Constància, esforç i motivació. Aquestes són les tres premisses que aplica Mariona Peralta Geis (Terrassa, 1994) en el seu dia a dia per perseguir els seus somnis. I la seva progressió sembla no tenir sostre. En qüestió d’un any ha passat de ser àrbitra assistent de Primera Catalana a convertir-se en la primera catalana en xiular a Segona Divisió ‘B’ com a assistent, després d’una breu etapa a Tercera Divisió Nacional. Als seus 24 anys, la col·legiada de Terrassa es mostra ambiciosa i aspira a continuar millorant per seguir escalant categories en l’arbitratge, la seva gran passió.

Quan i per què va decidir dedicar-se a l’arbitratge?

Vaig entrar al Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol la temporada 2012-2013. No sé molt bé per què vaig començar. Me’n recordo que vaig acompanyar a una companya de l’equip on jugava a una sessió informativa i, al final, ho vaig veure com una forma de donar un toc diferent de la meva vida i m’hi vaig enganxar.

Com es definiria com a col·legiada?

Em considero una persona força senzilla, divertida i treballadora. M’esforço per treure el millor de mi tant en els partits com en la preparació de les proves físiques. Això sense perdre el toc divertit i esbojarrat que em caracteritza.

Què va suposar per a vostè el fet de ser la primera àrbitra del CTA de l'FCF en xiular a Segona Divisió ‘B’ com a assistent?

Un orgull i una recompensa a totes les hores dedicades i als esforços posats. Simplement he continuat sent jo mateixa, però a una categoria més amunt.

Quines considera que han estat les claus per ascendir d’àrbitra assistent de Primera Catalana a Segona Divisió ‘B’ en qüestió d’un any?

Constància, esforç i motivació. M’apassiona allò que faig.

Quines són les principals diferències entre les dues categories on arbitra actualment: Segona Divisió ‘B’ i Primera Divisió Nacional Femenina?

No acostumo a comparar les dues categories. Simplement són dues divisions diferents amb requeriments diferents i amb exigències diferents. Es tracta d’identificar el que demana cada partit i adaptar-te a ell per poder treure el millor de mi mateixa.

Quin és el proper objectiu que s’ha fixat?

No acostumo a tenir unes perspectives concretes, em limito a treballar al màxim i gaudir d’allò que estic fent. Sempre que m’apassioni allò que faig seguiré treballant per arribar el més amunt possible sense perdre la meva essència, personalitat i caràcter.

Com valora l’aposta que està fent l’FCF per potenciar el futbol femení a tots els nivells a través del projecte #Orgullosa?

Segons el meu punt de vista, és una de les millors campanyes. Ha ajudat al futbol femení a créixer exponencialment, a donar-se a conèixer a la societat. Des de la posada en marxa d’aquesta iniciativa moltes noies han començat a jugar i d’altres s’han interessat pel món de l’arbitratge.

L’arribada del VAR a la Primera Divisió Nacional Femenina ajudaria a potenciar el futbol femení?

Crec que hi ha altres aspectes que caldria potenciar abans d’incorporar el VAR a la Primera Divisió Femenina. Actualment, no és una necessitat primària en aquesta categoria.

En aquest sentit, quins altres aspectes considera que són més urgents d’implantar?

Que es professionalitzin les jugadores i que els equips tinguin més recursos per realitzar els desplaçaments, per exemple.

Què destacaria de la tasca que realitza el CTA de l’FCF?

És una part de la Federació que ocupa un espai com fan altres, sempre ens recolzen en les campanyes i en totes les propostes que es fan des de Comitè.

San Mamés va batre el rècord d'assistència en un partit de futbol femení el passat dimecres 30 de gener. Un total de 48.121 aficionats van presenciar en directe el partit de la Copa de la Reina entre l'Athletic Club i l'Atlètic de Madrid. Què va significar per a vostè xiular en un escenari d'aquesta magnitud amb tants aficionats a les graderies?

Va ser una experiència increïble i inoblidable. Un record que sempre quedarà present, ja que haurem format part d'una petita part de la història del futbol femení. Veure les graderies plenes d'un estadi com San Mamés és un clar exemple que la societat està bolcada amb el futbol femení. Està tenint una progressió extraordinària.

Quin record guarda de la seva participació en el partit internacional amistós entre les Seleccions Absolutes femenines de Catalunya i Xile?

Va ser una gran experiència. Un partit en el qual vam poder gaudir de dues grans seleccions amb un públic entregat. Em vaig sentir molt afortunada que la Federació i el Comitè hagués comptat amb nosaltres per dirigir el partit.

Quin consell li donaria a una noia que vol ser àrbitra?

Segons la meva humil experiència, li aconsellaria que donés una oportunitat a aquesta nova experiència que vol començar i que no perdi les ganes de millorar i de créixer com a persona. Tot esforç té recompensa. També li diria que no perdi mai la motivació i que continuï lluitant sempre i quan li agradi allò que està fent.