En què t’has basat per fer la convocatòria d’enguany?

El Lluís [segon entrenador] i jo volem donar continuïtat a les jugadores que coneixem i que hem vist créixer al llarg dels anys perquè és una línia de treball i així seguim premiant el seu esforç i rendiment.

Hi ha algunes novetats a la convocatòria...

La Brenda Pérez, per exemple, estava jugant a Madrid, però ara, amb l’Espanyol ha tornat a l’elit i, especialment, des del canvi d’entrenador està tenint més protagonisme. És una jugadora que té qualitat, està il·lusionada per venir i també hem volgut premiar el seu retorn a la competició.

Hi ha l’Esther Sullastres, que alguns anys havia estat lesionada o recuperant-se d’una lesió a la mà, torna a estar en un bon rendiment, té una bona situació. La Laura Ràfols és la nostra habitual perquè ja fa tres anys que ve, però Sullastres vindrà en substitució de Maria José Pons, l’ex portera del Sabadell i que ha tornat fa poc a Primera Divisió amb el Saragossa CFF. En el cas d’Esther Sullastres, però, li hem volgut premiar la continuïtat en aquesta temporada.

L’Aitana Bonmatí està fent una molt bona temporada amb el Barça, està oferint un molt bon rendiment. D’aquesta manera també enviem un missatge positiu a les jugadores que estan en categories inferiors, ja que si el seu progrés és l’adequat, tenen un últim pas, que és l’Absoluta. Ens agrada premiar això.

I també tenim a l’Alba Aznar, una de les últimes novetats, així com la Cristina Baudet, que va participar a l’homenatge que se li va fer a Sandra Teixidó. En el cas de Baudet, durant els anys que va jugar al Barça no tenia minuts, però ara sí que els té a l’Espanyol. A més, la Cristina és una jugadora amb qualitat i té confiança, està en un moment de forma diferent. Pel que fa a Aznar, que juga al Saragossa després de passar pel Barça i haver estat en diversos equips, està fent una molt bona temporada i mereix estar aquí.

Us ha costat fer la llista?

Sí, perquè després d’haver viatjat molt i haver-ne vist moltes, havíem de reduir la llista a només 18 jugadores. Si juguem aquí, sí que et pots estirar una mica i plantejar dos equips perquè, de fet, tenim força representació catalana només a Primera, i les de Segona també farien un molt bon paper. Les de Primera Divisió, però, tenen prioritat perquè estan a un nivell de competició molt més elevat. Tot i això, moltes han quedat fora i ens hagués estat més fàcil si haguéssim pogut agafar-ne 20 o 22. És una decisió difícil, però hem intentat trobar l’equilibri entre el partit que imaginem, el que intentarem fer i els moments de forma de cada jugadora. Hem intentat ser bastant justos amb aquest partit que, malgrat ser una festa que simbolitza moltes altres coses, no hem volgut deixar de banda el plantejament des d’un punt de vista més competitiu, i saber quines jugadores estan millor perquè ens ajudin a fer el millor partit possible.

Com esperes que la Selecció gallega plantegi el partit tenint jugadores com Verónica Boquete?

Les que tenen més representació són d’atac i m’imagino que, jugant a casa, intentarà fer lluir això: els gols que sempre dóna Mari Paz i el joc ofensiu que pot oferir Boquete. També entenc que serà un equip bastant ordenat defensivament, que saben que en molts moments no tindran la pilota però intentaran trobar els mecanismes per connectar ràpid amb les seves jugadores principals. Jugar a casa els donarà aquest plus de suport de la seva gent perquè la motivació hi serà segur contra una selecció com la nostra, que sempre parteix amb la idea de ser una selecció potent, favorita. Ens intentarà competir bé i ho farà sobretot amb una bona estructura competitiva i amb jugadores de qualitat.

L’any passat es va establir el rècord d’assistència al Mini Estadi amb més de 2.00 persones. Esperes que es repeteixi un fet semblant a Galícia?

M’agradaria. Cada vegada, els partits que fem tenen més reclam, i allà tenen a Boquete, que tot el que fa mobilitza moltes nenes joves i a molts clubs que la volen veure de ben a prop. I la nostra llista és d’una selecció molt competitiva que paga la pena venir a veure. A Catalunya, especialment, estem en un moment molt dolç pel futbol femení. I a l’estat espanyol la situació és la mateixa: la setmana passada el Calderón va registrar una entrada de 14.000 assistents i en fa un parell, una de 8.000 al Ciutat de València. Això demostra que els partits ben promocionats arrosseguen gent i estic convençuda que a Galícia serà una festa.

És el tercer partit de l’Absoluta femenina i el segon que jugueu a fora. Què significa això per a vosaltres?

Acabar d’arrodonir el pla. A mi m’agrada jugar aquí i, a més, la resposta del Mini del Nadal passat em dóna més motius per pensar-ho. És la manera de concloure un pla de viatge perquè et permet conviure amb les jugadores i descobrir què necessiten. Et permet fer més família. A nivell familiar, però, sí que sé que és més fàcil mobilitzar la gent aquí, però esperem que donin la mateixa resposta que van donar al País Basc, en què les famílies van acompanyar les jugadores i el cos tècnic, i que molts vagin a Galícia. Tot i que a les jugadores d’aquest nivell no els calgui viatjar, perquè ja ho fan cada quinze dies, és una manera de fer país fora i això també és bonic.

Estan més motivades pel fet de viatjar amb la Catalana?

Continuo percebent que els va fer il·lusió rebre la trucada. A partir d’aquí, contra qui, on i quan es jugui, a una li va millor per un motiu o altre. És un motiu residual, en realitat. La jugadora sempre diu que sí, els continua motivant i elles mateixes ja es reserven aquests dies perquè saben que hi haurà el partit. Estem aconseguint que hi hagi un punt d’incertesa en si vénen o no vénen i per a mi és el gran èxit. La idea d’anar a Galícia els fa molta il·lusió, s’esperen un molt bon ambient i torna a ser una bona experiència perquè pots crear aquests vincles de família. Més hores de convivència permeten arrodonir aquest partit, ja que per a moltes suposa el retrobament amb ex companyes. Viatjant s’allarga més aquest punt de trobada.

GALERIA D'IMATGES