Polivalent, potent, ràpid, vertical i amb un físic privilegiat. Aquestes són les principals característiques del ‘Millor Jugador’ del futbol català de la temporada passada, guardonat en la 6a Gala de les Estrelles. Amb paciència i constància, Sergi Roberto (7/2/1992) ha aprofitat les seves oportunitats per consagrar-se al primer equip del FC Barcelona, on s’ha convertit en una peça indispensable per a Ernesto Valverde. El migcampista de Reus, que  recentment ha arribat a la xifra de 100 partits de lliga amb el primer equip del Barça, està complint el somni que tenia quan va arribar a La Masia amb 14 anys: triomfar al club de la seva vida. L’heroi de la remuntada davant el PSG és un referent per als joves jugadors de les categories inferiors del club. Un exemple que amb treball, talent, sacrifici i paciència es pot arribar a l’elit del futbol mundial.

El CE Santes Creus, el seu primer club

Després de tenir el primer contacte amb la pilota a l’Escola Maria Cortina de Reus, Sergi Roberto va estrenar-se a la base del CE Santes Creus, on va jugar un total de quatre temporades, en les categories Benjamí i Aleví. “Era un nen diferent de la resta, i la polivalència que exhibeix en l’actualitat ja la tenia llavors. Podia ocupar qualsevol posició, i fins i tot va arribar a actuar de porter. Entenia el joc i tàcticament era molt complet, això li permetia adaptar-se des del mig centre, fins a central o davanter, amb arribada i gol”, relata Ignasi Rodríguez, el seu tècnic d’aquella època.

Així mateix, destaca “el lideratge i la maduresa” que ja mostrava aquell jove en edat escolar. “Era un nen molt apreciat pels companys, sempre sortia escollit capità”, afegint que “demostrava una actitud i un comportament exemplars”. “Amb onze anys ja era un treballador nat, conscienciat que l’ajudava a millorar. Tot el que li ha passat després s’ho ha guanyat a pols”, manifesta, posant en valor, a més, els èxits aconseguits pels ganxets, coincidint amb la irrupció de Roberto. “Amb el Sergi al capdavant, aquell conjunt era imparable: vam guanyar dues lligues de Preferent, proclamant-nos campions provincials per davant dels grans equips”, recorda emocionat.

El trampolí: Gimnàstic de Tarragona

El talent de Sergi Roberto no va passar desapercebut per al Gimnàstic de Tarragona, que va incorporar-lo en edat infantil, avalat per “tots els informes positius”, tal com remarca Ivan Moreno, que va entrenar-lo a l’entitat grana. “Pensava i interpretava el joc abans que la resta. Jugar amb aquest segon d’avantatge li permetia crear accions impossibles d’aturar pel rival. S’anticipava a situacions, la sensació era que estava a tot arreu. Això, unit a la seva capacitat física, a un caràcter que sempre estava atent als consells, i al fet que observava tot el que succeïa al seu voltant, el convertia en un jugador determinant i molt important per al bloc, assentat com a mig centre”, precisa.

A la vegada, Moreno remarca que el pas pel club tarragoní va suposar “el trampolí i l’impuls” en el ràpid creixement de Roberto com a futbolista. “Aquí va agafar l’impuls necessari. La seva evolució va ser gegant. Sent infantil, el seu comportament ja era de cadet, i sobresortia al terreny de joc. Alhora, sempre tenia ganes de voler fer més, es marcava un nivell d’exigència alt, amb un caràcter ambiciós”, relata, subratllant la seva “personalitat equilibrada” per “corregir, aprendre i millorar constantment”, condicions que, juntament amb les seves qualitats futbolístiques com a distribuïdor, van servir-li de llançadora per acabar recalant al Barça.

La seva arribada a La Masia

Als 14 anys, Sergi Roberto va complir un dels seus somnis esportius: fitxar pel Barça. El talent i la progressió del jove migcampista de reus va cridar l'atenció dels tècnics del club blaugrana. “Quan va arribar al Barça era un futbolista amb un futur prometedor. Era plenament conscient dels peatges i els sacrificis que comporta el fet d’intentar arribar el més amunt possible”, recorda el director de La Masia, Carles Folguera.

