Per primera vegada en la història de la Federació Catalana de Futbol, una selecció femenina de futbol sala aconseguir aixecar la copa d’un Campionat d’Espanya.

Què suposa ser el primer seleccionador català que aconsegueix aquesta fita històrica?
Jo estic molt content, ja no a nivell personal, sinó pel grup de jugadores que portaven molt de temps intentant assolir aquesta fita. Amb la generació del 95-96 portàvem quatre campionats seguits intentant guanyar el Campionat d’Espanya: a Castelló vam quedar cinquenes sense perdre cap partit, tant a Alcarràs com a Torrepachecho ens va eliminar Murcia a les semifinals,... sempre hem topat amb Murcia com el nostre rival a batre. El que hem aconseguit és una satisfacció, sobretot pel futbol sala femení català.

Curiosament, Catalunya s’ha proclamat campiona després de passar a semifinals com a segona de grup, ja que es va perdre el primer partit contra Aragó. Va canviar el plantejament del campionat després d’aquesta derrota?
No. De fet, nosaltres vam plantejar el partit d’Aragó igual que la resta de partits, inclosa la final. Portem un parell d’anys sent una selecció bastant agressiva, pressionant molt amunt, jugant amb molta intensitat. En el partit contra Aragó s’ha de tenir en compte que hi van haver factors que són normals en un Campionat d’Espanya, com el fet de que era el primer partit, les jugadores portaven mesos preparant-lo, i és quan entra l’ansietat. Es van ajuntar una sèrie de condicions i, a sobre, Aragó va venir amb un joc molt especulatiu, molt lent, molt defensiu, i amb el seu plantejament nosaltres no vam saber guanyar el partit, tot i que ens vam posar per davant.

El cert és que l’endemà, contra Galícia, es va donar una gran lliçó  de joc col·lectiu contra una selecció amb jugadores de Divisió d’Honor i de Plata. Quina puntuació li dóna al partit, després de guanyar per 7 gols a 2?
Per mi aquest va ser el millor partit que vam fer en el campionat. Suposo que perquè vam tirar d’orgull. Les jugadores estaven ferides per la primera derrota, sabien que fins i tot guanyant aquest partit podíem estar fora, i llavors  van jugar amb menys pressió i vam fer el millor partit del campionat. Ens vam trobar amb l’equip de tots els que hem vist en aquest campionat que va fer una proposta de més jugar la pilota, tenien molta qualitat i ens va sortir un partit rodó i, a sobre, amb les circumstàncies que es van donar en el partit, perquè vam tenir que remuntar dues vegades. És l’equip que més ocasions clares de gol ens ha fet.

La semifinal va ser contra una selecció que apuntava com a gran rival a batre, que és Madrid. Tot i així, es va superar per un clar 3 a 0...
El resultat contra Madrid és molt enganyós i ja no va ser un partit amb tanta intensitat com el de Galícia. El dia de Madrid ja és una semifinal, ja apareix la por a perdre. A la primera part si que és veritat que nosaltres anàvem a buscar a dalt i Madrid feia una defensa a mitja pista, però amb molta intensitat defensiva. A la segona part, tal i com s’anava portant el partit, teníem clar que qui marqués el primer gol, tindria molts números per emportar-se el partit, i així va ser. Vam marcar nosaltres faltant 6 minuts i mig, aquí si que va ser quan els hi vam entregar la pilota perquè teníem jugadores que a la contra també jugaven molt bé i en una contra els hi fem el 2 a 0. A partir d’aquí, faltant 3 minuts, elles van assumir el risc de jugar de 5 i com que tenim una portera que ja ha demostrat que pot fer gols, doncs la Nerea va fer el 3 a 0 i allà es va acabar el partit.

Tot i així, les murcianes tampoc van deixar les coses gens fàcils en una final que es va acabar decidint a la tanda de penals. Quina va ser l’estratègia que va plantejar per superar a Murcia?
Murcia ha patit el canvi generacional que nosaltres patirem aquest any.  I sobre el paper, així com fins ara, sempre que havíem jugat contra Murcia, elles eren les favorites, a la final nosaltres partíem amb aquest paper. Això sí, la selecció murciana estava molt treballada i, sabent que elles eren inferiors, van venir a tancar-se a 15 metres, a defensar i a esperar les seves oportunitats que eren a la contra. Nosaltres vam fer igual, pressionar, pressionar, pressionar, fins que no poguessin circular la pilota. Faltant 6 o 7 minuts de partit apareix la por a perdre. Llavors aquí comences a assumir menys riscos, ja no aixeques tant la pressió i les jugadores comencen a estar molt carregades de minuts. Pràcticament a l’últim minut del partit vam tenir una oportunitat molt clara  i a l’últim minut de la pròrroga vam tenir tres ocasions claríssimes on la portera de Murcia va fer tres parades impressionants, i que va treure dues pilotes sota pals molt bones. Però, al final, tothom va jugar les seves cartes.

