Teresa Miralpeix Ballús és majoritàriament coneguda dins del món del futbol sala femení. A part de portar molts anys vinculada a aquest esport, pel qual sent una gran admiració, ja suma 13 temporades dins l’estructura de les Seleccions Catalanes de Futbol Sala. Al llarg d’aquest temps, sempre ho ha fet com a delegada de les Seleccions Catalanes Femenines de Futbol Sala.

Com resumiria aquesta trajectòria de tants anys?

Una il·lusió, any rere any, de gaudir de les millors jugadores de Catalunya sota les ordres de grans i bons seleccionadors amb un objectiu comú: ser campiones. El fet de compartir equip amb tantes jugadores com són totes les que han passat per la Selecció Catalana, m’ha fet gaudir tant d’aquest esport, fins al punt de sentir-me una privilegiada per formar-ne part. Un fet a l’abast de molt pocs. Per això he estat molt afortunada de poder-ho fer durant tant de temps. M’ho he passat molt bé, tot i trigar en arribar el meu gran objectiu de guanyar el campionat.

Ella, més que ningú, coneix molt bé la tasca que desenvolupa el delegat. De fet, amb la constitució de l’actual Àrea Esportiva de Seleccions Catalanes de Futbol Sala, ara fa sis temporades, es va voler redactar un manual de les funcions específiques dels delegats. En aquell moment, se li va demanar, precisament a ella, consell per poder redactar-les. Com resumiria les funcions bàsiques i més importants del delegat de les Seleccions Catalanes de Futbol Sala?

La tasca del delegat és la més social i logística de la competició esportiva. El delegat ha de ser el líder del cos tècnic fora de la pista i ha de tenir al grup de jugadores sempre sota el seu control. Cal anticipar-se a totes les necessitats que pugui tenir la Selecció. És l’enllaç de les jugadores amb els seleccionadors, així com l’enllaç amb l’estament arbitral i logístic a la pista de joc. Quan comença la competició esportiva té el control del responsable de material, del fisioterapeuta i cal documentar estadísticament l’evolució del partit de la forma que vulguin i necessitin els seleccionadors, així com tots els altres controls estadístics al llarg de les sessions preparatòries. El delegat sempre serà l’únic interlocutor amb l’estament arbitral en la competició. A part d’aquestes, hi ha més funcions complementàries, però que no són tan rellevants com la que no està escrita, però que per a mi és molt important: la responsabilitat en l’educació de les jugadores.

Aquest passat diumenge 25 de febrer de 2018, la Selecció Catalana sub 21 femenina de futbol sala va disputar, a Salou, la final del Campionat d’Espanya de Seleccions Territorials contra Múrcia, la qual va guanyar a la pròrroga proclamant-se, per primera vegada en la història, campiona d’Espanya. Una data que la Teresa recordarà tot la vida. Després de tant de temps esperant aquest moment, què va sentir en el moment en què Catalunya es va avançar en el marcador i va arribar el xiulet final del partit?

En el moment del gol em va fer un salt el cor que, amb l’aturada posterior del joc, em vaig quedar amb la por que potser ens el traurien. Quan els àrbitres el varen confirmar, vaig tenir el dubte de qui l’havia fet i havia de registrar el nom, el temps i com havia estat el gol a l’estadística. Amb el responsable de premsa i l’àrbitre vam confirmar que havia estat la Sònia Blanco i vaig voler conservar la calma i tancar les últimes caselles de l’estadística. Perquè l’experiència en futbol sala em diu que no pots celebrar res fins que no soni el xiulet final. Quedaven sis segons, i ja sense veu per animar, només pensava en “que no ens xutin, si us plau, que no ens xutin”. I quan van xiular, em vaig quedar bloquejada a la cadira. Se’m van negar els ulls de llàgrimes i, de sobte, em vaig trobar abraçada per tothom. No oblidaré mai la sensació i el moment. La vida, de tant en tant, ens dóna un plaer d’aquests.

El futbol sala femení està creixent i cada vegada es potencia més. Creu que amb aquest Campionat sub 21 femení de futbol sala assolit s’ha donat un pas més endavant en aquest creixement?

Sens dubte. Aquestes jugadores no deixaran de ser un mirall per moltes altres i han fet història. Posar-nos a l’alçada de les millors sempre motiva i fa créixer el nivell. No podem parar, anem per bon camí.

De quina manera han viscut, tant la Fase Prèvia com la Fase Final, tota l’expedició de la Selecció Catalana sub 21 femenina de futbol sala?

Aquesta Selecció ha guanyat tots els partits, treballant cadascun d’ells com si fos una final. I aquesta ha estat la clau: el treball i la planificació de la seleccionadora, Clàudia Pons, sempre tocant de peus a terra, fent les coses amb senzillesa i normalitat, però amb una exigència màxima que el grup ha agraït. Sempre hem cregut en les nostres possibilitats i amb la nostra feina. La convivència i bona entesa ha comportat viure les fases amb moltes ganes i alegria, no podia ser d’una altra manera. Es va viure amb molta il·lusió guanyar la Fase Prèvia, i ens va treure la por de les rivals que poguéssim tenir a la Fase Final. Sabíem que podíem fer-ho i només depenia de nosaltres. El cos tècnic va treure el millor d’aquestes noies i elles ho han sabut gaudir.

Com definiria a aquest grup de jugadores i de cos tècnic?

Les jugadores, en tot moment, han tingut una fe cega amb el cos tècnic. Això ha fet que hagi estat un grup sòlid, compromès i motivat. La comunió ha estat exemplar i ha facilitat els resultats. Han hagut de treballar molt i moltes hores. Quan les coses no sortien bé, l’exigència a treballar més no era rebutjada mai per ningú, ans al contrari, l’agraïen. Què s’ha de dir d’un grup així? Hem passat l’examen amb bona nota i ara es mereixen gaudir d’aquest èxit.

El seu gran somni d’aixecar una copa ja ha arribat. Quin és el proper objectiu que es marca?

M’ha agradat tant això de guanyar, que ja tinc ganes de tornar-hi! Ara mateix, em faria molta il·lusió que, després de com ens va anar el campionat amb la sub 17 femenina, poder guanyar-lo la temporada vinent amb elles. Perquè varen treballar molt pel poc premi rebut. Però, t’imagines fer el doblet sub 17 i sub 21 Femení?