Boris Garrós viu ara la seva tercera fase europea. Va estar present a Kíev 2012, on va fer tres gols, i a la final del Vèneto, al 2013. Ara a Moldàvia, està mostrant a tothom el seu moment dolç amb el gol i ha mostrat detalls de molta qualitat al Zimbru2.

Darrera del golejador s'amaga una persona amable, de tracte fàcil i directe, amb especial estima pel seu germà petit Roland. Quan en Boris parla d'ell se l'il·lumina la cara.

Boris compagina el futbol amb els estudis d'Enginyeria Electrònica a la UPC. Quan se li pregunta pel seu futur, el primer que contesta és que es veu fent d'enginyer. Fa una pausa. Mira per la finestra, i en un to suau, parla llavors de futbol. "No vull marcar-me límits. L'any passat ja vaig jugar a la 2a Divisió B i el futur és sempre esperançador", tot i afirmar que està encantat al Rubí "on tenim equip i ganes de fer coses importants a Tercera".



Tot i ser el jugador determinant, Boris no s'oblida de la importància del grup. "Tenim una plantilla molt i molt amplia. Qualsevol dels que surtin poden jugar a un gran nivell i ningú és imprescindible. De fet estant jo a la banqueta es van fer dos gols més", comenta Boris.

D'entre tots els companys a la Selecció, Boris es desfà en elogis cap al seu company d'atac Sasha Andreu. "Vam jugar junts a Castelldefels mitja temporada i ens vam entendre bastant bé. A un davanter sempre se li demana el gol, però Sasha fa una feina extra fonamental per l'equip. Ahir sense anar més lluny va participar en tres dels quatre gols, a banda del gol anul·lat, on a les imatges es veu que no hi va haver falta. És una feina que moltes vegades no es reconeix  però que és molt important".



De les tres plantilles europees en les que ha format part, es queda amb tots i cadascú dels seus companys. "Són moments inoblidables. Per la convivència, pel protocol UEFA, per la experiència i, sobretot, perquè sempre hem tret bons resultats", explica en Boris. "És clar que qualsevol de les tres plantilles farien un paper molt bo i donarien de què parlar a la 2a B", sentencia.