Quina ha estat la clau de l’èxit?
La nostra sort és que tenim quatre, cinc jugadores de molt de nivell i que a sobre, les jugadores que s’han anat incorporant han agafat un rol protagonista, han anat jugant minuts i la veritat és que jo em quedo amb l’equip. Si aquest Campionat d’Espanya s’ha guanyat és per l’equip que hi ha, pel rol que tothom ha sabut agafar a dins de l’equip, les jugadores que juguen més minuts, les que juguen menys minuts, les que tenen un paper més principal i les que tenen paper secundari.

El cert és que el campionat es decideix en tan sols quatre partits, en el cas que arribis a la final. Tot i així, quin és el treball previ que s’ha de fer des de dins per aconseguir una selecció amb la qualitat que té la catalana?
Nosaltres hem basat la programació aprofitant molt la feina que ja teníem feta fins ara, perquè repetien 8 jugadores i això vol dir que  ja no comences de 0, que ja tens una base de treball. Què hem intentat aquest any? Doncs polir aspectes, seguir treballant el nostre model de joc que és ser valentes, pressionar a dalt i intentar voler la pilota. I el que es va intentar és buscar rivals que fossin reals, o sigui, que ens poguéssim trobar en un campionat. Vam jugar contra el Castelldefels, contra el Gironella i contra el Rubí. Per aquest campionat les vam intentar preparar per competir i per ser fidels a aquest model de joc.

De fet, ja fa diversos anys que has anat formant a aquestes jugadores que, amb aquest campionat, han aconseguit l’objectiu marcat. Quina ha estat l’evolució d’elles al llarg d’aquest temps?
Porto molt de temps amb elles i evidentment si que hi ha hagut una evolució molt gran. Tenim jugadores que en aquesta edat ja comencen a aparèixer en categories nacionals. I això per nosaltres és boníssim. A moltes comunitats autònomes les jugadores en aquestes edats encara estan jugant en categories base. En aquest aspecte estic molt content.

Però la feina que es fa a les seleccions, els clubs hi tenen molt de mèrit. El treball del dia a dia del club és fonamental per poder arribar a un nivell. Gràcies a aquest treball i a que la Federació va fer una aposta molt clara pel femení, la salut del futbol sala català comença a ser molt bona.

Per posar la cirereta a sobre el pastís, vas rebre el premi Fair Play. Quins mèrits va fer perquè li atorguessin aquest premi a nivell individual?
No ho sé, realment. Si que és veritat que igual que les jugadores evolucionen, els entrenadors també evolucionem. I segurament devien tenir la meva imatge de quan vam començar fa quatre anys i que sempre he estat un entrenador que he apretat molt als àrbitres, que que gesticulo molt, que intento aplicar aquesta intensitat en el joc des de la banqueta i la veritat és que en aquest campionat, sobretot en el partit d’Aragó, si que se’n van donar compte que hi va haver dues decisions que ens van perjudicar molt.  Per mi, el secret d’aquest Fair Play ha sigut el comportament de les meves jugadores. Jo crec que ha sigut l’equip que s’ha comportat millor, tant quan guanyava com quan perdia  i això suposo que es devien pensar que  ha sigut culpa meva. Que tampoc ha sigut així perquè al final el mèrit és de les jugadores.

Amb la copa entre les mans i com a seleccionador, quin és el seu proper repte?
Jo amb aquesta generació de jugadores acabo un cicle. I en funció de quina sigui la normativa de l’any que ve al Campionat d’Espanya, que està previst que rebaixin dos anys i que aquesta categoria, la sub 17, la rebaixin a sub 16,  per tant, de les jugadores que han anat al campionat només en participaran dues. Jo crec que també hi ha d’haver un relleu generacional tant a la plantilla com al cos tècnic. I, llavors, començar nous projectes.