bons ulls que una dona jugues a aquest esport. Fins i tot, preferia no dir-ho a ningú, li feia vergonya. Encara recorda que als seus pares no els hi feia gaire gràcia. Per això, se sent molt feliç del canvi radical que ha donat el futbol femení en els darrers anys, impensable per ella quan començava a fer roda la pilota. No oblidarà mai els seus inicis. Jugava i entrenava a les pitjors hores, sempre li tocava canviar-se als pitjors vestidors, i els partits a hores intempestives.

A la seva edat, Lourdes és un exemple per totes les seves companyes que l’accepten i estimen com una companya en la qual confiar. No es d’estranyar que el seu entrenador, l’Ibrahim, valori que no es perdi cap entrenament, que sigui molt treballadora, que s’ho prengui tan seriosament. Per això se sent tan orgullós de poder entrenar a la jugadora més veterana del futbol català a la Fundació Esportiva L'Hospitalet Atlètic.

La Lourdes és humil, no creu que hagi que ensenyar res a les seves companyes perquè potser sabem més que ella. Sempre animant des del terreny de joc o des de la banqueta. Sempre al costat de les seves. Malgrat que aviat complirà els 53, no veu el final de la seva retirada. Una prova d’això és que des d’aquest any s’ha fet vegetariana i es troba molt millor i amb més ganes de seguir gaudint del seu idil·li amb el futbol.