Victoria Petrova (Sofia, Bulgària, 02/04/1986) dirigirà la pròxima temporada partits de la Primera Divisió Nacional Femenina després d’haver aconseguit l’ascens el passat mes de juny. Adscrita a la delegació de Barcelona, forma part del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol des del curs 2001-2002 i va pujar a Segona Catalana la campanya 2011-2012, categoria que ha compaginat fins a l’actualitat amb la Segona Divisió Nacional femenina.

Què suposa per a vostè l’ascens a la màxima categoria del futbol femení nacional?
La meva trajectòria es pot equiparar a una veritable carrera de fons. L’ascens significa un premi molt especial per a mi, ja que ha estat del tot inesperat, per tots els anys que porto arbitrant, setze temporades consecutives des dels meus inicis.

Necessitarà una dedicació especial per assolir les exigències de la Primera Divisió Nacional Femenina?
Necessitaré augmentar la intensitat i freqüència dels entrenaments físics, ja que la velocitat de joc de la Primera Divisió Femenina és molt més ràpida que a Segona Nacional. També requerirà molta preparació prepartit. És una categoria amb majors recursos per estudiar els equips, el tipus de joc, les estratègies en faltes, jugadores a tenir en compte, etc. Això ens ajudarà a aconseguir un millor arbitratge.

Com viurà el debut a l’elit del futbol femení estatal?
Amb la màxima il·lusió i professionalitat. Entrar a formar part de l’elit de l’arbitratge i del futbol femení espanyol és un orgull, però també una enorme exigència per al meu arbitratge. Entre d’altres exemples, en cada partit elaboraran informes de la nostra actuació, a diferència d’ara, que ho fan de manera puntual. Per això cal donar el millor d’una mateixa en cada actuació.

Quins objectius s’ha marcat per a la nova temporada?
D’entrada, superar amb èxit les proves físiques del proper dia 18 de juliol. Me’n vaig assabentar de la notícia de l’ascens fa dues setmanes, i m’estic preparant per completar-les satisfactòriament. Després d’això, gaudir al màxim i assaborir aquesta nova etapa que m’ha brindat l’arbitratge. Feia quatre temporades que, per edat, no podia optar a un ascens en categoria masculina, però gràcies a l’impuls de l’arbitratge femení per part de la Federació se’ns han obert noves portes a moltes de nosaltres. Ara vull aprofitar-ho cada minut a sobre del terreny de joc.

Quins són els seus referents en el món de l’arbitratge?
La imatge de l’italià Pierluigi Collina consolant a Oliver Kahn en la derrota del Bayern de Munic en la final de la Champions League enfront el Manchester United al Camp Nou va dir molt d’ell, i em va marcar personalment. Tothom sap qui és quan en parles, no tant per la seva imatge peculiar, sinó per la seva forma d’arbitrar, ja que destacava per la seva gran capacitat per dirigir els partits. Una  increïble gestió de mà esquerra molt difícil d’obtenir, però va aconseguir que els jugadors de l’època acordessin considerar-lo com el millor col·legiat durant diverses temporades. Actualment, i per la seva semblança en les actuacions, destacaria el turc Cüneyt Çakir. El seu llenguatge no verbal en el control dels encontres és increïble. I en l’àmbit català, l’Ainara Acevedo és una referent, convertint-se en àrbitra internacional i pujant a la Tercera Divisió masculina.

Té algun somni esportiu?
La motivació sempre és assolir nous objectius. I encara que per gran part dels futbolistes o àrbitres la major aspiració recau en participar en un Mundial, el meu somni esportiu és poder arribar a dirigir un partit entre seleccions femenines en uns Jocs Olímpics.

Durant la seva trajectòria esportiva, què ha après gràcies a l’arbitratge?
Són molts els aprenentatges acumulats. Quan inicies la carrera amb catorze anys, l’arbitratge et dona molta disciplina i maduresa, ja que mentre els teus companys de classe queden per anar al cinema o de festa, tu has d’estar cada cap de setmana al camp de futbol. Més endavant, a mesura que ascendeixes de categoria i augmenta la dificultat dels partits, la capacitat d’autocontrol esdevé una part molt important per la bona gestió dels xocs, ja que nosaltres, com els jugadors, també arribem a les 180 pulsacions. I per últim, l’empatia i el sentit comú són dos dels aspectes que cal destacar, a banda de la professionalitat. Existeixen unes regles de joc, és molt important conèixer-les, però ho és més saber com aplicar-les.

Quin consell donaria a les àrbitres que comencen?
La constància en els entrenaments i classes teòriques de cada setmana per poder arribar a donar el 100% en els partits les farà créixer com a persones en tots els aspectes de la vida. I a aquelles joves que compaginen l’inici en l’arbitratge amb continuar jugant a futbol, les ajudarà a entendre millor el futbol i a respectar més les decisions de les àrbitres, ja que moltes d’elles es posaran a la seva pell.

Com valora l’aposta de l’FCF per a la promoció de l’arbitratge i el futbol femení a través del projecte #Orgullosa?
Feia anys que el futbol femení demanava i necessitava aquesta promoció. Sobretot en les ajudes que reben molts clubs modestos, on les jugadores tenien dificultats per pagar-se la fitxa, adquirir material esportiu o cobrir els desplaçaments. Ara, amb #Orgullosa, cada cop som més noies en el futbol, tant jugadores com àrbitres. És per estar-ne satisfetes.