Nascut a Badalona fa 16 anys, Roger Martínez és el director d’orquestra i capità de la Selecció Catalana sub 16 masculina. Dotat tècnicament, amb un gran desplaçament de pilota i una excel·lent visió de joc, el mig centre del RCD Espanyol Cadet 'A' s’ha convertit en un dels líders del combinat català que dirigeix Rafa Beltran. La quadribarrada, que té com a gran virtut un indomable caràcter guanyador, va classificar-se per a la Fase Final amb tres victòries i un empat al seu caseller. Malgrat la seva joventut, sobre el verd mostra i juga amb l'autoritat pròpia d'un veterà, intentant escollir sempre l’opció més adequada en el moment oportú.

Heu aconseguit el bitllet per disputar la Fase Final del Campionat d’Espanya de manera brillant, amb tres victòries i un empat. Com valores les actuacions de l’equip en la primera i segona fase?

Des del primer moment l’equip ha cregut que era possible classificar-nos per a la Fase Final. Ho teníem molt clar, i gràcies al treball i implicació de tot el grup estem on volíem ser al principi de temporada. La valoració dels quatre partits és realment positiva, s’ha vist un equip decidit a aconseguir el seu objectiu.

Vist el nivell de la resta de seleccions del campionat, quina valoració fas del nivell de la categoria Divisió d'Honor Cadet a Catalunya, on jugues actualment amb el RCD Espanyol?

Actualment, Catalunya té el nivell de lligues més fortes globalment. Qualsevol rival et pot derrotar si no surts concentrat des del primer minut i t’esforces al màxim. L'exigència i la competitivitat del futbol català és fantàstica per créixer i madurar com a futbolista. Prova d'això és el bloc que hem ajuntat a la Selecció.

Com ha crescut l’equip des dels primers entrenaments de la temporada fins ara?

El creixement ha estat extraordinari. Els primers dies van ser complicats perquè no ens coneixíem entre nosaltres. A poc a poc, vam anar adaptant-nos a l’estil de joc i a la metodologia de treball, en els entrenaments i partits amistosos de preparació. Hem demostrat que som un equip ambiciós, amb les idees clares i, si el campionat es reprengués, amb opcions de proclamar-nos campions d’Espanya.

La millor foto d'aquesta Selecció és la victòria sense arrugar-vos contra Navarra en la segona fase, sota un autèntic aiguat a casa seva. Consideres que les claus de l’èxit d’aquest equip poden ser el seu coratge i entrega?

Hi estic totalment d'acord. Som un grup que surt a per la victòria des del xiulet inicial, que lluita cada pilota com si fos l’última i que ho intenta fins al darrer instant. La unió d’aquest equip és impressionant. Juguem tots a una. Creiem en una idea de futbol i anem a per totes amb ella.

Com definiries el seleccionador Rafa Beltran?

És un tècnic diferent, ambiciós i amb una idea de joc molt definida. Ha sabut plasmar a sobre el camp un equip vertical i directe amb la pilota, que té una clara vocació ofensiva a partir de la consistència com a bloc. La seva manera de viure el futbol i de transmetre’l als jugadors és espectacular. Des del primer moment ha sabut com gestionar l’equip, aconseguint una convivència fantàstica en molt poc temps.

Sou a les semifinals. Per les circumstàncies actuals, la competició es troba aturada. Pensa en la copa el grup?

La il·lusió és enorme per part de tot l’equip. Teníem clar que volíem lluitar fins al final per assolir el repte que ens vam plantejar a l’inici de curs: portar la copa de campions a casa. Restem expectants per saber com es resoldrà el desenllaç del campionat. En aquest moment, però, el més important és la salut de tots plegats.

Com convius amb el fet de lluir el braçalet de capità de Catalunya?

Ser el capità de la Selecció és tot un orgull i una responsabilitat molt gran. Representa molt més que participar en el sorteig de camp. Entre d'altres, cal procurar ser un exemple per la resta de companys, demostrant que el respecte només s'aconsegueix a través del treball i l'esforç. No només en la competició, sinó també en els entrenaments i en el dia a dia. Has de ser el primer en ajudar els altres i mostrar-te positiu darrere de tot tipus de situacions. Per tot això, la il·lusió de jugar per Catalunya i ajustar-me el braçalet, abans de cada partit, és enorme.

Recordes com van ser els seus inicis defensant la samarreta de la Selecció?

I tant! Vaig debutar amb la Selecció Catalana sub 16 masculina la temporada passada, quan tenia quinze anys i jugava amb futbolistes que em superaven en edat. Em va acostar adaptar-me, però a poc a poc em vaig integrar a l’equip. El camí fins arribar a l'actualitat ha estat molt enriquidor, una experiència única que estic molt satisfet de poder viure.

Ets un habitual amb la Selecció Espanyola. Què significa aquest pas en la teva carrera?

Com en el cas de la Selecció Catalana, aquesta també és la meva segona temporada amb la Selecció Espanyola. Curiosament, va coincidir amb el meu primer curs a les files del RCD Espanyol. És a dir, tot va arribar molt ràpid, mai hagués pogut imaginar aquesta situació. Era una cosa que veia molt llunyana, molt difícil d'aconseguir, fins que em va arribar la primera convocatòria. Aquest pas per mi va suposar una oportunitat molt gran de poder seguir creixent com a jugador, i obrir una finestra internacional. Però sobretot, per aprendre dels millors. Seguir progressant no és una opció, és una necessitat per aspirar el dia de demà al futbol professional.