Si ho comparem amb l’àmbit educatiu, no tenim cap dubte que la majoria de pares s’informen prèviament sobre l’escola a la qual anirà el seu fill o filla. Són coneixedors de la línia educativa del centre, els seus horaris, les activitats extraescolars, el funcionament del servei de menjador, etc. Entenem que aquesta informació i coneixement els resulta, com a mínim, important per estar segurs que el nou centre educatiu satisfarà la majoria de les seves perspectives.

Què passa quan s’inscriu un menor a un club federat? Com es tria? Per proximitat? Per què hi van els amics? Pel preu de les quotes? Per la seva línia esportiva?

Molts són els interrogants que hauríem de tenir clars abans de formalitzar la nostra inscripció en un club federat. Aleshores, ens podem preguntar: qui hauria de facilitar aquesta informació bàsica? Les entitats esportives? La Federació corresponent? O és un deure que han d’assumir els mateixos interessats?

Sigui quina sigui la resposta, sembla clar que tenir informació sobre els deures i obligacions, tant per part de clubs, com de pares i de Federacions, contribuiria a reduir el nombre de conflictes esportius entre parts.

L’esport federat base és diversió, amistat, esforç, salut, però també és responsabilitat i compromís. Si mirem l’evolució que han anat experimentant la majoria de clubs de futbol i futbol sala en els darrers anys, ens adonem que els pares han adquirit un nou rol dins d’aquests. Hi ha un refrany famós que diu 'qui paga mana!' i en moltes ocasions ens trobem en un escenari en el qual els “pagadors” no tenen coneixements de les normatives i/o regles que regulen tot aquest “tinglado” del món de la pilota. I aleshores... el conflicte està servit!

Temps enrere, quan un club trucava a la Federació per consultar sobre una qüestió d’un jugador deia: el jugador X, és a dir, un jugador dins d’un equip on hi ha molts d’altres jugadors. Ara són els pares els que truquen dient: el meu fill X, un únic i molt concret jugador, sense cap referència a la resta de jugadors de l’equip. Aquest possessiu és molt important a l’hora d’entendre la posició dels pares, i quina serà possiblement la seva reacció davant les nostres respostes.

Les Federacions, així com la majoria d’entitats esportives, treballen per poder adaptar-se al nou escenari i als nous actors. Des de la Federació Catalana de Futbol s’han introduït noves eines per donar suport tant als pares, com als propis federats, amb el naixement del Portal del Federat. Així mateix, el servei de Mediació i Arbitratge de l’FCF, actualment dona cobertura, principalment, als desacords esportius que es produeixen entre les parts en relació amb les vinculacions i baixes dels menors. Una elecció que permet desencallar, de forma amistosa, un dels conflictes menys acceptat pels pares. Tots hem escoltat frases com:

- “El meu fill vol jugar a un altre club, i a sobre que sóc qui pago, no em volen donar la baixa!

- No em volen desvincular la nena, això és un segrest esportiu!

- No poden retenir-me el meu fill, això és il·legal!

- El meu fill ha hagut d’anar al psicòleg. No menja, no dorm, i això no ho consentirem, farem el que calgui per aconseguir la baixa!

- És un menor, això no pot ser, ho denunciaré al síndic de Greuges!

I moltes altres de l’estil.

Això ens porta de nou a l’inici: quants d’aquests casos es podrien evitar si aquests pares sabessin el que significa federar-se, i quin és el compromís adquirit quan signen com a representants del seu fill o filla menor d’edat?

Autora Pili E., secretària Comitè Jurisdiccional, Comissió Mediació i Comissió Ètica Esportiva FCF