Al vestidor de la Selecció Catalana UEFA avui, a diferència dels altres dies, la constant eren les cares llargues. Unes cares, si més no, que reflectien la impotència de saber-se millors i quedar eliminats. Una impotència de no optar a ser campions d'Europa. Avui a Transnístria s'ha tallat, de cop, el somni europeu.

"Lògicament ara els jugadors estan enfonsats. De seguida s'aixecaran, estem patint la síndrome de la impotència d'haver quedat fora per només un pas", explicava el seleccionador Toni Almendros.

"Hem anat sense massa ordre, amb més cor que cap. Es pot dir l'únic error que hem comès durant tot el campionat ens ha costat estar fora. Després ho hem intentat de totes les maneres possibles, però no ha pogut ser" deia Almendros resignat. El tècnic afegia que "estem de braços caiguts, amb molta desil·lusió".

El central Andrés Borges, tot i estar visiblement molt afectat, animava als seus companys. "Hem d'aixecar el cap. Aquesta derrota ens ha fet molt mal perquè era el partit decisiu. És possible que ens hagi afectat l'ansietat", reflexionava.

El capità Albert Vivó afirmava que "tornem a Barcelona amb cara trista. Ho hem intentat de totes les maneres possibles però no ha pogut ser. Avui ens toca viure l'altre cara del futbol". Un final que desgraciadament ha recordat molt a les sensacions que es van viure al Vèneto, tot just ara fa quinze mesos, quan es va perdre la final europea als penal.

La CatUEFA, però, ja mira endavant i es marca un nou objectiu: el de revalidar el títol estatal i tornar a passejar la Senyera per Europa.