Després de dos anys anant i venint pràcticament cada dia des de Reus a Barcelona amb el servei de taxis del club, Sergi Roberto va quedar-se a viure a La Masia quan va començar el Batxillerat. L’exigència dels estudis, els horaris de les classes i els entrenaments feien impossible poder tornar a casa constantment. “És un model a seguir perquè des del primer dia va tenir clar que el seu somni era triomfar en el primer equip del Barça. Sabia que el camí seria llarg i difícil, però mai va tirar la tovallola. Ha persistit fins al final i ha obtingut el premi que desitjava”, remarca Folguera.

Una de les claus del seu èxit ha estat saber envoltar-se de companys que l’han ajudat a créixer professional i personalment. A La Masia va coincidir amb futbolistes com Marc Muniesa, Sergi Gómez, Adrià Carmona o Iván Balliu, que han acabat arribant a l’elit. Malgrat el pas del temps, continuen mantenint una gran amistat i segueixen quedant en el seu temps lliure. “La generació del 92 em té el cor robat. Són excel·lents persones que han aconseguit arribar a ser professionals gràcies a la seva constància i treball. Són un exemple per als joves futbolistes que arriben al club”, assevera.

Que Sergi Roberto hagi estat premiat com a ‘Millor Jugador’ en la 6a Gala de les Estrelles és una magnífica notícia per al futbol base del Barça i per La Masia. El triomf d’un noi tímid que s’ha guanyat el respecte dels seus companys i entrenadors amb la seva entrega a la gespa i la seva discreció, humilitat i saber estar fora dels terrenys de joc. “És una enorme satisfacció que una gran persona i futbolista com és el Sergi Roberto s’emporti aquest guardó. Té uns valors i una forma de ser que el fan únic i excepcional. Li agrada passar desapercebut, però al mateix temps és un líder. El seu cas és similar al d’Andrés Iniesta. Quan parlen, la resta els escolta”, assenyala Folguera.

Una progressió meteòrica

Des que va arribar al club procedent del Gimnàstic de Tarragona, Sergi Roberto ha anat cremant etapes a velocitat de creuer, pujant esglaons en la seva formació de manera prematura. El seu entrenador en la seva etapa al Cadet ‘A’, Juvenil ‘B’ i Juvenil ‘A’, Francesc Xavier Garcia Pimienta, apunta que “quan el van fitxar del Reus ja sabien que tenia el perfil per poder jugar al Barça, però sense la seva persistència no hauria arribat mai al primer equip. Ha estat pacient, treballant des de la humilitat, i ha aprofitat a la perfecció les oportunitats que ha tingut”.

En els seus tres anys com a entrenador de Sergi Roberto, Garcia Pimienta el va situar en diverses posicions del camp: com a interior dret, lateral dret, extrem dret i fins i tot com a davanter centre. “Competia a un gran nivell en qualsevol demarcació. Era un noi que estava sempre atent, molt educat i amb una actitud positiva que es contagiava. Encaixava perfectament les crítiques constructives per millorar els punts dèbils del seu joc. Tothom l’estimava moltíssim al vestidor, era un company extraordinari”, explica Garcia Pimienta.

Respecte a la seva consolidació a l’elit, l’actual tècnic del Juvenil ‘A’ del FC Barcelona destaca que “Sergi Roberto és el típic jugador que qualsevol entrenador vol tenir a la seva plantilla. La competència al primer equip del Barça és gegant i ell ha tingut la paciència necessària per fer-se un lloc. Actualment és imprescindible. Crec que marcar el gol de la remuntada davant el PSG li va donar el reconeixement que es mereixia. És un excel·lent futbolista i un noi encantador. Me n’alegro moltíssim per ell que hagi estat premiat com a ‘Millor Jugador’ del futbol català de la passada temporada. S’ho mereix”.