El fins ara preparador físic de les diferents seleccions catalanes, Vidal Paloma, assumeix la direcció de la Selecció sub 12 femenina en aquesta nova temporada. Vidal té el títol d'entrenador nacional de futbol i ha estat en equips com el Gimnàstic de Manresa, el Vic Riuprimer o el Sant Julià de Vilatorta en categories juvenils, benjamins, cadets i infantils.

Debutes com a seleccionador. Il·lusionat?

Estic molt il·lusionat. Ser seleccionador és curiós i divertit, sobretot amb nenes. És genial.

Què esperes d’aquesta selecció?

Tots sabem que el campionat és complicat, però espero gaudir-ho al màxim i intentar fer les coses el millor possible. I, evidentment, som Catalunya i anirem a guanyar.

Quina serà la metodologia de treball amb unes nenes tan petites?

Per la tipologia de jugadores que vénen a la Selecció és difícil preparar-ho, ja que tenim noies de clubs molt diversos. El grup és molt heterogeni. Això dificulta una mica les coses perquè la manera d’entrenar dels clubs és diferent en molts llocs. Ara bé, sempre entrenarem el que volem que passi a la competició i intentarem intuir què generarà el rival i què volem generar nosaltres. I en funció de les jugadores que tinguem establirem el sistema que volem utilitzar.

Les jugadores s’adapten ràpid al sistema de Futbol-8?

Que el campionat sigui de Futbol-8 és un inconvenient molt gran. Es tracta d’un sistema en el qual les noies no hi juguen durant tot l’any i gestionar això és complicat. Ens haurem d’adaptar al que exigeix la competició.

1. L’any passat Catalunya va organitzar el campionat a Riudoms i la Selecció va caure eliminada a quarts de final en la tanda de penals. Aquestes situacions es poden preparar en els entrenaments?

Sí, es prepara tot, però sobretot en aquest tipus de campionat, tant en noies com en nois sub 12, és difícil de gestionar. Però no només li passa a Catalunya, sinó a totes les seleccions, perquè són petites i no estan acostumades a viatjar a fora, a fer tornejos... En canvi, els nens que juguen al Barça o a l’Espanyol ja ho han viscut, ja que habitualment juguen a fora i estan una mica més acostumats a conviure amb aquesta pressió. Els penals, però, sí que s’entrenen, s’entrena tot. Són petits detalls. Intentem minimitzar el factor sort.

A nivell psicològic com es prepara a unes jugadores tan joves?

És complicat per l’edat. Viuen una situació nova, no van amb els pares, estan concentrades amb la Selecció... Pot haver alguna jugadora que tingui por de com fer les coses o de fallar en una acció. Ho hem de treballar i, sobretot, animar-les.

A nivell personal t’has marcat algun objectiu?

Intentar nodrir-me en una categoria que no estic acostumat a entrenar i preveure què passarà, què podem fer i què no. Els aprenentatges sempre són bons. L’objectiu és aprendre el màxim de totes les situacions. Al cap i a la fi, prendre decisions com a seleccionador.

Com feu la selecció de jugadores?

Quan tens el gran grup definit no és difícil seleccionar, però sí que ho és quan has de veure-les a totes, ja que estan molt repartides pel territori. No pots anar només a cinc partits. Per aquest motiu intentaré que els propis entrenadors i delegats dels clubs de cada zona em donin un petit cop de mà, sobretot amb la preselecció. La idea és fer dues o tres trobades massives de jugadores i a partir d’aquí mirar i escollir les noies que poden aportar més. I ja al febrer, quan quedin dos mesos per la competició, vull tenir un grup més o menys establert de jugadores i treballar el que creiem que passarà en el campionat.

Per tant, els clubs són part important de la Selecció.

Sempre col·laborem amb els clubs i intentem fer-los partícips del que és la Selecció, són figures importants i no els podem deixar de banda. Ells són els que les veuen cada setmana en cada entrenament i en cada partit i saben quina està millor i quina pitjor.

A aquesta edat, quina creus que és la Selecció que pot resultar més complicada de guanyar?

L’experiència diu que, dels últims quatre anys, cap Selecció ha repetit campionat. Moltes vegades n’apareix una que planteja un estil molt correcte i ben treballat de joc, i també alguna jugadora que és molt millor que les altres. No es fan tornejos, no les veus per la televisió i, per tant, és un campionat totalment obert. Els detalls decanten la balança cap a un costat o un altre. Tot i que  en les comunitats autònomes on el nombre de llicències és més elevat, per probabilitat poden tenir jugadores més bones, però no sempre és així. Madrid, València o Andalusia acostumen a portar una molt bona Selecció, però sempre hi ha sorpreses. Això depèn de l’any i de la generació de jugadores.

Què destacaries de la Selecció sub 12 femenina?

La importància de portar a nenes que s’adaptin el millor possible a la competició. I dono per fet que seran bones perquè a Catalunya tenim molt bon nivell. Entre tots, els clubs i els seleccionadors, hi ha molt bon ambient i una manera de treballar molt correcte, però també destacaria la manera de jugar. Som Catalunya, i a banda de guanyar sempre ho volem fer amb un bon joc.

Què ha de tenir una noia per entrar a la Selecció sub 12?

Actitud i ganes d’aprendre, de competir al màxim, perquè tot petit error s’acaba pagant. Que siguin noies amb molt de caràcter, amb ganes de tirar endavant, ja que a vegades veus a una jugadora molt bona, però la seva manera de comportar-se dins l’entorn la pot debilitar en la competició. Buscarem el perfil de jugadora bona, tant tàctica com tècnicament, i que entengui la manera de com volem jugar.

Seràs l’ajudant de la Natàlia Arroyo a la sub 16 femenina, qui la temporada passada va aconseguir el subcampionat en la tanda de penals. Tot un repte per endavant.

Aquest any tornarem a revalidar el títol aconseguit fa dos anys. Tot està per fer i tot és possible. L’any passat hi havia jugadores que era el seu primer any amb la sub 16 i vulguis que no sempre queda l’espina clavada de voler fer-ho bé i guanyar un campionat d’Espanya. Tenim gana i volem millorar les coses que no vam fer bé la temporada passada. S’ha d’aprendre de les vivències i experiències.