Com us heu preparat en els entrenaments que heu dut a terme fins ara?

Primer de tot vam fer dos entrenaments de preselecció per veure els jugadors que ja havíem seguit durant els partits de lliga i en els Comarcals. Des del principi volíem tenir clars els 12 jugadors definitius per començar a treballar en els diversos entrenaments que hem tingut i en els tres partits amistosos que hem jugat contra rivals d’una categoria superior, en aquest cas Cadets.

Per tant, els Campionats Comarcals  us serveixen per captar a nous jugadors per les Seleccions.

Sí, crec que és una molt bona eina per veure jugadors amb els que no tenim tanta proximitat, com poden ser d’Andorra, Girona o Tarragona. També ens serveixen per extreure més conclusions de jugadors que tenim més controlats i, d’aquesta manera, els tornem a veure per si tenim algun dubte per elegir a un o altre. Els Comarcals ens serveixen per tenir aquesta seguretat a l’hora de triar els jugadors que ja els hi hem fet un seguiment previ.

Sabent que Madrid i l’amfitriona, Extremadura, són els rivals de Catalunya, com creus que els podreu contrarestar?

Debutem amb Madrid, conjunt amb el que ja vam jugar la semifinal l’any passat i, per això, els hi hem pogut fer un petit seguiment. A més, també tenen alguns jugadors que ja hem vist en els tornejos que realitzen al llarg de l’any. Per això, crec que Madrid és un equip molt i molt físic, amb jugadors que destaquen molt. La nostra idea és tenir un partit molt controlat, ordenats en defensa per intentar que aquests jugadors no marquin la diferència. I, sobretot, ser nosaltres mateixos. Hem treballat moltíssim l’atac i l’estratègia, i hem d’intentar que tot el que s’ha posat en pràctica en els entrenaments surti en el primer partit, que serà el més complicat, però no tant pel rival, sinó pels nervis que tenen els jugadors quan debuten en el campionat.

I d’Extremadura tenim molt poca informació. Fa dos anys vam veure el campionat Aleví, però exactament no sabem el tipus de selecció que portaran.

Per tant, heu posat especial atenció a l’estratègia i la tàctica per afrontar amb garanties els equips més físics, com Madrid?

Sí, en aquests campionats la idea és treballar l’aspecte tàctic perquè cada jugador ve del seu club amb una forma de treballar i el que intentem és que tots facin el mateix tant en defensa com en atac, que tinguin les coses clares. És com més mal podem fer als rivals.

Què destacaries de la teva Selecció?

Barregem jugadors amb molta tècnica i control de la pilota, i d’altres que són més directes, els quals són capaços de resoldre partits. El que també destacaria és que portem molt bons porters, fet que en un campionat et dóna molta seguretat, tant al cos tècnic com als jugadors. Esperem ser un rival que competeixi molt bé, que faci les coses de la manera adequada i, sobretot, que tot el realitzat en els entrenaments surti a la competició, que és el que desitgem.

L’any passat debutaves amb la Selecció Infantil i et vas proclamar campió d’Espanya. Per tant, enguany sou el rival a batre. Com esperes que siguin els partits?

Per molt que siguem els vigents campions, també depèn de la generació de jugadors que tinguis, el club on juguin, perquè potser d’alevins estaven en un club i ara juguen en un altre... I no crec que siguem el rival a batre per les altres seleccions, sinó que som un més, som Catalunya. En tots els campionats sempre som una de les seleccions més importants i potents. Entenc que ens tinguin ganes, però igual que nosaltres en tindrem per poder passar a semifinals.

Ets jugador en actiu. Aquesta característica et pot ajudar a l’hora de dirigir els partits i entendre els teus futbolistes?

Considero que sí, tot i que no és imprescindible. Crec que és important per veure coses que, a vegades, com a entrenadors no ens fixem. Entenc que hi ha decisions que es prenen que poden agradar més o menys a algun jugador, hem de saber quin futbolista pot donar un plus en un moment concret del partit, però també els comprenc quan han d’aprendre a gestionar els nervis. Per això considero que és important, perquè et pots posar a la pell del jugador, i això és el que moltes vegades et demana un futbolista.

Aquest any viatgeu a Càceres amb jugadors que no han competit en aquest campionat en la categoria Infantil. Creus que la pressió els pot passar factura?

De la selecció campiona de l’any passat no repeteix cap jugador perquè tots eren de segon any, però espero que no els afecti la pressió típica que es genera en un campionat. Són jugadors que estan acostumats a anar amb la Selecció en altres categories, jugadors importants en els seus clubs i amb els que viuen partits molt disputats. Per això espero que no els hi passi factura. Tots en tindrem, de nervis, és lògic, i sobretot en el primer partit. Sempre dic que millor que només siguin nervis, que els vagin gestionant i que al final els puguin aparcar, perquè són jugadors que ho fan molt bé i ho han de demostrar a la pista.

Amb aquestes edats, el factor psicològic el treballeu a la Selecció?

Com a treball individualitzat no ho hem fet, però sí que busquem jugadors que ja sàpiguen competir, que tinguin minuts en el seu equip i que tinguin un rol important, per, una vegada jugant amb la Selecció, no els influeixi aquest factor psicològic. Són jugadors acostumats a una lliga regular molt igualada. El 80% dels convocats juguen a Divisió d’Honor i estan acostumats als partits disputats. Que se celebrin els Campionats Comarcals i la Mini Copa Infantil, i que hi hagi tornejos a nivell nacional i internacional ens ajuda i els fa créixer com a jugadors. Vivint aquestes experiències, a poc a poc, van gestionant millor els nervis que puguin tenir. Al cap i a la fi, es tracta d’aprendre que la pressió competitiva no els ha d’afectar tant.

Quin és l’objectiu del campionat?

Està clar que l’objectiu sempre és guanyar, però per a mi, sobretot, és competir. És el que demanem sempre als jugadors, que competeixin, que lluitin, que s’esforcin, que se sacrifiquin per l’equip. Després, el resultat marcarà el nostre camí a la competició, però el mínim que els hi podem exigir és que competeixin al màxim i que ho intentin tot. Si la pilota entra o no és secundari i moltes vegades no depèn d’ells.