És la teva primera convocatòria amb la Selecció Catalana Absoluta. Què suposa per a tu?

Per mi és un premi enorme. És la primera vegada que em criden i estic molt content. Em sento molt català i de la Selecció, i per això considero un honor poder venir aquí, a Montilivi, el dia 28 a participar d’aquesta gran festa. També aprofitaré l’ocasió per intentar conèixer gent d’alt nivell i parlar-hi.

T’esperaves estar convocat?

No, perquè sé que criden els millors jugadors catalans. Crec que és un premi que haig de valorar, i és també un premi a tota la gent de Girona, a tots els jugadors d’aquí, perquè hi podria haver anat qualsevol altre. Al Girona FC portem un parell d’anys molt bons i per això aprofitaré el moment, el gaudiré i contribuiré a fer del dia 28 una gran festa.

Entens la teva convocatòria com un premi a la feina feta durant aquests anys?

Sí, suposo que el Gerard i el Sergio han anat mirant tots els meus partits, i en especial els d’aquests dos darrers anys, ja que jugo més. Estic molt content que els hagi agradat i que m’hagin fet un lloc en aquesta Selecció.

Quan et van comunicar que anaves a la Selecció Catalana?

Fa dos dies que ho sé i quan m’ho van dir no m’ho creia gaire, pensava que era una broma. Després ho vaig parlar amb els meus familiars i tots estem molt contents. A més, jo sempre he intentat seguir la Selecció i he anat als tradicionals partits de Nadal. Per això estic molt orgullós de ser-hi.

Ets dels pocs jugadors que estan a Segona Divisió i que vas convocat amb la Selecció Absoluta. Creus que s’haurien de convocar més futbolistes de Segona?

Està clar que a la Selecció hi ha els jugadors de Primera Divisió perquè tenen un alt nivell i juguen en una categoria superior, però també penso que per la gent, pels aficionats, està bé que es convoquin jugadors de Segona o d’equips de pobles i comarques properes a Barcelona. És un premi a tota l’afició de Girona, a tota la gent d’aquí.

Enguany, la Selecció Catalana juga per primera vegada a Girona, la teva ciutat. Com ho viuràs?

És molt especial poder jugar a casa meva, a l’estadi on jugo cada quinze dies i on entreno diàriament. Serà un moment molt feliç de la meva vida.

Quina reacció esperes del públic gironí?

La gent de Girona és molt catalana, ho viu molt. A més, últimament estem engrescant l’afició pel que fa al tema futbolístic i, per això, penso que el camp del Girona s’omplirà, que serà una gran festa, no només el partit en si, sinó també a les hores prèvies i posteriors. Espero que Montilivi s’ompli. Faig una crida a l’afició perquè vinguin, no per veure’m a mi, sinó als seus ídols, sobretot del Barça i l’Espanyol, que gaudeixin de tenir la Selecció tan a prop.

Com creus que plantejarà el partit Tunísia?

Encara que sigui un partit amistós i festiu, vindran a competir i no només a passar l’estona. I és el mateix que intentarem fer nosaltres, passar-nos-ho bé, sense prendre mal i intentar treure un bon resultat. Tot i que encara no he parlat amb els místers d’aquest tema, entenc que s’ho estan preparant i buscant solucions alternatives, així com nosaltres. Intentarem contrarestar-los d’alguna manera i suposo que farem servir el sistema clàssic de tota la vida, el 4-3-3, desplegant el nostre joc, el joc a què està acostumada la Selecció.

La teva carrera futbolística ha transcorregut al Girona FC, excepte una breu estada a la UE Olot. Com t’ha influït?

He cremat etapes molt ràpid perquè vaig sortir de Juvenil després de fer el pas al primer equip. Aleshores, no tenia gaire minuts i vaig anar cedit mig any a l’Olot. Em va anar molt bé perquè jugava a Segona ‘B’, una categoria inferior, però l’entrenador, l’Arnau Sala, em va donar molta confiança. A l’any següent, vaig tornar al Girona i el nou míster, Pablo Machín, em va donar i em dóna confiança absoluta. Estic disputant quasi tots els minuts i l’equip està competint molt bé; portem tres anys fent play-off. La meva vida està sent un somni. Estic molt feliç, com en un núvol, però sempre amb els peus a terra i sense perdre el nord.

Què creus que t’ha aportat el fet d’haver-te format exclusivament al Girona FC?

Per mi és molt important perquè és el club de casa. Cada any has de treballar i esforçar-te perquè se’t quedin, ja que el Girona és la selecció de la comarca i un any hi pots ser i al següent, no. Passa el mateix que a Can Barça, però a petita escala. Estic molt content perquè he tingut molts bons entrenadors, assessors i companys, i hi he fet molts amics. Tant de bo hi sigui molts més anys.

Com es gestiona estar tres anys consecutius fregant l’ascens a la Primera Divisió?  

És complicat perquè després de fer tot un any molt bo, que se t’escapi l’ascens a l’últim minut, és un cop molt dur. En aquell moment ho passes malament, et penses que tot se’n va en orris, però a l’any següent hi tornes amb les mateixes ganes o més, intentes fer-ho millor i corregir els errors, dels quals n’aprens. Crec que el segon any que vam fer el play-off amb l’Osasuna vam estar lluitant fins l’últim moment per assolir l’ascens, i aquest any, estem en el mateix camí. Estem fent les coses molt bé, portem una bona dinàmica i estem en segon lloc.

T’agradaria jugar a l’estranger?

Sí que m’agradaria, però potser d’aquí uns anys. Encara sóc molt jove per marxar. Sovint, si marxes i no et surten gaire bé les coses, és difícil tornar aquí. La Segona Divisió ha millorat molt pel que fa al nivell futbolístic i crec que la Primera Divisió d’aquí és la millor del món, o de les millors. Per això, costa trobar una lliga amb més qualitat; però m’agradaria provar alguna experiència a l’estranger.

L’any que ve et veurem jugar a Primera Divisió?

M’agradaria molt jugar a Primera amb el Girona. Tinc contracte aquí i el compliré. Vull intentar assolir-ho amb el Girona, que és el club que porto al cor.