Després de quatre anys a la banqueta d’aquest combinat, Toni Almendros ha guanyat totes les finals. I és que ha aconseguit dues vegades el Campionat d’Espanya (2012 i 2014) i fa dos anys va portar la Cat UEFA fins a la fase intermèdia de la Copa de les Regions 2013.

1. La planificació per preparar la primera fase de la Copa Regions, a Múrcia, ha estat jugar partits contra el Sabadell, el Cornellà i L’Hospitalet. Quines sensacions t’enduus?

En principi, la nostra idea era buscar rivals de més categoria precisament per posar el llistó alt i veure com podíem afrontar els partits. La sensació que han deixat els amistosos és molt bona, però això no vol dir que no haguem de corregir errors que tenim, perquè qualsevol desajust et deixa fora de la competició. Al final, però, això és un joc contra onze jugadors que aniran bojos per batre Catalunya perquè som els vigents campions, i tindrem rivals durs i forts que vindran a mossegar. Nosaltres hem d’estar preparats per tot. Per tant, sensacions bones, però màxima prudència.

2. Enguany, el nivell dels jugadors és prou elevat per revalidar títol?

Un dels handicaps que hi ha amb aquesta Selecció és que cada any varien els jugadors. Crec que els nivells són semblants. Segur que hi ha matisos, però nosaltres elegim els que creiem que són millors. Amb els inconvenients que tenim d’agafar jugadors diferents cada any i cohesionar el grup, a vegades és difícil tenir el temps suficient per preparar-ho tot bé, però també és cert que sempre partim d’un bon nivell i estem molt contents amb el que tenim.

3. Després d’aconseguir el campionat d’Espanya, hi ha l’espina clavada per l’eliminació a la fase intermèdia europea?

Més que una espina clavada va ser un premi, ja que cap altre Selecció ha pogut anar a jugar a Europa, només la Catalana. Estar a Moldàvia va ser el premi a ser Campions d’Espanya i ara estem en l’esglaó previ per arribar a la final i repetir el títol. El meu somni seria tornar a guanyar el campionat i superar la fase europea. Tanmateix, la meva màxima prioritat és fer dos bons partits a Múrcia i assegurar-nos estar de nou a la fase final i tornar a ser campions per tercera vegada consecutiva. És molt difícil, però Catalunya mai havia guanyar un campionat i ja en portem dos.

4. Creus que tant jugadors com cos tècnic heu aprés dels errors amb l’experiència adquirida?

Dels campionats anteriors tenim molt bons números. Per això crec que l’error més important el vam tenir a Moldàvia. En el tercer i definitiu partit ens van marcar als primers minuts de joc i nosaltres vam tenir el domini absolut de l’eliminatòria  i multitud d’ocasions. Ara bé, com que la pilota no entrava i passaven els minuts, l’ansietat ens va envair i aquest va ser el nostre pitjor enemic. Tot i que és difícil, s’ha de tenir temple, no precipitar-se ni perdre la serenitat. Jo aprendria d’aquesta experiència.

5. A banda de Catalunya, quina és la Selecció a batre?

Múrcia segur que presenta un molt bon equip i Castella la Manxa té un territori molt extens on competeixen dos grups i d’on poden treure més jugadors. Històricament, Astúries sempre ha tret un molt bon planter. Avui en dia trobes rivals a un alt nivell i molt preparats. Cada vegada més els entrenadors tenen una molt bona preparació, els preparadors físics hi estan molt a sobre, és treballa més la tàctica, etc. Qualsevol et pot complicar la vida. Crec, però, que Ceuta i Melilla estan una mica a part perquè no tenen tantes llicències com altres comunitats.

6. Amb jugadors gairebé semi professionals, és difícil gestionar els egos dins del vestidor?

Afortunadament no. Els jugadors vénen amb una predisposició altíssima. Nosaltres tenim una filosofia en la que no només han de ser bons futbolistes, sinó que també han de tenir caràcter, personalitat i, sobretot, han de ser educats, molt competitius i molt forts de mentalitat.

7. Després de quatre anys al capdavant de la Selecció Amateur, de ser bicampió d’Espanya i finalista de la Copa Regions, t’has marcat algun repte personal amb la Selecció Amateur?

No. Mentre les coses vagin bé i la Federació Catalana de Futbol, amb el seu president al capdavant i la junta directiva, em continuïn donant el recolzament que percebo, jo estaré aquí encantat. El dia que cregui que ja no sóc útil o que la meva figura comença a estar discutida jo seria el primer en marxar. Ara estic molt content i feliç i no em plantejo altres coses.

8. Què n’opines del seguiment mediàtic que té la CatUEFA?

Sempre pots esperar més. Crec que s’ha avançat molt també gràcies als èxits que ha obtingut aquesta Selecció. És difícil donar audiència a una selecció amateur, tant en premsa com en televisió. Al final això no és un equip de Primera Divisió, sinó una altra realitat del futbol. Crec que podria haver més seguiment, però també crec que se’ns té en compte i ens fan un seguiment, amb la qual cosa hem d’estar feliços.

9. Torna Nacho Segura com a segon, un dels artífexs de les últimes victòries de la CatUEFA. Què suposa el seu retorn?

Per a mi és una alegria molt gran perquè som amics. I en la vessant esportiva Nacho és un entrenador que aporta molt. És l’únic amb qui puc parlar, debatre i pensar de la manera en què ho faig. Crec que fem un bon binomi.