Ets un dels premiats del Dia de l’Entrenador per haver ascendit el Prat a Segona Divisió ‘B’ després d’haver-se proclamat campió de la Lliga de Tercera Divisió. Què suposa per tu rebre aquest premi?

És un orgull que reconeguin la teva feina i un orgull poder haver assolit aquest ascens que sempre és tan desitjat per tots els entrenadors. Tot ha estat gràcies als meus jugadors i al meu club que em van permetre gaudir d’aquesta experiència. Portava temps estant molt a prop, però no ho havíem assolit mai i, finalment, aquest any ha tocat.

Aquesta era la quarta promoció d’ascens que feies.

Exacte. Ja n’havia fet tres abans amb l’Europa, ens havíem quedat a les portes i va ser la primera i amb un rival molt complicat com era l’Osasuna, que al final també van pujar dins del playoff i molt contents perquè vam competir molt bé. Va ser un any excel·lent pel que fa al comportament de l’afició i el comportament de la directiva. Van donar tot el que feia falta per poder treballar a gust i tranquils i al final aquest esforç va donar els seus fruits.

Què significa per tu assolir l’ascens la primera temporada d’entrenar l’equip?

Primer de tot dóna goig sobretot poder veure uns bons resultats tan aviat. Vaig firmar per tres anys, amb la idea d’un projecte a llarg termini i ho he assolit el primer any. Crec que es van ajuntar moltes coses, una d’elles és aquesta tranquil·litat amb la que es treballa, una altra és que vam poder ser l’equip que volíem. I una de les coses més important per a mi és que jo sóc del Prat, per la qual cosa tenia un incentiu de posar la ciutat al seu lloc i per això estic molt content.

Anteriorment ja havies estat al Prat com a jugador. Aquesta experiència l’apliques a l’hora d’exercir com a entrenador?

Com a jugador sempre he intentat aprendre el màxim que he pogut dels entrenadors que he tingut i penso que és molt important per un entrenador haver trepitjat un vestidor. Per mi, tant les relacions humanes, com el tracte amb els jugadors, com el dia a dia dins del vestidor, crec que és bàsic per prendre decisions i per equivocar-te menys. Tot el que són aquestes experiències adquirides ajuden.

Has fet un salt molt gran en la teva carrera, ja que vas començar entrenant l’Aleví del Prat Blaugrana i actualment ja entrenes un equip de Segona ‘B’. Esperaves arribar fins aquí?

Vaig començar amb 18 anys entrenant El Prat Blaugrana a un equip Aleví, i la primera experiència com a tècnic d’un equip Amateur la vaig tenir al Marianao, a Primera Regional. La veritat és que un està molt content quan veu que a poc a poc amb la feina feta cada temporada i anar fent salts cada vegada més grans els entrenadors obtenim els resultats. Primer de tot gràcies als jugadors, que són els que transmeten el que tu vols i, després, els clubs que tenen la paciència i et donen la confiança per poder treballar. A partir d’aquí, la il·lusió de cadascú i l’esforç et permeten anar passant. Hem picat pedra en moltes categories i en molts moments que semblava que mai podríem accedir a un futbol professional i estem allà intentant lluitar dia a dia.

Quines són les claus que us han portat fins a Segona ‘B’?

Treballar molt dur durant els entrenaments, durant tota la temporada, tant a nivell físic, com tècnic i tàctic. Estar mentalment molt forts per saber que en qualsevol moment que caiguéssim ens havíem d’aixecar i continuar el camí i sobretot ser una pinya. L’equip ha estat un dels grups més units que he tingut mai. Tothom es respecta i al final això és la clau de l’èxit, que tothom treballi com una família, que es vegi aquest entorn i anar a entrenar com una cosa il·lusionant. Crec que això ha estat molt clau. Hi va haver moments de la temporada que l’equip va tenir de tot, moments molt bons en que guanyàvem amb molta facilitat i moments més complicats. Durant aquests moments complicats l’afició del Prat ens va ajudar moltíssim, això sembla un tòpic, però en aquest cas ens va ajudar molt. No va ser fàcil arribar fins aquí. En qualsevol categoria, és igual que sigui Tercera Divisió que Segona ‘B’ que Primera, guanyar la lliga és dificilíssim i a sobre guanyar un playoff penso que té molt de mèrit i és molt complicat.

Com encares aquest any en una categoria nova?

La veritat és que estem treballant de la mateixa manera que l’any passat, perquè nosaltres som dels pocs equips que, al no ser professionals, no podem entrenar al matí. Entrenem a les 7 de la tarda, com sempre. Els jugadors treballen igual i els entrenadors també. Vull dir que no ha canviat molt. Tenim un equip de molta gent nova que vénen de Tercera Divisió i han fet el salt juntament amb els entrenadors, per tant, el projecte ve per aquí, tenir els peus a terra, ser humils, saber quines són les nostres fortaleses i les nostres mancances. Estem molt il·lusionats i intentem preparar els partits molt bé, al detall, com si fóssim professionals, encara que per horari i per sou no ho som, però si que ho som a nivell futbolístic. Tenim moltes ganes de fer-nos un nom a la categoria i d’intentar competir i deixar el nom de l’equip el millor possible.

T’has trobat moltes diferències entre Tercera Divisió i Segona ‘B’?

Sí, hi ha molta diferència. Sobretot el nivell físic és una de les diferències principals. A nivell de camps, molts d’ells són estadis i canvien molt les dimensions. També ens trobem jugadors que han estat professionals, que han jugat amb equips grans i que ara estan aquí. Comparativament hi ha molta diferència.

Veus que hi ha molt de nivell als altres equips de la categoria?

El nivell és molt alt. Comparat amb la Tercera Divisió segurament seria jugar un partit de playoff cada jornada de lliga. Més o menys seria això. S’ha de jugar sempre al límit. Tothom té els seus recursos, hi ha davanters que marquen la diferència, equips experimentats que saben viure el temps del partit, equips que físicament són molt forts i és molt difícil batre l’estratègia, ja que estan tàcticament molt ben posats. Per això no és fàcil fer un gol i qualsevol errada que tinguis penalitza. Aquesta és la diferència més abismal que jo veig. La igualtat entre equips és màxima perquè quan jugues contra equips molt millors que tu estàs donant el 300% i quan jugues contra un equip com tu és dificilíssim. Els resultats de Segona són sempre oberts.

Com valores la feina que està portant a terme el CTE de la FCF per la formació dels entrenadors de Catalunya?

Penso que està molt bé. Recordo que vaig ser la primera promoció del CAR de Sant Cugat que em vaig treure el tercer nivell i es va notar molt el canvi formatiu, els continguts eren molt més grans i et donava més amplitud d’informació. Pel que fa als professors, també és molt important el professor que tinguis, que ho faci amb ganes i que realment et pugui transmetre coses i crec que és així. Tothom que està allà va per ajudar i per posar el seu granet de sorra per la formació de la gent i això és molt important. La formació continuada és bàsica per a un entrenador. Et donen moltes eines que són necessàries, a vegades la gent pensa que ser entrenador és només seure a la banqueta i ja està, però això no és així. El que és important és que tinguis darrere una formació bona, que tinguis un equip tècnic amb tu, el preparador físic, l’scouting, el segon entrenador, etc. I saber-ho moure al que tu necessites i a les necessitats del club. Dins del que es pot fer. Crec que és una feina molt important.